La despesa sanitària vinculada al risc de malaltia de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s’incrementarà un 2,5% cada any durant la pròxima dècada, i passarà dels 130 milions del 2024 a gairebé 160 el 2029 i a prop de 180 de cara al 2034. Així ho ha advertit avui el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, durant la compareixença davant la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions de la CASS, on acompanyat del president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació, Jordi Cinca, han presentat les memòries de la parapública i del FRJ corresponents a l’exercici 2024.

Galabert, que ha destacat que s'ha volgut “anar una mica més enllà” i que la memòria no fos únicament “les xifres de l’any”, ha assegurat que des de la CASS “ens fem nostres” les conclusions i advertències que ja va fer en el seu darrer informe sobre Andorra el Fons Monetari Internacional (FMI), on s’alertava de l’impacte de l’envelliment de la població. En aquest sentit, el president del consell d’administració de la parapública ha insistit que l’augment de la despesa sanitària estimat únicament té en compte aquest factor de l’envelliment de la població, de manera que cal preveure que pugui ser superior si es considera l’evolució de la inflació durant aquest període o si hi hagués qualsevol canvi i s’afegís alguna prestació a la cartera de serveis.

Per això, Galabert ha insistit en la necessitat de “tenir en compte” aquestes xifres per “anar-nos anticipant a aquesta realitat que veiem que probablement tindrà impacte”, i ha recordat que la despesa sanitària de cada persona augmenta amb l’edat. En aquest sentit, el dirigent de la parapública ha posat de manifest que fins als 40 anys la despesa sanitària mitjana per persona tot just arriba al miler d’euros, i que és a partir d’aquesta franja i fins als 80 quan es concentra bona part d’aquesta despesa, que supera els 4.000 euros de mitjana entre les persones de 71 a 80 anys i els 5.000 en el cas de les majors de 80 anys.

Entrant al detall dels números del 2024, Galabert ha detallat que fins a 142,4 milions dels 230,7 que va tenir de despeses la parapública van correspondre a prestacions de reemborsament, i d’aquests 130,5 a risc de malaltia, i va precisar que únicament dues partides, hospitalització i farmàcia, van suposar gairebé el 50% d’aquesta despesa.

“Cada vegada tenim més tractaments i medicaments que permeten abordar les patologies de la societat” i, a la vegada, “cada cop veiem més ingressos hospitalaris fruit d’una major esperança de vida i de tractaments o operacions que abans no es feien tant”, ha destacat el president del consell d’administració de la CASS, que interpel·lat pel conseller general de Concòrdia Pol Bartolé sobre possibles actuacions a fer, especialment per tal que el dèficit de la branca general no hagi de recaure només sobre les noves generacions, ha apuntat a la prevenció com a un dels factors importants que poden ajudar a reduir aquesta despesa, si bé s'ha mostrat molt prudent, ja que al capdavall “nosaltres som simplement gestors”.

Quant als ingressos, l’any passat la branca general va obtenir 194 milions, dels quals 186,5 van ser fruit de les cotitzacions dels afiliats i 5,3 corresponents a les transferències del Govern.

Creixement alentit
D’altra banda, Galabert ha destacat que l’any passat es va registrar un increment del 3,2% dels assalariats mitjans, un creixement, però, que “des del 2022 es va alentint”, una tendència que es dona també en el cas de la massa salarial, que l’any passat va créixer un 8,5% quan el 2023 ho va fer un 10,9%. En canvi, pel que fa als treballadors per compte propi, Galabert ha assenyalat que el creixement durant el 2024 es va mantenir igual que l’any anterior (4,9%), a la vegada que s’observa una inclinació de determinats col·lectius d’assalariats que fan una transició cap a aquesta tipologia de treballadors.

Regularització autònoms
Precisament, pel que fa als autònoms, Galabert ha explicat als parlamentaris el procés de regularització de les cotitzacions d’aquests treballadors que s’està portant a terme, i ha precisat que ja s’ha analitzat el 35,1% de les dades corresponents al període 2019-2023, i que en molts dels casos ha estat necessària una modificació de la base de cotització per tal de complir amb la llei.

En aquest sentit, el dirigent de la CASS, que ha destacat que “la possibilitat de tenir noves eines d’interoperabilitat ens ha de permetre ser més eficaços i poder fer aquests controls abans”, ha detallat que l’exercici passat el nombre d’autònoms que es trobaven a la banda més alta de cotització (137%) va passar de 650 a 1.400, a la vegada que es van reduir els que estaven en la franja del 100% i del 125%.

Amb tot, Galabert ha deixat clar que també s’han trobat nombrosos casos de treballadors per compte propi a qui, un cop contrastades les dades de l’Agència Tributària, s’ha canviat la base de cotització a la baixa perquè havien pagat més del que els pertocava.

Finalment, pel que fa a la branca de jubilació, el president del consell d’administració de la CASS ha recordat que l’any passat es van registrar uns ingressos reals de 205 milions i unes despeses de 174,6, amb un resultat excedentari per al Fons de Reserva de Jubilació de 30,7 milions, quan se n’havia pressupostat un superàvit únicament de 17,8 milions. En aquest sentit, Galabert ha argumentat que “són més previsibles les despeses que no pas els ingressos, que depenen de l’activitat econòmica”, a la vegada que “hi ha un criteri de sobreprudència pressupostària en la branca de jubilació”. Amb tot, el dirigent de la parapública ha advertit novament que “aquesta tendència de superàvit de la branca de jubilació va decreixent progressivament”.

Galabert ha recordat que l’any 2024, el nombre de pensions de la branca jubilació va augmentar un 5,9% amb relació a l’any anterior, amb 19.491 pensionistes, i ha destacat que “hi ha una bossa significativa” de pensionistes amb pensions molt baixes que, alhora, no són residents al país, i que la pensió mitjana se situa al voltant dels 730 euros a conseqüència  d’aquesta variabilitat. Així, la mitjana d’import mensual de la pensió per als residents a Andorra és de 1.057,80 euros mensuals i per als residents a l’estranger de 373,47 euros.