Més d’una dècada més tard, la proposta de crear una distinció per reconèixer aquelles persones que amb la seva activitat han contribuït al creixement del país, plantejada durant la legislatura del Govern socialdemòcrata per l’aleshores síndic general Josep Dallerès, ha arribat al Consell General.

I és que Sindicatura ha admès a tràmit parlamentari la proposició de llei de protocol i cerimonial, entrada pels tres grups de la majoria que dona suport al Govern, que al marge de deixar clar l’ordre de precedències en els actes oficials, el tractament protocol·lari, la recepció dels coprínceps i autoritats estrangeres o l’ús dels espais i edificis públics en les celebracions i de la bandera nacional, entre d’altres qüestions, inclou la creació de la distinció de la Creu dels Set Braços.

Així, segons s’especifica al text, amb aquesta distinció, ja sigui en vida o a títol pòstum, es reconeixeria totes aquelles persones, institucions o entitats que “s’hagin distingit de manera extraordinària per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa contribuint significativament al benefici del Principat d’Andorra, en la seva promoció econòmica, divulgació científica, històrica o cultural tant al Principat com a l’exterior, o per fets de marcada transcendència”.

Per això, la proposició de llei, que estableix que s’atorga una única distinció de la Creu dels Set Braços una vegada a l’any, preveu la creació d’un comitè com a òrgan decisori i de govern de la distinció. Aquest estaria integrat pels coprínceps, el o la síndica general, el o la cap de Govern i per un ciutadà de nacionalitat andorrana escollit pels quatre primers per a un període de quatre anys. El text preveu també atorgar de forma automàtica la distinció a excoprínceps, exsíndics i excaps de Govern.

D’altra banda, i després de la polèmica generada durant la celebració de la Cimera Iberoamericana, la proposició de llei, que recull l’ordre protocol·lari de les parròquies que ja estableix la Constitució i fixa el 14 de març i el 8 de setembre com a “festes nacionals”, deixa clar que quan un cap d’Estat estranger visita Andorra de forma oficial, aquest és rebut pels coprínceps al primer punt del país on arriba i que, en el cas d’absència d’un dels coprínceps, serà el representant personal d’aquest qui el substituirà. Quan es tracti d’una visita simultània de diversos caps d’Estat serà el Govern qui, escoltats els serveis dels coprínceps, determinarà les autoritats que els reben.