La comissió legislativa de Finances i Pressupost ha començat ja a treballar en les 31 esmenes a la proposició de llei de les finances comunals, entrada a tràmit conjuntament pels set comuns, presentades pels grups parlamentaris demòcrata i liberal, unes esmenes que, seguint el criteri manifestat pel Govern en el sentit que cal evitar que la capacitat recaptatòria de les administracions parroquials acabi laminant la capacitat d’obtenir ingressos de l’Administració general, tornen a l’statu quo actual bona part de les propostes de canvi plantejades pels comuns. 

Així, en el cas per exemple de l’impost sobre els rendiments arrendataris, que els titulars de les empreses poden descomptar de l’impost de societats, els comuns proposaven que el tipus de l’impost pogués oscil·lar entre un mínim d’un 0,1% i un màxim del 6%, tipus que establiria cada corporació mitjançant una ordinació, i amb les esmenes la majoria preveu que el tipus mínim sí que pugui ser del 0,1% però manté el llindar màxim vigent actualment, que es troba en el 4%.

Pel que fa a l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, les corporacions parroquials proposaven mantenir una quota tributària mínima, que seria la resultant d’aplicar el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats, però suprimien la quota tributària màxima de 300.000 euros vigent actualment, i que es mantindrà després que des de la majoria s’esmenés l’article corresponent per tornar-la a introduir.

Des dels grups de la majoria també es passa el ribot en el cas de l’article de la proposició de llei relatiu a l’impost sobre la propietat immobiliària. En aquest cas, les administracions parroquials pretenien també aplicar l’impost en el cas dels béns immobles no edificats a partir d’establir també uns coeficients per tall de considerar la qualificació urbanística de la zona on es trobaria radicat aquest bé no edificat, uns coeficients que se situarien entre 0,5 i 2. El text preveia que aquesta qualificació urbanística s’establís en l’ordinació tributària comunal en funció de si es tractava de sòl urbà, sòl urbanitzable o sòl no urbanitzable. En l’esmena se suprimeix íntegrament tota aquesta part del redactat, i en la motivació de la mateixa es deixa clar que “no es comparteix la voluntat de gravar la propietat immobiliària no edificada”.

Un nou retorn al redactat vigent es produeix també amb l’article relatiu a la pròrroga pressupostària. En aquest cas, la proposició de llei dels comuns plantejava que en el cas que la corporació no aprovés l’ordinació del pressupost abans d’acabar l’exercici es consideraria “automàticament prorrogat el de l’exercici anterior, fins al límit global dels seus crèdits inicials, com a màxim, fins que entri en vigor el nou pressupost”. Des de la majoria, però, s’esmena l’article per mantenir el redactat vigent de manera que si abans d’acabar l’exercici no s’aprova l’ordinació del pressupost queden “prorrogats automàticament per dotzenes parts els pressupostos de l’exercici anterior quant a llurs crèdits definitius de despeses corrents, així com el text articulat de l’ordinació del pressupost i les bases d’execució”, ja que es considera que la proposta plantejada “desincentiva l’acció política associada a l’aprovació de l’ordinació pressupostària”.

La majoria també manté en dos mesos, i no en tres com proposaven els comuns, el termini a partir del qual si l’administració parroquial no paga al creditor ha d’abonar-li interessos.

D’altra banda, des dels grups demòcrata i liberal s’esmena també la part de l’article 19 de la proposició de llei, el relatiu a la definició i fet generador de les taxes, que fa referència a l’estacionament limitat temporalment de vehicles a la via pública, sense equips de control d’accés, per incloure-hi que en el cas de les carteres generals “el beneficiari de la contraprestació ha de ser el Govern establint-se les condicions particulars via conveni”. En la motivació de l’esmena, i tot i reconèixer que “l’objectiu d’una carretera general no és esdevenir zona d’aparcament”, sí que s’admet aquesta possibilitat en determinats trams urbans on per la seva casuística “es considera d’utilitat pública”, i s’insisteix que en aquests casos els ingressos, “un cop descomptades les despeses de gestió”, “han d’anar a qui ha fet  la inversió que en aquest cas és l’Administració general”.


De potestats en matèria penal i reglamentària

Al marge de les esmenes per mantenir l’statu quo vigent i de les tècniques  d’estil per corregir petites errades, des de la majoria s’han hagut d’esmenar també alguns aspectes que permeten constatar que des de les corporacions locals no s’acaben de tenir clares algunes competències.

Així, en la proposició de llei, l’article relatiu a la potestat sancionadora mantenia que “els comuns regulen infraccions i apliquen multes i sancions administratives o penals per incompliment de les ordinacions...”, fet que ha comportat una esmena per suprimir o penals, ja que aquestes són competència dels tribunals.

Des de la majoria també s’ha presentat una esmena per suprimir la disposició final tercera del text, on s’encarregava al Consell General que en un termini màxim de sis mesos des de l’aprovació de la llei aprovés un reglament per desenvolupar la tramitació administrativa única dels canvis de parròquia, una qüestió que la cambra parlamentària no pot fer ja que no té potestat reglamentària.