Des de l'inici de la intervenció i posterior procés de liquidació de Banca Privada d'Andorra (BPA) han arribat a la Justícia fins a 188 accions legals contra l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries, 43 de les quals es troben encara en curs, segons ha explicat avui la presidenta de l'AREB, Sílvia Cunill, en el transcurs de la seva compareixença davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost, on ha instat també els consellers generals a agilitzar el màxim possible el procés d'aprovació del projecte de llei de modificació de la Llei de recuperació i de resolució d'entitats bancàries i d'empreses d'inversió, ja a tràmit parlamentari.

Cunill, que ha precisat que dels procediments oberts 10 són administratius, 6 civils i 27 penals, ha detallat que la darrera acció judicial contra l'AREB és una querella criminal contra el consell d'administració i el director general presentada l'estiu passat en què se'ls acusa dels pressumptes delictes de falsejament de comptes anuals, d'estafa processal i de prevaricació, unes acusacions que ha negat argumentant que des de l'AREB "hem fet la nostra feina i les coses que ens dicta la llei". En aquest sentit, Cunill, que ha mostrat la seva "confiança en la Justícia" i en que "les coses s'aclariran", ha recordat que l'agència ha hagut de fer front a accions "contra cada una de les decisions" que ha anat prenent en tot el procés i que, fins ara, "totes han estat avalades per la Justícia". 

Precisament, respecte al procés de liquidació de BPA, ha recordat que es va presentar la sol·licitud corresponent a la Batllia el maig del 2023 i que el març del 2024 aquesta va fer pública la fallida i va nomenar la pròpia AREB administrador judicial de BPA. Des d’aleshores s’ha anat treballant, “seguint les ordres de la Batllia”, i s’han fet tota una sèrie d’accions per mirar de convertir en líquid tots els actius de BPA, ha destacat Cunill, que malgrat tot no ha pogut precisar, responent a una interpel·lació del conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, quan s’enllestirà l’estat de crèdits i es convocarà l’assemblea de creditors.

En aquest sentit, la presidenta de l’AREB, que tampoc ha entrat a respondre els comentaris de “manca de transparència” i “opacitat” de l’agència justificant únicament que “es limita a complir la llei”, ha remarcat que es tracta de “dossiers complexos” i ha admès que a tots “ens agradaria que pogués anar tot més ràpid”.

D’altra banda, Cunill, que ha detallat que des del 2025 “s’ha començat a cobrar als bancs una taxa de supervisió” que ajuda a dotar de recursos l’AREB, ha explicat que s’està treballant amb les entitats bancàries l’actualització dels seus plans de resolució, que espera puguin estar enllestits a mitjans d’aquest any.

Per això, i per poder-los fer el més complets possible, la presidenta del consell d’administració de l’AREB ha demanat als parlamentaris que “dins el que es pugui”, el procés per a l’aprovació de la modificació de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, que recull les disposicions de la darrera directiva europea, “sigui el més àgil possible” perquè “com més aviat ho tinguem abans ho podrem incorporar als plans”.