El consell de ministres va aprovar ahir el projecte de llei reguladora de l’espai digital, que es considera fonamental per atreure noves empreses dins del procés d’obertura i del nou model econòmic que ha definit el Govern. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va qualificar el text d’“innovador”, ja que per elaborar-lo s’han tingut en compte les regulacions més modernes que hi ha en aquesta matèria. Segons va indicar el ministre, amb aquesta nova llei sobre el comerç electrònic es complementa el nou model regulatori que s’ha definit en l’àmbit econòmic, que s’acabarà de completar amb el projecte de llei de patents, que també estarà llest en aquest primer semestre del 2014.
El principal objectiu del projecte de llei, que en els pròxims dies entrarà a tràmit parlamentari, és donar seguretat jurídica a tots els agents involucrats i d’aquesta manera fer d’Andorra una plaça atractiva per a aquest tipus de negocis. Així, els operadors que vulguin actuar des d’Andorra s’estalviaran el risc de possibles conflictes judicials o reclamacions. A més de potenciar nous sectors d’activitat dins de l’entorn digital, es presta també una especial atenció a la protecció del consumidor i es pretén facilitar noves activitats a través de l’ODR (Online Dispute Resolution), consistents en la resolució extrajudicial de conflictes en plataformes electròniques, per a la qual cosa serà necessari també que s’aprovi una llei d’arbitratge, ja anunciada pel grup parlamentari demòcrata. Segons va ressaltar Alcobé, s’ha volgut fer una llei “innovadora i pionera” perquè Andorra se situï entre els països més avançats en aquest tipus de regulació.
En aquest sentit, el text, que respon al nom oficial de projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital, s’ha elaborat tenint en compte el context internacional, començant per la directiva comunitària que és de l’any 2001 i ha anat evolucionant des d’aleshores a través de reglaments. També s’ha tingut present la legislació de determinats països que han estat capdavanters a l’hora de fer una regulació d’aquest àmbit, com ara els Estats Units, el Regne Unit, Espanya i Xile, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE). 
La intenció, segons va dir Alcobé, ha estat confeccionar un projecte de llei amb uns conceptes “prou amplis” i “sense deixar lloc a dubte” per garantir que no quedi obsolet en poc temps, com ha passat en alguns països, un perill que és real en un sector que evoluciona molt ràpidament. “Això fa que l’esperança de vida sigui més gran que en el cas d’altres lleis similars”, va assenyalar el ministre.
Els operadors actuals tindran sis mesos per adaptar-se a la nova regulació i s’hi preveuen sancions que poden oscil·lar entre els 2.000 i els 100.000 euros. Una part de la llei està dedicada a la definició de la terminologia que s’utilitza quan es parla, per exemple, d’activitat en un espai digital, operadors o serveis d’intermediació. Entre les novetats destaca també que  la normativa s’aplicarà a operadors establerts a Andorra, operadors que disposen d’un establiment permanent a Andorra i operadors que es dirigeixen a destinataris ubicats a Andorra, segons va explicar la coordinadora del departament d’Economia, Neus Soriano. Pel que fa als intermediaris, no tindran l’obligació general de supervisar, però sí que tindran responsabilitat en funció del nivell de control i coneixement d’eventuals il·licituds.
D’altra banda, els intermediaris també tindran l’obligació d’establir procediments de notificació, de retirada i de reposició. Quant a la modernització del règim de les comunicacions comercials, el text preveu identificar les comunicacions com a tals, indicar els procediments per deshabilitar-les i delimitar els supòsits que possibiliten l’enviament de comunicacions comercials electròniques sense permís previ dels destinataris. Altres novetats esmentades durant la presentació de la llei van ser la modernització del règim de contractació electrònica, la promoció dels codis de conducta i de l’autoregulació, i un règim sancionador clar i proporcionat.
Finalment, pel que respecta als operadors, hauran d’incloure informació sobre les seves dades d’identificació i la seguretat en les seves webs, habilitar un procediment de notificació, retirada i reposició (només
per als intermediaris) i adoptar una política de publicitat, de comunicacions comercials electròniques i de cookies, i també s’hauran de revisar els procediments de contractació electrònica, especialment amb els consumidors.

Aprovada la composició del comitè de bioètica

D'altra banda, el Govern va aprovar ahir la composició dels òrgans interns del Comitè Nacional de Bioètica. Així, s’han validat els càrrecs escollits per unanimitat en la primera sessió de treball celebrada per l’organisme, el passat 28 de febrer. Els càrrecs són els següents: Pere Vilanova (president), Antoni Badia (vicepresident) i  Núria Terribas (secretària). El consell de ministres també va procedir, a demanda del mateix comitè, a modificar el reglament de creació amb modificacions puntuals sobre la renovació dels seus membres i sobre la difusió pública de la memòria anual que s’elaborarà. Es tracta de canvis “menors”, segons va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca.