La Fiscalia Provincial de Barcelona ha acordat arxivar la investigació contra la tercera tinent d’alcalde de la Seu d’Urgell, Cristina Moreno, pel seu nomenament com a assessora de la Diputació de Barcelona, amb una retribució de 4.194 euros bruts mensuals. El decret conclou que les discrepàncies sobre la intensitat de la feina, els horaris o la dedicació efectiva d’un treballador públic no constitueixen, per si soles, un delicte. Aquestes qüestions, segons el fiscal, corresponen als mecanismes de control administratiu, institucional i polític.

“Per apreciar una possible malversació, caldrien indicis objectius d’una actuació fraudulenta, i no simplement una dedicació laboral insuficient”, determina el text de la Fiscalia, que destaca que no s’ha acreditat una absència absoluta d’activitat professional. Així, encara que es demostrés que una persona treballa menys del que li correspon, això podria donar lloc a sancions internes sense constituir necessàriament un delicte, segons es desprèn de la decisió del fiscal.

La investigació ha acreditat, en la línia de defensa esgrimida des de Compromís per la Seu, que Moreno no percebia simultàniament dos salaris públics, ja que va deixar de cobrar el sou municipal el 16 d’abril del 2025. No obstant això, va continuar percebent dietes i compensacions per assistència a òrgans municipals, unes quantitats que el decret no detalla.

L’arxivament del procediment, instat per la presentació d’una denúncia per part d’un ciutadà de la Seu, tanca la investigació penal de la Fiscalia, però no resol el debat polític sobre la justificació del nomenament, la dedicació efectiva exigible i l’ús dels recursos públics.  

La Fiscalia no determina si la dedicació de Moreno era adequada, sinó que es limita a constatar que no existeixen indicis suficients per perseguir penalment els fets denunciats.

En aquest sentit, un dels aspectes que criden l’atenció en una atenta lectura del text de la resolució és que la mateixa Fiscalia reconeix que la Diputació de Barcelona no ha aportat una relació individualitzada i exhaustiva dels informes, estudis, reunions o actuacions realitzades per Cristina Moreno. El fiscal ho admet expressament quan apunta que “ciertamente, la documentación examinada no incorpora una relación individualizada y exhaustiva de todos los informes, estudios, reuniones o actuaciones concretas desarrolladas” per Moreno, com a assessora de la Diputació de Barcelona. Ve a reconèixer que la regidora ha estat rebent 4.000 euros al mes, sense fitxar i sense una relació detallada de la feina feta, que no li ha estat aportada per la Diputació de Barcelona. No obstant això, no aportar aquesta relació detallada que justifiqui les tasques de Moreno, la fiscalia considera que “tal circunstancia no es por sí sola suficiente para sostener la existencia de una apropiación, distracción o administración desleal de fondos públicos”.  

L’arxivament tanca la investigació penal de la Fiscalia, però no resol el debat polític sobre la justificació del nomenament, la dedicació efectiva exigible i l’ús dels recursos públics, segons apunten experts consultats. 

En el cas protagonitzat per la regidora Moreno, alguns han volgut veure paral·lelismes amb el del germà de Pedro Sánchez, David Sánchez, en què també es va qüestionar la dedicació efectiva al lloc de treball. En aquell procediment, no obstant això, les responsabilitats penals examinades anaven més enllà del nombre d’hores treballades i se centraven especialment en les irregularitats relacionades amb la creació i adjudicació del càrrec. Aquí, “no se ha obtenido dato alguno que permita afirmar razonablemente  la inexistencia absoluta de actividad profesional ni que las retribucions percibidas carecieran de causa funcional efectiva”. La manca de dedicació, per si sola, conclou la decisió de la Fiscalia Provincial de Barcelona no equival automàticament a malversació.

Un sou a la Diputació perquè 2.500 euros
 a mitja jornada no donen per subsistir

Que Moreno hagués aconseguit aquest lloc d’assessora a la Diputació de Barcelona és una qüestió que havia provocat indignació entre treballadors municipals que n’estaven al cas  i que en transcendir va generar molt malestar entre aquells regidors de localitats molt petites on la dedicació a les tasques municipals no està remunerada. La regidora, segons han reconegut fonts del mateix partit, hauria considerat que els 2.500 euros mensuals que rebia per una dedicació a l’Ajuntament al 50% (més la dedicació a la feina privada) no li permetia subsistir. Aquest sistema, el de facilitar sous més sucosos en altres administracions perquè els regidors puguin subsistir sense carregar les arques municipals, és moneda corrent, segons van constatar també fonts properes al mateix PSC.