“No ho sé, farem tot el possible perquè no sigui així”, era la resposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, a la pregunta de si hi ha la possibilitat que la despenalització de l’avortament finalment no tiri endavant aquesta legislatura. Així es posava en dubte obertament el calendari plantejat pel Govern en reiterades ocasions i queda ara en l’aire un termini per portar solució a la qüestió de l’avortament al país.

Tot venia d’una pregunta de la consellera de Concòrdia Núria Segués, encara que la pregunta concreta de si hi havia la possibilitat que la despenalització de l’avortament finalment no tingués lloc aquesta legislatura l'ha plantejada el socialdemòcrata Pere Baró. Segués ja expressava la preocupació per aquesta possibilitat i retreia que fa anys que s’està “encallat” en aquesta qüestió, “ens quedem en filosofia, però cal materialitzar i entendre què implica”. Serà en els tres supòsits bàsics? S’inclourà com a prestació dins la cartera de serveis de la CASS? Com encaixa el Servei Integral d’Atenció a la Dona, i els seus professionals, en tot plegat sense la despenalització per al facultatiu mèdic? Són algunes de les preguntes llançades per Segués. Així buscava arrencar, sense gaire èxit, alguns detalls sobre la negociació amb el Vaticà en general i de la reunió celebrada la setmana passada amb el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, en particular.

I és que encara s’està en un “diàleg conceptual” amb els representants del Vaticà, la reunió del passat 22 d’octubre va servir per “acotar amb claredat els nusos de dificultat, i conèixer ben bé els problemes i com superar-los és una manera d’avançar”. Baró ha recordat que es busca un equilibri per donar resposta a les demandes de despenalització de l’avortament i així garantir els drets de les dones, tot mantenint el règim institucional, de coprincipat parlamentari, i l’esborrany que es volia presentar aquest mes de novembre s’esperarà fins quan es consideri que s’ha assolit “l’equilibri requerit”. 

En aquest sentit, el ministre de Relacions Institucionals ha assegurat que “aquesta no serà la legislatura que acabi amb el règim de coprincipat”, deixant clar que, tot i fer de la despenalització de l’avortament una prioritat, aquesta anirà vinculada a la qüestió del règim polític. Així responia a la consellera socialdemòcrata Laia Moliné, que preguntava com procedirà el Govern si des de l’Església no s’avancen posicions, després que la seva companya i presidenta de grup, Susanna Vela, proposés que el Govern faci el que estigui a les seves mans i despenalitzi l’avortament, seguint les recomanacions d’organismes internacionals i com ja es va fer el 2005 amb la despenalització de la lligadura de trompes, per la qual “ningú va fer cap escarafall”.


Enfrontament per la despesa d’Afers Socials
La despesa del Ministeri d’Afers Socials, i en concret l’augment previst per a l’exercici vinent, ha estat motiu d’enfrontament al Consell General. El socialdemòcrata Pere Baró lamentava que el 80% de l’augment d’aquesta despesa vagi a ajudes i subsidis individuals, i al seu parer això demostra que el sistema és “assistencialista”, un argument que compartia el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé. Tots dos posaven l’accent en l’augment d’una despesa que “no és sostenible en el temps” i Baró apostava per “serveis universals”. Per part de l’Executiu, el cap de Govern, Xavier Espot, negava que s’avanci cap a un sistema assistencialista i defensava que “estem construint entre tots un estat del benestar consolidat”, i recriminava que “si reduïm la despesa ens acusen de neoliberals, i si l’augmentem, de que tenim una visió assistencialista”. Des d’Andorra Endavant, Noemí Amador demanava intensificar el control dels ajuts que s’atorguen.