És l’home que va protagonitzar el pitjor conflicte institucional amb un copríncep francès de la història recent. Sarkozy va afirmar que s’haurien de revisar les relacions amb Andorra i erradicar els paradisos fiscals.  Va amenaçar amb renunciar al coprincipat. El cap de Govern (2005-2009), Albert Pintat no es va presentar a la reelecció i es  va iniciar el procés de reformes.

De fet i passat un període prudencial de temps, el cert és que Andorra és va trobar en una tempesta perfecta per la coincidència de diversos factors: la crisi financera del 2008, la pressió de l’Organització per a la Cooperació i al Desenvolupament (OCDE) i el fet que Sarkozy no volia anar a la  cimera del G-20 com a cap d’Estat d’un paradís fiscal. El copríncep va ser entrevistat en l’informatiu de TF1 de les 20h, el de màxima audiència a França, “Això va caure com una bomba”, recorda Albert Pintat perquè justament aquell dia una delegació andorrana estava negociant el nou sistema fiscal amb l’intercanvi d’informació i el conveni de no doble imposició. “Ens va sorprendre molt però segur que ho va haver de fer obligat pel context internacional”, afegeix Pintat.

Aquell  mateix dia, a Madrid, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, i la seva homòloga andorrana, Meritxell Mateu, van signar el conveni per a la cessió de l’edifici i els altres béns de Ràdio Andorra, després que el consell de ministres andorrà hagués aprovat la firma. No cal dir que el comentari entre la delegació d’Andorra era el succeït a París i més quan s’estava en precampanya i encara faltava el gir de guió més inesperat.

Va ser la tarda del 17 de febrer. Pintat va rebre en el seu despatx de l’edifici administratiu el representant personal del copríncep, Christian Frémont. Aquest el va tractar com un candidat més a les eleccions i no com a cap de Govern, cosa que, entre altres va provocar la seva renúncia a la reelecció. “‘La figura de candidat desvirtua la força d’un cap de govern” va comentar aleshores Pintat. Durant la reunió li va assenyalar a Frémont la injustícia pel tracte que rep Andorra !malgrat els esforços que s’han fet”. Així, va recordat les onze lleis que ja havien estat aprovades, les cinc  més que es trobavn a tràmit parlamentari i la “voluntat’ de sortir de la llista que sempre ha manifestat el Principat”. El 2 d’abril, Pintat va anar a París  per demanar un tracte equitatiu d’Andorra amb les reformes fetes i els objectius manifestats. Les eleccions del 2009 donarien la victòria a Jaume Bartumeu.

Posteriorment i en la seva visita el juliol del 2010,  Sarkozy  va encoratjar les autoritats a continuar treballant per la transparència fiscal, en la visita oficial. Va recordar que les mesures preses pel govern “són bones” i ‘”defineixen un nou model de relació amb la Unió Europea”.

El copríncep francès va afirmar que la Constitució aprovada l’any 1993 és ‘l’equilibri del país’ i el que li ‘dona legitimitat’ democràtica.  El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va agrair la visita ja que aquesta “és el símbol de garantia de ‘la permanència i continuïtat’ d’Andorra i de la seva ‘independència’. Bartumeu va remarcar que la feina del copríncep és “arbitrar i moderar” els poders públics i que així ho va fer el copríncep francès en instar el país a la reforma fiscal. Feia 13 anys que un copríncep francès no visitava les valls d’Andorra. L’any 1997 ho va fer Jacques Chirac.

El 2011, Sarkozy va manifestar que Andorra ja es trobava en disposició de poder començar a preparar el conveni de doble imposició amb França i segons Bartumeu les converses informals i tècniques per tancar aquests convenis tant amb França com amb Espanya ja havien començat però calia esperar el desenllaç de les eleccions legislatives d’aquell any per fer-ho de manera formal.

Ara, Sarkozy ha ingressat al centre penitenciari de La Santé de París per complir cinc anys de presó per associació il·lícita en el cas Gaddafi i es convertirà així en el primer excap d’Estat francès a ser empresonat per un delicte comès durant el seu mandat. Segons la sentència, és culpable de conspiració per delinquir al permetre que els seus pròxims sol·licitessin al règim libi de Moammar al-Gaddafi finançament il·legal per a la campanya presidencial que li va obrir les portes del Palau de l’Elisi.

Sarkozy va ser cap de l’Estat entre el 2007 i el 2012. La presó de La Santé és coneguda per haver allotjat importants personalitats i criminals, com ara Philippe Pétain, Bernard Tapie, l’exdictador panameny Manuel Noriega i el terrorista d’ETA Josu Ternera. Situada al districte 14 de París, aquest centre penitenciari compta amb una secció per a persones vulnerables, lloc on l’expresident dormirà a causa de la seva edat (70 anys) i la seva condició d’antic cap d’Estat.