L’acord d’associació que està negociant Andorra amb la Unió Europea (UE) té com una de les principals característiques el reconeixement de les quatre llibertats (lliure circulació de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals) per poder accedir al mercat interior de la UE. Particularment delicada per al país serà la defensa de les seves particularitats sobretot en relació a les llibertats que afecten les mercaderies (amb el manteniment de l’acord duaner) i de persones (amb el seguiment del sistema de quotes d’immigració). Doncs en aquest últim cas concret, un informe que ha pogut consultar el BonDia posa de manifest “la incapacitat d’Andorra per assumir la plena circulació de persones del mercat interior”.

En concret, es tracta d’un dels treballs encarregats a un assessor de prestigi europeu pel grup parlamentari liberal, el qual alerta de les conseqüències negatives que tindria per al país l’assumpció de la llibertat en qüestió. Així, en primer lloc destaca que el dret de lliure circulació “inclou el dret de residència en el territori del país UE d’acollida durant un període màxim de tres mesos sense cap altra condició o formalitat que l’obligació de posseir un carnet d’identitat o passaport vàlids”. En aquest sentit afegeix que “és igual que es vingui a treballar, a estudiar o només de turista”. A més, el treball indica que els ciutadans de la Unió que busquin feina en un país UE d’acollida tenen dret a residir-hi “sense condició o formalitat alguna durant un període de sis mesos, o més si tenen possibilitats reals d’aconseguir una feina”. Així mateix, aquest mateix dret s’aplica a les persones que presten serveis temporalment al país UE d’acollida. I els ciutadans de la Unió mantenen la condició d’empleats i autònoms en les circumstàncies següents: si pateixen una incapacitat laboral resultant d’una malaltia o un accident; si estan en atur involuntari, degudament acreditat, i si s’han inscrit com a sol·licitants de treball a l’oficina de treball corresponent; o si han iniciat una formació professional. Igualment, l’informe prossegueix recordant que “la residència legal contínua d’un ciutadà de la Unió a l’Estat UE d’acollida durant cinc anys comporta la residència permanent en el dit Estat”.                                      
Drets addicionals
A més, en l’informe s’explica que el dret de lliure circulació inclou una sèrie de drets addicionals, i el més important d’aquests és el dret d’igualtat de tracte, que prohibeix la discriminació per raó de nacionalitat. A més, la directiva 2004/38/CE va ampliar aquest dret als membres de la família, “fet que implica que els ciutadans de la Unió i els membres de la seva família que resideixen al territori del país UE d’acollida gaudeixen d’igualtat de tracte amb els nacionals del dit país”. I, segons aquest principi d’igualtat de tracte, l’estudi avisa que “s’adquireix el dret a la majoria dels avantatges i beneficis (que inclou en especial tots els avantatges socials i fiscals) que atorga als seus propis nacionals l’Estat d’acollida membre de la UE”. Sobre aquesta qüestió el treball posa diferents exemples, com ara “si l’Estat UE d’acollida subvenciona el transport a pensionistes o a les famílies nombroses, té dret a això si reuneix les condicions; té dret a accedir a l’educació en les mateixes condicions que els nacionals, i té dret a rebre assistència social en les mateixes condicions que els nacionals de l’Estat UE d’acollida”.

L’espai Schengen
A més, el treball també destaca que la lliure circulació de persones implica assumir els avanços relacionats amb l’espai Schengen: ¿i això què representaria? Doncs “la supressió dels controls a les fronteres interiors per a totes les persones; l’adopció de mesures de reforç i harmonització dels controls a les fronteres exteriors (tots els ciutadans de la Unió poden accedir a l’espai Schengen mitjançant l’exhibició d’un document d’identitat o passaport); la política comuna de visats per a estances de curta durada o la cooperació policial i judicial (les forces de policia col·laboren entre si per descobrir i impedir delictes i tenen dret a entrar en el territori d’un Estat Schengen limítrof per perseguir delinqüents fugitius)”. Per tot plegat, l’informe conclou que “els avantatges de la lliure circulació no són assequibles”.
També és cert que l’anàlisi reconeix que “és indubtable” que signar un acord de lliure circulació de persones entre Andorra i la UE podria tenir avantatges per als andorrans que desitgin circular pels estats membres de la UE i, per exemple, esmenta els acords entre la UE i la Confederació Suïssa o l’Espai Econòmic Europeu, que estableix el principi de llibertat de circulació de treballadors, ja siguin assalariats o per compte propi. No obstant això, i encara que el país es podria inspirar en aquests acords, l’informe remarca que “això implicaria una reciprocitat per part d’Andorra per a la lliure circulació dels ciutadans de la UE a Andorra” que “requeriria nombrosos canvis i modificacions del dret vigent andorrà”. I, en resum, “Andorra no té la capacitat econòmica per assumir aquesta reciprocitat”.
Finalment i, malgrat que no n’és gaire partidari, l’estudi es refereix a la possibilitat d’establir períodes transitoris i un sistema de quotes prorrogable similar a l’obtingut per Liechtenstein, que és el model que vol defensar el Govern.