La llei de la carrera diplomàtica permetrà els ambaixadors polítics

El projecte de llei del servei d’Acció Exterior i de la carrera diplomàtica aprovat ahir pel consell de ministres preveu la possibilitat de nomenar un ambaixador “polític”. Amb tot, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va remarcar que el més habitual serà optar per un ambaixador de carrera, tenint en compte que un dels objectius del text és tenir un cos preparat i consolidat per tal que cada vegada sigui menys necessari haver de recórrer a gent que no és de carrera diplomàtica. De fet, també s’obre la porta a cobrir temporalment la resta de càrrecs amb persones que no formen part de la carrera diplomàtica en cas de manca de personal.
La llei organitza i estructura el ministeri d’Afers Exteriors i crea i regula el cos especial de la carrera diplomàtica. En relació a aquest segon aspecte, s’indica que el cos es compon de sis rangs (ambaixador, ministre conseller, conseller, primer secretari, segon secretari i tercer secretari) al mateix temps que es fixen els llocs de treball dels serveis centrals del ministeri. Un altre dels elements importants és que la mobilitat passa a ser obligatòria per al personal tot i que abans caldrà seguir tres anys de formació (un reglament ho regularà). A més, s’indica que anualment es publicarà una llista de llocs de treball encara que per motius de servei el ministre pot aplicar un canvi del lloc de treball. Així mateix, personal d’altres ministeris podrà exercir temporalment en llocs de política exterior segons la seva experiència o perfil tècnic encara que en aquest cas estaran subjectes a la Llei de funció pública. El text també regula la graella salarial, que és la mateixa de la funció pública però des del nivell 9 al 14 (poden arribar a cobrar entre 38.826 euros fins a 68.056 euros, segons el rang). 
Cinca va exposar que amb aquest text es culmina la regulació a través d’una llei pròpia de tots els cossos especials, un objectiu que “no era evident” complir. El ministre portaveu va remarcar que aquesta ha estat fruit del diàleg amb els membres del ministeri d’Exteriors i compta amb l’informe favorable de la comissió consultiva. En relació al personal que hi treballa actualment va indicar que la llei oferirà l’expectativa d’una carrera professional al mateix temps que va afegir que no ha de comportar un increment del personal d’aquest ministeri.

8,4 milions per regularitzar les transferències del 2017

El consell de ministres va aprovar ahir un projecte de llei de suplement de crèdit per regularitzar el pagament de les transferències als comuns corresponents a l’exercici 2017. Es tracta de 8,4 milions d’euros per al conjunt de les set corporacions. Això suposarà que el Govern haurà fet una aportació de 63 milions d’euros per aquell exercici quan la previsió era de 54,6 milions.
Cal recordar que la congelació de les transferències pactades entre l’executiu i els comuns l’any 2015 va ser efectiva el 2016 però no va assolir la majoria necessària al Consell General per a l’exercici 2017 i es va haver d’aplicar la quantitat que pertocava a les corporacions per llei. Per tant, l’executiu ha hagut de procedir a regularitzar l’import un cop aprovada la liquidació del 2016 i establert el càlcul de les transferències. Tenint en compte que el pressupost del 2018 no preveia aquest import s’ha hagut de presentar el projecte de llei de suplement de crèdit aprovat ahir. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va reiterar que “és un pagament que ens podríem haver estalviat” ja que els comuns estaven d’acord amb la congelació de la quantitat que havien de percebre i, de fet, ja havien aprovat els seus pressupostos en funció d’aquesta. Així mateix va afirmar que els 63 milions de transferències als set comuns suposa la xifra més alta de la història. El projecte de llei preveu finançar aquest suplement de crèdit a través de nou endeutament.
El ministre portaveu va remarcar que la situació quedarà “corregida” de cara a aquest 2018 gràcies a l’aprovació de la nova llei de transferències als comuns que, segons va insistir, permetrà assegurar unes finances públiques sostenibles i adaptades a les necessitats que tenen les corporacions.