La jubilació de l’anomenada generació del baby-boom és una de les grans preocupacions dels responsables de la CASS, que mostren seriosos dubtes que el sistema sigui prou robust per garantir el volum de pensions a què s’haurà de fer front en un termini breu de temps. Així ho han manifestat avui la presidenta del consell d’administració de la CASS, Montserrat Capdevila, i el president de la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), Jordi Cinca, que han comparegut davant la comissió de seguiment i sostenibilitat de les pensions del Consell General. “Aquest baby-boom ens jubilarem en els anys a venir i això és un volum de persones molt important a les quals caldrà pagar una pensió de jubilació. Cal veure si al fons [de reserva] hi haurà suficients diners per fer front a totes les pensions”, ha reconegut Capdevila, que no ha negat les dificultats per ser optimistes davant d’aquest escenari.

La presidenta del consell d’administració de la CASS ha repassat davant dels consellers generals les dades del tancament econòmic del 2022, que tot i registrar un dèficit de 32 milions en la branca general, va suposar una millora davant dels 45,9 milions de pèrdues del 2021. En el cas de la branca de jubilació l’any passat hi va haver un superàvit de 31,9 milions, per sobre dels 25 del 2021. “És una cosa puntual per la bonança econòmica, perquè vam tenir més assalariats i més treballadors per compte propi i, per tant, més cotitzacions”, ha exposat Capdevila, advertint que “cal ser prudents perquè no sabem què passarà en un futur” i si el volum de cotitzants es mantindrà.

Amb tot, els bons auguris es mantenen encara un cop tancat el primer trimestre del 2023, que en la branca general presenta un resultat negatiu de quasi 2 milions d’euros, mentre que en la branca de jubilació el superàvit és de 12,6 milions. 

Ara bé, la presidenta del consell d’administració de la CASS ha remarcat que “tots tenim clar que cal vetllar per la sostenibilitat de les dues branques” i que en el cas de la de jubilació “tenim un problema greu en un futur immediat”. El motiu? El gran nombre de gent que es preveu que no trigarà massa a jubilar-se, si bé no ha concretat quan es donaria la situació. De fet, a 31 de març del 2023 ja se superaven els 16.000 pensionistes, “i aquesta xifra creixerà moltíssim”, ha remarcat. Per acabar de fer el punt de la situació, ha indicat que el sistema de Seguretat Social té registrades més de 165.000 persones menors de 65 anys, que s’han adquirit 144,7 milions de punts i que a hores d’ara hi ha un compromís de 7.000 milions d’euros a què s’haurà de fer front “en un futur proper. Aquest és el gran problema que tenim”.

Mesures
Un posicionament que ha reforçat en la seva exposició Jordi Cinca. “Efectivament tenim un problema”, ha dit en relació amb la branca de jubilació, indicant que en un termini d’uns vint anys es podria arribar a un dèficit de 500 milions en un any. “És molt bèstia”, ha exclamat, i ha reiterat que això fa “absolutament imprescindible prendre mesures”.

Cinca, de fet, ha defensat les previsions dels estudis actuarials fets, encara que ara mateix els números siguin millors. “Intentar qüestionar què passarà amb les pensions en base als números d’una auditoria és un gran error”, ha afirmat, i ha recordat que els estudis serveixen només per “fixar una tendència i és molt tossuda”. Així, ha deixat clar que “la dada a retenir és que ens quedarem sense diners”, sense importar tant en quin moment passarà. I “la tendència és inequívoca”, ha sentenciat, per molt que amb els últims resultats obtinguts siguin millor. “Ens donen una mica d’aire”, ha confirmat, però l’esgotament del fons arribarà.

Per aquest motiu ha defensat la necessitat d’aplicar mesures correctores i ha tornat a posar sobre la taula les 14 que va presentar la parapública en la legislatura passada. Cinca, de fet, n'ha exposat quatre que considera “mesures estrella” i que veu imprescindibles: augmentar quatre punts la cotització, crear un sistema de comptes individuals de cotització, augment de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys i introduir un pla de pensions complementari amb aportacions d’empresari, treballador i Govern.


El FRJ recupera 68 milions en cinc mesos

Cinca també ha actualitzat les dades del FRJ. A 31 de maig el fons ascendeix a 1.559,1 milions d’euros, el que suposa una millora de 68 milions des del 31 de desembre. “Els primers 5 mesos han estat bons i el juny va en la mateixa línia, però això no ens garanteix res del que passarà durant la segona meitat de l’any”, ha exposat Cinca, perquè es mantenen les incerteses per la inflació i la guerra a Ucraïna que “ens fa ser prudents”. En tot cas, ha volgut passar un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i ha recordat que cal mirar els resultats “a llarg termini”. “No som una institució especulativa ni hem de pensar a pagar pensions d’aquí a sis mesos, hem de jugar amb això”, ha reblat Cinca.