El PS vol vincular el coneixement exigible als anys de residència de qui renovi el permís.

La nova llei del català que avui aprovarà el Consell de ministres i que la setmana que ve entrarà a tràmit parlamentari exclourà els residents passius de l’obligació de certificar un nivell mínim de la llengua oficial per renovar el permís de residència. Així ho va assegurar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. L’objectiu del Govern és que la nova llei fomenti i garanteix de forma efectiva l’ús social del català i que se centri, especialment, en les persones que treballen de cara al públic, de manera que “tant els residents com les persones puguin ser atesos  mínimament en la llengua oficial del país, com és el seu dret”. Espot va assegurar que malgrat l’impacte mediàtic que ha generat la notícia, “no convertirem Andorra en una dictadura lingüística”, ja que “tothom podrà continuar parlant l’idioma que vulgui”. A més, i responent a la crítica d’un youtuber resident, va matissar que l’obligació “segurament no es farà extensiva a tothom”.

Sobre l’aproximació a Europa i la integració del català, el cap de Govern va explicar que l’acord té com a finalitat “que puguem pertànyer al mercat interior”, però que l’ingrés al mercat únic “no ens donarà dret a exigir que el català sigui idioma oficial dins de la UE”. 

El PS, gradualista
Qui també va dir ahir la seva sobre la futura llei del català és el PS. El que el nou text ha de garantir –i en això coincideix amb el Govern– és que els ciutadans puguin ser atesos en qualsevol ocasió en la llengua oficial, “i ja sigui per inoperància de la llei del 2000 o per falta de voluntat política no ha sigut així. I la prova és que no s’ha imposat cap sanció, és que ni una, en els 23 anys de vigència de la llei”. Vela va esquivar el debat sobre si cal o no exigir un nivell mínim de català als residents passius “perquè el que ens hem de plantejar és quin model de país volem, i si en aquest model hi tenen cabuda les residències passives, que ens havien de resoldre la papereta econòmica i no només no tributen, sinó que han generat el gravíssim problema que tenim amb l’habitatge”.

El PS té clar que en el cas del català el problema no rau en les residències passives, sinó en el dret a ser atès en català, tant a les administracions públiques com a l’empresa privada. I proposa una fórmula doble: en primer lloc, gradualista, de manera que a cada renovació del permís de residència i treball es requereixi un nivell de català més elevat, “perquè no li pots demanar els mateixos coneixements a qui porta un any al país que a qui en porta cinc o deu”. I en segon lloc, qualitatiu: “sembla lògic exigir un nivell més elevat als professionals que treballen de cara al públic, dependents i metges, per exemple, que a un treballador de la construcció”.

El posicionament del PS arriba l’endemà que Concòrdia reclamés que el nivell mínim que hauran d’acreditar les persones que renovin el permís de residència i treball també sigui exigible als residents passius “per no convertir Andorra en un país per a rics: el principi que si tens diners no cal que parlis la nostra llengua ens sembla especialment nociu”.

“No hem normalitzat la diversitat”
D’altra banda, i en relació amb la declaració pública de la seva condició sexual, Espot es va mostrar a El matí de Catalunya Ràdio “sorprès” pel ressò mediàtic de les seves declaracions al programa Avui serà un bon dia emès dilluns a RNA. Tot plegat demostra en la seva opinió que “no hem acabat de normalitzar la diversitat sexual”. “Jo soc gai, no me n’he amagat mai i no m’he sentit mai discriminat”, va respondre a la pregunta sobre la seva orientació sexual que li va plantejar el periodista Gabriel Fernández.