Somrient i aparentment distesa arribava Josefina Lladós al ple de constitució del Consell Comarcal, aquest migdia, preveient que en sortiria investida presidenta. El guió estava escrit i qui el signava era Gisela Sellés, que entrava a la sala amb discreció i la cara de qui trepitja un ecosistema nou. L'abstenció de la consellera de la CUP, com havia anunciat la formació, en les tres votacions necessàries, posava Lladós al capdavant de l'ens comarcal. Amb l'alcaldessa de Cava compartint protagonisme. Ja des de la presa de possessió, on va optar per un molt més llarg parlament que la simple fórmula del "sí, prometo" (amb la cua "per imperatiu legal" de la majoria de consellers de Junts i ERC), per estendre's i assumir el càrrec "per poder treballar pel poble que m'ha escollit, únic dipositari de la sobirania, em comprometo a treballar per enfortir la comunitat, deslligar el territori d'interessos privats, defensar el futur de les persones i el planeta i la independència dels Països Catalans". Un excels propòsit que li reportava un fluixet "bravo" des del públic, en una sala, per cert, nodrida com rarament es veu en els plens de l'organisme comarcal.
Tres votacions, dèiem, han estat necessàries per decidir la presidència. Bé, de decidida ja ho estava, però calien les formalitats legals: una primera votació on Lladós no obtindria la majoria absoluta, amb els nou vots del seu grup, mentre que els nou de Compromís i ERC eren per a la candidata republicana, Carme Lostao, i l'anunciada abstenció de la CUP. Repetició de resultat en la segona votació (ja amb els electes a pas més àgil cap a l'urna), que tampoc li permetia investir-se per majoria simple. I tercer empat, amb tercera abstenció cupaire, que la designava presidenta com a candidata del grup amb més consellers. A falta d'algun Casero o Tamayo de torn, no hi havia marge per a la sorpresa. "S'ha de ser legal", susurrava algú a les files d'espectadors, a pocs segons que Lladós s'aixequés per assumir el lloc com "il•lustríssima" presidenta, que tornaria a prometre "per imperatiu legal".
A Sellés tocava també, com a grup amb menor representació, la primera de les intervencions amb el consell ja constituït, i agafava la paraula amb un brevíssim parlament que es podria interpretar més com una advertència als companys d'oposició que al grup de govern, instant-los a ser "col•laboratius" per trobar "punts d'unió per la comarca".
Lostao (ERC ocupa quatre seients) començava parlament agraint la feina del president sortint, Martí Riera (company de files fins que decidia partir peres amb el partit): "La comarca de l'Alt Urgell ha tingut molta sort de poder comptar amb tu", li deia, per reconèixer que aquests quatre anys passats han estat difícils a l'òrgan, "tensat" per les tres presidències successives, i en una col·laboració entre Esquerra i Junts que, admetia, no sempre va ser fluida. Ells se'n van a l'oposició, per tant, i no repeteixen pacte ni suport. "Som conscients que no sempre ens hem entès ni compartit opinió, que no ha sigut fàcil, tot i que agraïm la implicació", li respondria després Cristina Barbens, en el torn de paraula de Junts.
Lostao també s'obre a fer una oposició crítica i constructiva, "només faltaria". Però, recordava, els resultats electorals a la comarca haurien possibilitat el canvi, "i ho hem lluitat fins al final", perquè "la voluntat popular ha volgut que siguem més consellers a l'oposició que al govern" i això, advertia, "ens ha de fer reflexionar i tenir en compte que seran necessàries maneres diferents de fer". No seria "pràctic ni eficaç" mantenir el "continuïsme" dels qui "han manat pràcticament sempre en aquesta casa" i, així, caldran "consensos, transparència i molta comunicació" i "no ens deixem emmascarar per partidismes ni personalismes". Una consideració, avancem ja, que semblava molestar sobre manera Lladós, que s'hi referia al seu torn: "És una frase que m'emmarcaré".
El portaveu de Compromís pel Pirineu, Jordi Nadal, entestat fins a l'últim moment en trobar fòrmules per propiciar el canvi de govern, recalcava als presents que les tres votacions no havien estat "cap comèdia, sinó llargament preparat i meditat, perquè nosaltres volíem que quedés clar que podia propiciar-se el canvi, en les negociacions prèvies o fins i tot avui". ( I a primera hora de la tarda, el seu grup emetia un comunicat lamentant que la CUP hagi "bloquejat" les opcions de canvi).
Assumits els resultats, "legítims", també promesa d'estendre la mà –en algun moment fins i tot física, cap a la presidència, cosa rebuda amb certa sorna entre el públic juntaire-, per "treballar en un nou escenari, més engrescador, i on els grups que no som al govern podrem aportar alguna cosa més". Un "nou paradigma" on l'objectiu és, considera, "treure la comarca del pou on ha caigut des de fa 38 anys, quan abans estava alineada amb les millors de Catalunya". Cosa que argumentava amb l'exemple –també rebut amb murmuris d'escepticisme i disgust- de les mancances en la depuració d'aigües residuals: "Al poble on jo visc, a Cerc, avui mateix pots anar a fer les teves necessitats fisiològiques a la captació d'aigües i després, beure'n un got". Malgrat no haver-se'n sortit amb el canvi, Nadal es manifestava content, això no obstant: "Ja es detecta un altre esperit, un altre aire", perquè "la mà estesa" no ha estat el signe distintiu de l'últim govern, insistia, convidant Sellés a actuar com àrbitre i a "evitar el repartiment de càrrecs". Cosa que produïa moviments d'incomoditat entre la part del públic afí a Junts.
Barbens sortia en defensa dels presidents que han passat pel Consell, Riera inclòs i Jesús Fierro de manera molt especial, encara que per a Lladós reservava les paraules més càlides: és "la millor presidenta que pugui tenir l'Alt Urgell, dialogant i comunicativa", tot i que "això no va de persones sinó d'equips de treball". Finalment, qui es posa al capdavant del govern desplegava capacitats dialèctiques –"no porto preparat cap discurs"- per llançar-se a defensar el "govern en minoria al que ens atrevim" i retreure a la resta de grups –Sellés a banda- "no haver-hi trobat la franquesa" esperada. Ella sí serà "sincera" i "som conscients que caldrà transparència i comunicació, que hi serà sempre".
Sobre la intenció de barrar-li el pas, Lladós definia que s'hagués produït "un canvi contra natura". Com el que s'hagués pogut donar a l'Ajuntament de la Seu, puntualitzava. Posava sobre la taula les dades amb què es considera legitimada: haver estat a punt d'aconseguir el desè conseller i, per tant, la majoria absoluta, a banda dels tretze de dinou alcaldes que la seva formació té a la comarca. "I si parlen del canvi, del canvi, obvien el detall que l'últim president ha estat d'Esquerra", matisava. Aprofitava finalment per insistir en un punt de vista debatut en l'anterior legislatura: el Consell segons el seu punt de vista és "una eina de suport tècnic, administratiu, als petits ajuntaments, i no un lloc per fer filigranes polítiques".
Dit això, foto de família, copa de cava per a electes i públic i punt de partida per al nou període.