En el marc del treball que des del ministeri de Cultura, Joventut i Esports es porta a terme per tal de mirar que els ciutadans del país puguin accedir "des d'Andorra" a informació i documents sobre el Principat que es troben en arxius estrangers, el Govern manté obertes les converses amb el Bisbat d’Urgell per mirar de "trobar l'encaix" i permetre que es pugui accedir a la documentació sobre Andorra que és a l'arxiu del Bisbat, unes converses, però, que ara per ara es troben en standby.
Així ho han admès avui la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, en la compareixença per presentar el projecte de llei d’arxius i de patrimoni documental, un text amb el qual es busca establir una política arxivística moderna i eficaç que garanteixi la conservació, la protecció i la difusió del patrimoni documental d’Andorra, on han destacat que és necessari donar temps perquè el nou bisbe i copríncep pugui "estudiar els diferents dossiers" i "prendre les decisions que s’escaiguin".
Amb tot, Bonell i de la Parte, que han assegurat que malgrat que no s'hagi avançat i que únicament siguin accessibles els documents de més de cent anys, "l'entesa és bona", si bé és una qüestió "complicada" en la qual “estem insistint i no deixarem de fer-ho”.
D'altra banda, pel que fa al projecte de llei d'arxius i de patrimoni documental, que forma part del treball d'actualització normativa que està duent a terme el ministeri que es complementa amb la Llei del dipòsit legal ja aprovada i amb la futura modificació de la Llei de patrimoni cultural del 2003, la ministra ha destacat que es tracta d'un text que permetrà "assegurar una gestió rigorosa dels documents i la preservació la memòria col·lectiva com a patrimoni essencial per a les generacions futures".
I és que el projecte de llei amplia l’abast de la Llei de patrimoni cultural en l’àmbit arxivístic, regula el tractament dels documents públics al llarg de tot el seu cicle de vida i estructura normativament el Sistema d’Arxius, del qual formen part els arxius de l’Administració general, els dels comuns, l’Arxiu del Consell General i altres arxius que el Govern pugui incorporar en un futur.
El text defineix què s’entén per patrimoni documental i estableix les obligacions tant dels titulars de documents públics com dels propietaris de patrimoni documental privat, tot garantint la seva conservació, ordenació i protecció. En aquest sentit, segons ha detallat la cap d’àrea d’Arxius, Lidia Arbués, present també en la compareixença, la norma combina responsabilitat i suport, especialment pel que fa al patrimoni documental privat, amb mesures de cooperació, subvencions i la possibilitat de dipòsit en arxius públics. Així mateix, i en el cas de traspàs, venda o subhasta de l'arxiu el text fixa que el Govern en tindrà la preferència d'adquisició.
Pel que fa a la documentació pública, el projecte de llei fixa l’obligació de disposar de sistemes de gestió documental adequats, interoperables i que garanteixin l’autenticitat, la integritat i la fiabilitat dels documents. També regula la gestió documental de l’Administració general, que haurà de comptar amb un únic sistema i amb garanties específiques en cas de contractació de serveis externs.
