
La gran coalició del centredreta liderada pel líder d’Units per al Progrés i conseller general aquesta legislatura d’Andorra pel Canvi, Carles Ensenyat, i l’exministre d’Educació del darrer executiu de Marc Forné, Xavier Montané, intentarà posar fi al domini del Partit Socialdemòcrata a Encamp en les eleccions del 3 d’abril, en uns comicis en què, a diferència de fa dos anys, els encampadans tornaran a haver de triar únicament entre dos projectes polítics.
Per mantenir la plaça encampadana, i després de la decisió del síndic, Josep Dallerès, d’abandonar la primera línia política, el Partit Socialdemòcrata ha apostat per l’experiència del conseller general i president del grup parlamentari socialdemòcrata aquesta legislatura, Francesc Rodríguez, i per la també consellera general i que ja va anar de número dos l’any 2009, Maria Pilar Riba. Noèlia Castillo, Oriol Sala i Eluska Galdós, com a suplents, són les noves cares de la formació en la lluita per mantenir l’hegemonia a Encamp.
Precisament, Rodríguez va posar en relleu aquesta combinació d’experiència i gent nova però preparada en la candidatura, i va remarcar “les ganes i la il·lusió” amb què s’enfronten els comicis i el fet que es fa “amb un programa sòlid i seriós al darrere”.
Quant a la presència únicament de dues llistes i respecte als seus contrincants, Rodríguez va recordar que “cadascú ha fet la candidatura que millor li ha semblat”. En aquest sentit, va defugir el fet que es busqui una gran coalició per posar fi al domini socialdemòcrata i va insistir que el que fa falta “és defensar un programa i un projecte seriós”.
Pel que fa a l’absència dels Verds i a la bipolarització del vot entre dreta i esquerra, el candidat socialdemòcrata va recordar que els processos electorals “són sempre oberts” i que l’electorat “és prou intel·ligent per saber valorar un programa per damunt d’aliances d’uns contra els altres”.
Per la seva part, el cap de llista d’UP i Demòcrates per Andorra, Carles Ensenyat, es va mostrar molt satisfet amb la confecció de la candidatura, ja que es tracta d’un equip multidisciplinari i que respon perfectament a un dels valors que es vol transmetre, com és el d’una nova forma de gestió política. En aquesta línia, Ensenyat va recordar que la llista és la unió de persones que també en els seus àmbits professionals han apostat per la innovació i per una nova manera de fer.
Per això, el cap de llista de la coalició va assegurar que es tracta d’una “candidatura guanyadora”, dinàmica i enfocada a aquesta nova forma de gestionar la política.
Així, Ensenyat va incidir en la necessitat d’“impulsar la parròquia i el país” per retornar-lo al terreny de les oportunitats en tots els àmbits, a la vegada que a mirar de “trencar el mite de les dues Andorres de Jaume Bartumeu per construir-ne una de sola i socialment cohesionada”.
En aquesta línia el líder d’UP i Demòcrates per Andorra a Encamp, va contraposar el projecte polític de la coalició al projecte desenvolupat a la parròquia en el transcurs dels diferents mandats socialdemòcrates, i va insistir en la conveniència de substituir, també a nivell de país, un “model immobilista de gestió” i “esgotat econòmicament i socialment” per un que permeti “la regeneració econòmica i social i impulsi el creixement”.
Per la seva part, Montané es va mostrar il·lusionat amb aquest nou “repte important”, tot i que va admetre que Encamp “és una circumscripció difícil” on fa temps “que la nostra llista no guanya”.
Malgrat tot, l’exministre liberal es va mostrar optimista i satisfet per “com s’ha estructurat tot a nivell parroquial però també a nivell nacional”, i esperançat que el projecte qualli entre els electors.
Aparcar diferències
Així mateix, Montané, que igual que Rodríguez tampoc no es va atrevir a pronosticar l’efecte de l’absència dels Verds i la bipolarització del vot, va destacar la “capacitat” dels impulsors d’aquest projecte aglutinador del centre d’“haver sabut deixar de banda diferències personals i, en alguns casos, fins i tot polítiques”.
Acompanyen Ensenyat i Montané en la candidatura, com a suplents, Josep Maria Marot, Noèlia Mesas i David Solana.
Des de les dues candidatures es va apostar també per una campanya serena i neta, amb prevalença del debat d’idees i confrontació de projectes per damunt d’altres estils i, sobretot, formes.