La despesa sanitària global ha passat de 58 milions d’euros l’any 2001 als 146 milions de l’exercici 2016, un fet que significa que els últims quinze anys s’ha incrementat en un 151%, una mitjana del 6% cada any, segons les xifres que va donar ahir el ministre de Salut, Carles Álvarez, en la primera jornada del debat sobre l’acció política i de govern en matèria sanitària, que continuarà avui al Consell General amb les propostes de resolució.
El ministre, que a l’inici de la seva intervenció va assegurar que “seria un error” centrar el debat sobre la sanitat pública al tomb de la despesa i el dèficit, sí que va recórrer a aquests conceptes a l’hora de justificar la necessitat de la reforma sanitària que es vol començar a implantar amb la finalitat de garantir a la vegada la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.
Malgrat, doncs, el creixement continuat de la despesa, Álvarez va incidir que el sistema sanitari “més que un problema de despeses té un problema d’ingressos” i va admetre, després de recordar que la cotització a la branca de malaltia (10%) és la mateixa avui que quan es va crear la CASS el 1968, la necessitat d’“obrir una reflexió sobre el finançament de la despesa de salut”. Tot i això, i abans de pensar a “incrementar les cotitzacions” o a “establir sistemes d’assegurances complementàries”, el titular de Salut va incidir que primer cal “ordenar el sistema sanitari”, un dels objectius que persegueix la reforma.
En aquest sentit, i tot i considerar que encara hi ha un cert marge de maniobra per contenir i moderar el creixement de la despesa, Álvarez va advertir que la reforma que es vol tirar endavant no servirà per “reduir de manera dràstica la despesa”, i per tant reduir l’aportació de Govern, ja que el “pes de l’envelliment de la població i de l’encariment dels tractaments és molt gran”. No obstant el ministre sí que va defensar que la reforma permetrà “corregir tres defectes del sistema” que sí que tenen un impacte en la despesa, com són la duplicitat d’actes i el corresponent pagament doble d’aquests, els actes innecessaris i alguns dels actes que es fan que tenen una “relació cost-benefici inadequada”.
El ministre, que va repassar, igual que el dia que va comparèixer davant la comissió, els principis i els eixos de la reforma i va incidir en la importància del projecte de llei de drets i deures dels pacients i de la històrica clínica per poder donar el tret de sortida a la reforma, va tornar a allargar la mà als grups de l’oposició per fer les aportacions que considerin oportunes perquè es pugui “millorar la qualitat del sistema sanitari públic”.
Álvarez, que va insistir en la necessitat d’aconseguir una millor coordinació entre tots els actors del sistema sanitari, va defensar la necessitat d’abordar la malaltia des d’una perspectiva global i no com a actes aïllats. En aquest sentit, el ministre va insistir en la via integrada que s’està treballant, que ha de comportar que el pacient tingui un metge referent, que serà el responsable d’ordenar el seu accés al sistema sanitari i traçar-ne l’itinerari, un model que per Álvarez no ha de ser vist “com una mesura d’estalvi” sinó que ha de comportar “una atenció de més qualitat”. 
A més, el ministre, que va insistir en la idea que “és una reforma i no una revolució, ja que les coses que funcionen i ens agraden del sistema no les volem pas canviar”, va reiterar que amb el nou model integrat es mantindrà la lliure elecció de metge per part del pacient. 
El ministre, que va defensar tota la tasca que s’està fent des del departament i amb la comissió mixta que formen ministeri, CASS i SAAS per tancar els convenis entre la CASS i el SAAS, la CASS i el Col·legi de Metges i el SAAS i els metges per compte propi, va reiterar la necessitat de reforçar els rols de cada actor perquè “cadascú es faci càrrec de les seves responsabilitats” i va defensar la conveniència d’avançar cap a un model de contractació per activitat.
En aquest sentit, Álvarez va recordar que si abans la CASS pagava al SAAS per actes, ja des del 2014 es va apostar per un pressupost prospectiu, és a dir perquè la CASS abonés una quantitat fixa, i que ara, de forma progressiva, s’haurà d’arribar que la CASS pagui al SAAS “per processos assistencials, amb incentius o penalitzacions en funció de la qualitat dels serveis que presta”.
Així mateix, el ministre també va destacar el treball intern que s’està fent en la gestió del SAAS i de l’Hospital, per reduir la despesa sense afectar la qualitat, una feina que passaria per una reducció de les hores extraordinàries, la unificació i uniformització dels contractes existents i l’eliminació de facturacions per activitat dels metges assalariats, així com per la incorporació d’incentius al desenvolupament professional i plans de formació continuada.
D’altra banda, i ja en la primera intervenció de la tarda després d’escoltar les crítiques de les formacions de l’oposició que qüestionaven la voluntat real de tirar endavant la reforma del sistema sanitari, Álvarez va voler precisar una mica més el calendari previst per anar posant en marxa les diferents actuacions.
Així, el ministre va explicar que el reglament de la via d’atenció integrada s’aprovarà després de l’estiu i la cartera de serveis en els propers mesos, mentre que abans de final d’any s’entrarà a tràmit parlamentari els projectes de llei de reproducció assistida i la de cèl·lules i teixits. Per al primer trimestre del 2018 queda l’inici del programa de detecció precoç del càncer de colon i la llei de regulació de les professions sanitàries i la del medicament.
A més, quant als programes de cronicitat, Álvarez va destacar que el treball sobre la diabetis i la demència senil ja està molt avançat, que s’està treballant també en el pla de salut mental i que s’espera tancar aviat els diferents convenis.