El nou text obliga a certificar el coneixement de la llengua o seguir un curset de 30 hores a tots els que renovin el permís de residència i treball, corresponsabilitza els comuns, manté la quantia de les sancions i entrarà en vigor com a molt aviat el setembre del 2024.

La bona notícia és que la nova llei de llengua oficial es començarà a tramitar de forma immediata: des del ministeri preveuen que el Consell de ministres l’aprovi aquest mateix dimecres, que la ministra la presenti a la Comissió d’Educació el 19 de setembre, que l’endemà mateix entri a Sindicatura i que el Consell hi doni el vistiplau abans de fi d’any. La dolenta, que aquesta tramitació exprés no es traduirà en una entrada en vigor igualment ràpida. De fet, el calendari més optimista preveu que es comenci a aplicar com a molt aviat el setembre de l’any que ve.

1. En vigor d’aquí a un any

El motiu és bàsicament econòmic. Política Lingüística calcula que necessitarà quatre professors més, quatre, per satisfer la demanda de places per obtenir els requisits lingüístics que estableix el nou text, i que es resumeixen en un: certificar el coneixement de la llengua oficial a través d’una entrevista personal o seguint un curset de 30 hores. Tant l’una com l’altre seran imperatius per renovar el permís de residència i treball. Aquest 2023 es calcula que el tramitaran prop de 3.000 residents, però si la demanda de mà d’obra continua creixent al ritme actual l’any que ve la xifra serà sensiblement superior. També és cert que una altra previsió augura que prop de la meitat d’aquests residents que tramitaran la renovació ja dominen prou el català i no necessitaran passar pel curs de capacitació.

Hi tornem al punt següent, però el cas és que per proveir aquestes quatre places primer caldrà aprovar el pressupost del 2024, i després convocar i resoldre els concursos corresponents. I així és com ens n’anem al setembre que ve. Una altra dada: des que va saltar a la premsa la tramitació imminent de la nova llei del català hi ha hagut una allau d’inscripcions als centres d’autoaprenentatge. El resultat és que ara mateix ja no hi ha places disponibles i que hi ha un centenar de persones en llista d’espera. Una xifra sense precedents. I encara no ha començat el curs. 

2. A qui s’exigirà certificat?

Primer equívoc: com dèiem una mica més amunt, només hauran de certificar que saben català les persones que renovin el permís de residència i treball. No les que demanin per primera vegada el permís. Es podrà demostrar o bé a través d’una entrevista personal –en cap cas una prova ni un examen, especifiquen des del departament– amb un professor de Política Lingüística que expedirà un certificat que caldrà presentar a Immigració, o bé seguint un curs de trenta hores de coneixements “molt bàsics”, insisteixen, equivalent a la meitat d’un nivell A1, el nivell més elemental que s’imparteix. També seran vàlids els títols oficials expedits per les autoritats lingüístiques de Catalunya, València i les Illes Balears. 

No s’exigirà per tant cap nivell de català ni als temporers ni als treballadors que sol·licitin per primera vegada el permís, que disposaran d’un termini d’un any, fins a la primera renovació, per seguir el curset reglamentari. Tampoc als residents passius, mentre que els professionals liberals s’hauran d’avenir al que estableix la llei respectiva –el B2, en el cas dels odontòlegs.

I els youtubers? La resposta del ministeri és taxativa: “Si el permís és també de treball, hauran de certificar aquests coneixements bàsics de català, com tothom”. La llei preveu excepcions per causa major, que es determinaran de forma reglamentària i que allargaran un any més el termini per obtenir el certificat.

3. Els comuns, corresponsables

Una de les grans novetats de la nova llei és la voluntat d’implicar els comuns en l’aplicació del text. Com? Habilitant-ne els inspectors perquè puguin aixecar acta de les possibles infraccions en matèria lingüística que detectin a la parròquia respectiva. S’afegiran als inspectors de Govern i Cultura considerant que aquesta mesura ha d’ajudar a resoldre un dels principals esculls de la llei vigent, que avui exigeix la presència d’un tècnic de Política Lingüística per aixecar precisament acta, retardant així la posada en marxa dels expedients. Per coordinar les administracions el text preveu la creació de dos nous organismes, la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació, de caràcter estrictament tècnic, i el Consell Nacional per la Llengua, on es consensuaran els objectius de la política lingüística nacional, es proposaran accions i se n’avaluarà la implementació

4. Les sancions

Com és sabut, des de l’entrada en vigor de la vigent Llei del català, el gener del 2000, Política Lingüística no ha imposat mai cap sanció. Ni una, tot i que el nombre d’expedients ha anat creixent des del 16 del 2016 als 88 de l’any passat. La voluntat dels actuals rectors del ministeri és mantenir aquesta línia pedagògica però aplicar en cas de reincidències les sancions previstes, que d’altra banda tan sols s’han denominat en euros, perquè ho estaven encara en pessetes, i mantenen les xifres actuals: entre els 120 euros les infraccions lleus, i els 300 les molt greus.

Pel que fa als rètols dels establiments, des del departament recorden que totes les empreses que s’inscriuen al registre de comerç ho fan amb un nom català, però que la marca comercial amb què consten al registre de marques i que poden utilitzar als rètols no ha de ser necessàriament en català. I això, adverteixen, no canviarà. Una altra cosa, diuen, és que les administracions “són les primeres que han de donar exemple” i es parlarà amb Turisme per evitar que en el futur es donin casos tan flagrants com els d’Andorra Taste, Mountain Festival i similars. Veurem si funciona.