La futura llei del català multiplica per vint les multes per les faltes més greus, fins als 60.000 euros. Amb la llei actual, la sanció per infraccions molt greus pot arribar a les 500.000 pessetes, que al canvi serien uns 3.005 euros. Les infraccions lleus podran ser castigades amb multes a partir dels 1.000 euros, unes vuit vegades més que l’import més baix contemplat en la llei vigent, de 20.000 pessetes (120 euros al canvi aproximadament). 

Malgrat l’actualització dels imports, “l’objectiu de la llei no és sancionador”, va assegurar ahir la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, després de presentar el Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial a la comissió legislativa que s’encarregarà de treballar el text juntament amb el director del departament de Política Lingüística, Joan Sans. Un dels aspectes que van revelar els responsables governamentals va ser que els comuns tindran un any per aprovar les seves ordinacions d’usos lingüístics. Així ho preveurà el reglament que ha de crear la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació i que penja del Projecte de llei del català. 

Una de les novetats que presenta el Projecte de llei de la llengua pròpia i oficial és que fa “corresponsables” les diferents institucions (i també el teixit empresarial i la societat en general) de l’aplicació de la norma i de donar la importància que li correspon al català com a llengua oficial. Així, es crearà una Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació en la qual participaran directament els ministres competents i els cònsols en la política lingüística. Aquest organisme tindrà l’objectiu de coordinar i harmonitzar l’ús de la llengua oficial en “totes les activitats de formació, tant les estrictament  educatives com les esportives, les socials, les artístiques, etc.” I cada centre o servei haurà d’aprovar les seves pròpies normes per aplicar la llei, amb l’ajut, això sí, de la pròpia Junta. Aquestes ordinacions caldrà que s’aprovin en el termini d’un any un cop vigent el reglament pel qual es crearà aquest nou organisme, que es preveu enllestir tan aviat estigui aprovada i en vigor la llei. Aquest organisme també haurà de presentar un informe anual al Consell General recollint les mesures adoptades i el funcionament dels diferents centres i entitats. 

Amb el mateix reglament es crearà el Consell Nacional per la Llengua, en el qual també hi seran representats els comuns, que tindrà per missió establir els objectius de Política Lingüística i proposar accions per acomplir-los, definint un pla d’acció nacional per la llengua amb un horitzó de tres anys. D’aquesta manera, també es fa partícip l’empresariat i la societat en general en la definició de la política lingüística. Aquí, no només es responsabilitza les administracions públiques, sinó que també hi seran representats els sindicats, les associacions culturals i organitzacions empresarials.

Justament als empresaris han de vetllar que l’atenció al públic sigui en català. En aquest sentit, Bonell va afirmar que és obligació dels empresaris donar les consignes pertinents i garantir la formació lingüística dels seus treballadors.
A preguntes de l’exministra de Cultura, i ara consellera general del grup parlamentari demòcrata, Sílvia Riva, sobre la possibilitat “d’ampliar la corresponsabilitat” dels comuns aportant recursos, Bonell va revelar que el Comú de Sant Julià de Lòria havia mostrat interès per disposar d’un Centre d’Aprenentatge del Català a la parròquia i que havia ofert un local per ubicar-lo, “i suposo que arribarem a un acord”, va afegir.
 

Permisos de residència
En relació amb l’exigència d’acreditar un mínim coneixement de la llengua per poder fer la primera renovació del permís de residència, la ministra va avançar que el text del Projecte de llei preveu un termini de sis mesos perquè el Govern aprovi el reglament pertinent. En aquest punt, i a preguntes de la presidenta de la comissió legislativa, la socialdemòcrata Susanna Vela, Bonell va explicar que la setmana passada es va presentar el text al Consell Econòmic i Social i aquesta setmana tenen trobades amb la Unió Hotelera, la Confederació Empresarial Andorrana i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, i va revelar que la pregunta que més els han plantejat és la de per què es comença a aplicar l’obligació d’acreditar coneixements de la llengua per renovar el permís de residència per a uns col·lectius i no per a d’altres. 

I sobre els cursos de 30 hores que s’oferiran per poder acreditar aquests coneixements de la llengua, conformen un itinerari que s’inclou dins del nivell A1 del marc europeu comú de referència per a les llengües, de tal manera que qui vulgui (i Bonell confia que seran molts els qui així ho facin) podrà optar per continuar la formació i obtenir aquest certificat, segons va explicar Sans a preguntes de Maria Àngels Aché, de Concòrdia.

Com ja havia dit anteriorment, la ministra va assegurar que “no es tracta d’impedir l’arribada de ningú, sinó de fomentar l’aprenentatge del català”.


Tothom que vulgui aprendre’l podrà fer-ho
L’anunci del Projecte de llei del català ha tingut un “efecte crida” i s’han disparat les inscripcions per als cursos que s’ofereixen a través dels centres d’aprenentatge del català. Tant que la llista d’espera inicial va ser d’unes 700 persones (segons Sans, normalment s’inscriuen unes 600 persones a aquestes formacions i cada any queda una mica de llista d’espera, però no com enguany), a les quals s’ha començat a contactar per oferir alternatives i aprenguin la llengua. Bonell va assegurar que amb els 16 professors amb què compta el departament de llengua catalana que penja del ministeri de Cultura “podem donar resposta a tota aquesta demanda”.

De cara al pressupost que ve es preveu la contractació de 4 professors més per poder donar resposta a la demanda que generarà l’obligació d’acreditar uns coneixements mínims de català per poder renovar el permís de residència.