La institució del Raonador del Ciutadà va obrir 291 expedients  durant el 2013, la totalitat dels quals s’ha resolt. Aquesta xifra representa un 5,2% menys que l’any anterior, segons la memòria que ja està en mans de la comissió legislativa d’Interior. Un cop més, un bon nombre de queixes rebudes pel raonador es refereixen a la tardança que registra la justícia, tant pel que fa a la resolució de sentències com a l’execució. Així, en aquest àmbit es van obrir 41 expedients, és a dir el 14% del total, tot i que en aquests casos la institució es limita a presentar al Consell Superior de la Justícia les reclamacions i a donar resposta als reclamants quan n’hi ha una.
Els sectors en què es van obrir més expedients van ser, per aquest ordre, el d’accions privades, administració general i sector social. Aquest últim ha disminuït “lleugerament” en relació amb el 2012, passant de 86 a 66 expedients (-23%), sobretot pel subapartat pensions, en el qual ja no es registren tantes reclamacions, segurament pel moviment migratori originat per la crisi, segons el mateix titular de la institució, Josep Rodríguez. Així, la qüestió de les pensions de la CASS va generar l’any passat 38 expedients. Al sector social es van comptabilitzar també 22 casos relacionats amb altres tràmits, cinc amb els infants o els joves i un amb la seguretat viària.
Pel que respecta a les accions privades, en què el raonador no té competència, amb 87 expedients s’han incrementat un 29,8%, una xifra considerable si es té en compte que el 2012 ja ho van fer un 21,7%. Una de les qüestions en què més s’ha demanat la intervenció del raonador en aquest apartat ha estat l’habitatge. Finalment, pel que fa a l’administració,  del total de 83 expedients, 69 corresponen a l’administració general i 14 a l’administració penitenciària. Rodríguez afirma a la memòria que s’han reduït les queixes per la mala atenció de determinats funcionaris, tot i que insisteix en la necessitat de fer creure que l’administració té l’obligació de servir els usuaris. Molt més minoritaris han estat els sectors de finances (5) i urbanisme (2), i també l’institucional (7).
La institució destaca les dues visites que va fer al Centre d’Acolliment d’Infants (CAI),  i assenyala que “malgrat l’esforç realitzat per l’administració, considerem que encara s’haurien de fer altres reformes per poder considerar-lo un centre propi d’acolliment”. De la primera visita es va trametre tot un seguit de consideracions al ministeri de Salut i Benestar en considerar que l’organització vertical podia ser positiva en determinades ocasions, però sense oblidar el nombre de joves residents al centre. A més, la institució trobava que la seva capacitat era “totalment insuficient” per la quantitat d’usuaris, tant pel que fa a espais comuns com a la resta d’instal·lacions.
Dins del mateix àmbit de la infància, el raonador fa referència a les “reiterades demandes”, un any més, sobre la necessitat d’un transport públic al centre d’aprenentatge d’adults d’Aixovall –al qual també assisteixen joves que encara no tenen la majoria d’edat– que funcioni fins a les 22.30, hora en què finalitzen les classes, ja que ara l’últim servei és a les 21.30.
La institució va comptabilitzar l’any passat 1.425 entrevistes dividides de la següent manera: assistència telefònica (802), personals amb particulars (534) i institucionals (89).