L’anàlisi de la necessitat d’oferta pública d’habitatges destinats a la joventut i l’establiment d’un registre d’ocupació i emancipació de la joventut són els deures pendents  en matèria d’habitatge del Govern per tal de donar compliment a l’Acord de joventut aprovat per unanimitat al Consell General el juliol del 2021. Així es posa de manifest si més no en la resposta escrita de la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, a la bateria de preguntes en relació amb la implementació i seguiment d’aquest acord presentada pel conseller general socialdemòcrata, Pere Baró.

En el primer cas, l’anàlisi de la necessitat d’oferta pública d’habitatges, tasca que s’ha de fer conjuntament amb els comuns en el marc del Pla pel dret a l’habitatge, des de l’Executiu s’assegura que es troba en curs, mentre que la proposta del registre es considera parcialment assolida, ja que s’apunta que “el registre d’ocupació ja existeix, però les dades dels joves que han rebut un ajut a l’emancipació en matèria d’habitatge no estan segregades”. A la vegada, es dona per assolida la proposta que encarregava al Govern la realització d’un estudi i diagnosi sobre les necessitats i la situació en què es troben els joves en relació amb l’habitatge en considerar que l’Observatori de la Joventut del 2022, amb dades corresponents al 2021, ja hi dedicava un apartat.

Precisament, aquell informe destacava que fins a un 79% dels joves vivien amb els pares, percentatge que augmentava fins al 98% en el cas dels joves d’entre 16 i 20 anys, i que únicament hi havia prop d’un 20% de joves de 16 a 29 anys emancipats.

Si ens fixem en el global de l’acord, des de la seva aprovació fins ara s’han implementat fins a 44 de les 72 propostes que contenia, és a dir, un 66,1%. D’aquestes, 15 estan parcialment assolides, 5 es troben en curs, 4 no estan assolides i n’hi ha altres 4 que estan pendents d’un “procés de reflexió”. En aquest sentit, la ministra detalla en la resposta que algunes de les propostes, com ara la referent al salari mínim, “requereixen una actualització contínua” i que algunes de les que no s’han tirat endavant “depenen d’una iniciativa legislativa”.

Pel que fa al grau d’assoliment de les polítiques de participació de joventut, destaca com a no assolides l’elaboració per part del CRES d’un estudi específic sobre participació electoral de la joventut o l’impuls d’un canvi legislatiu en matèria de partits polítics que estableixi la garantia de representativitat d’un dels membres de les joventuts dels partits. Quant a les polítiques d’àmbit laboral, resta pendent la implementació d’un marc legal específic per al desenvolupament del teletreball de la joventut que els permeti compatibilitzar els estudis i la feina.

Les propostes que a hores d’ara estan “pendents de reflexió” corresponen a l’establiment de programes coordinats d’actuació dels educadors de carrer amb la dotació dels mitjans necessaris, la creació d’un registre voluntari de joves a l’exterior coordinat pels ministeris encarregats de l’educació, de la política exterior i de l’economia, crear un premi econòmic en el context del Premi Nacional a l’estudi, també per als segons millors estudiants de batxillerat i formació professional dels tres sistemes educatius d’Andorra, i crear una nova categoria en perspectiva de gènere destinada als joves entre setze i divuit anys en el marc del guardó Olympe de Gouges.

Els socialdemòcrates demanaven també nombre de recursos humans, materials i econòmics que es destinen a l’acord de joventut. En aquest sentit, des del ministeri s’apunta que actualment, l’àrea de Promoció de la Joventut i el Voluntariat està formada per un tècnic de joventut, una tècnica administrativa, una psicopedagoga i un cap d’àrea. De cara al 2025, afegeix, el Govern ha previst la incorporació d’un nou tècnic de joventut per a la implementació del futur Pla Nacional de la Joventut d’Andorra. Amb aquesta finalitat, s’ha previst l’augment del pressupost de l’àrea de Promoció de la Joventut i el Voluntariat en 100.000 euros.

El PS demana pel treball dels temporers en més d’un sector

La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, ha entrat a Sindicatura una pregunta oral urgent dirigida al Govern respecte a la possibilitat de permetre que els treballadors temporers puguin treballar en més d’un sector d’activitat.

Concretament, en la sessió de control a l’Executiu d’aquest proper dijous, Casal demanarà al Govern la seva posició sobre la proposta formulada per la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) sobre que els temporers puguin treballar en més d’un sector amb la mateixa autorització i arran de les declaracions, a la sortida de la darrera reunió del Consell Econòmic i Social, de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, sobre la possibilitat d’estudiar dita mesura.