L’exercici 2026 el Govern podrà tenir unes despeses de fins a 750.226.803 euros, 81,5 milions més que aquest 2025, segons l’objectiu de despesa permesa de l’Administració general fixada pel Tribunal de Comptes que, en compliment de les disposicions de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, ha fet públics els objectius de sostenibilitat financera de l’Administració general per a l’any vinent per tal que l’executiu els tinguin presents en l’elaboració i seguiment del seu marc pressupostari.

Pel que fa a l’objectiu d’endeutament, l’òrgan fiscalitzador el situa com a màxim al 30,5% del producte interior brut, dos punts percentuals menys que aquest exercici, mentre la taxa de creixement de la despesa corrent o de funcionament no podrà superar el 12,2%, quatre punts més que la taxa permesa aquest 2025. Pel que fa al pes de la imposició directa, el Tribunal de Comptes estableix que el pes de la tributació directa sobre el total d’impostos directes i indirectes de l’Administració general no podrà superar el 53,7%, quatre punts més respecte al 49,6% d'aquest any.

Tot i establir aquests objectius, i de la mateixa manera que ja ha fet els darrers exercicics, el propi Tribunal de Comptes adverteix que dos dels paràmetres no compleixen amb els límits fixats per la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal. Concretament, es tracta de la regla de despesa corrent o de funcionament i del del pes de la imposició directa. En el primer cas, la llei disposa que “la variació del resultat de sumar la despesa de personal, de la despesa de béns corrents i serveis, així com les transferències corrents, pressupostada tant per l’Administració general com pels comuns no podrà superar la taxa de referència del creixement del producte interior brut nacional anual”, un fet que amb les estimacions del PIB no es compliria, mentre pel que fa al pes de la imposició directa, la llei fixa el límit en el 40%.

En aquest sentit, l’òrgan fiscalitzador torna a posar de manifest la manca de mecanismes per corregir aquest tipus d’incompliments de Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i ho contraposa al què passa amb els altres dos paràmetres, el de la limitació de l’endeutament i el de despesa màxima permesa, en què si es preveuen mecanismes per mirar de corregir les situacions d’incompliment que es puguin donar.