Segurament no va ser el debat més avorrit de tots els que s’han vist en aquestes eleccions comunals, encara que va fer falta que el presentador, el periodista David Domingo, recordés a les candidates escaldenques que es podien interrompre i interpel·lar perquè el debat agafés dinamisme. Va ser just després de les primeres intervencions en el bloc social, que van servir per exposar les propostes d’uns i altres en matèria d’habitatge. Després que la candidata a la reelecció per Consens, Rosa Gili, recordés que el Govern volia portar el Comú al Tribunal Constitucional per crear el departament d’Acció Social (“el seny va imperar”, però, i l’amenaça no va tenir recorregut) i que tampoc “no veia bé” el projecte de pisos de lloguer assequible de l’avinguda del Pessebre, al que “va entrar just abans de les eleccions”, la seva rival i candidata per Demòcrates+Acció+Progressistes SDP+Independents, Anna García, li va retreure que l’habitatge li preocupa tant que diferents punts del programa amb el qual concorria a les darreres eleccions, com la creació del departament d’habitatge, “no s’han desenvolupat en aquests quatre anys”. “Estem molt a prop del 100% del programa malgrat una pandèmia”, li va etzibar Gili.

Tot seguit van aparèixer les torres. “DA no vol assumir la paternitat de les torres”, que “no serveixen per a les necessitats de la gent”, va assenyalar la candidata de Consens, que va apuntar que des de la candidatura rival es fan moltes referències al Govern, i aquests “no han sabut resoldre els problemes”. La resposta va ser: “li recordo que vaig com a independent”. Resposta que Gili considera no vàlida, perquè quan s’entra en un Comú un s’ha de fer responsable de les herències del mandat anterior, com li va passar a ella justament amb les torres. I el que planteja Demòcrates (amb tot el reguitzell de sigles) és treballar amb els propietaris per repensar la zona en conjunt. “Això és el que vam fer nosaltres”, va recordar Gili, que en el següent bloc, l’econòmic, va treure pit de la gestió feta i la rebaixa de l’endeutament del Comú, que ha passat dels 14 milions negatius que es van trobar als tres en vermell que hi ha ara. I això havent fet inversions importants i adquirit patrimoni que ha d’alleugerir les despeses en lloguers. García va creure tenir l’oportunitat d’atacar Gili amb l’augment de la despesa corrent, d’un 38%: “obrir les portes del Comú costa 6,7 milions més”, però per la candidata a la reelecció cal el context: s’ha creat un departament d’Acció Social que ha assistit a 1.523 persones, “crec que la gent hi estarà d’acord”. I encara més, quan van arribar al Comú el manteniment dels equipaments era “pèssim”.

Llavors la candidata independent sota el paraigua Demòcrata va argumentar que s’havia “compromès la política dels pròxims anys” perquè hi ha 45 milions en plurianuals, però segons Gili, bona part s’autofinançarà perquè els aparcaments tenen retorn i tot s’ha fet amb pla de negoci que ho sustenta. “Quines inversions no s’haurien d’haver fet? Els seus companys hi han votat a favor”, va demanar Gili. “No me’n faci responsable, és la primera vegada que em presento”, va respondre l’altra, i va defensar que l’aparcament de l’Obac “era un projecte prioritari” mentre que per a la candidata a la reelecció, “no a qualsevol preu”.

I ja es va arribar al tercer bloc, al de les preguntes ciutadanes, que van passar sense pena ni glòria. El més destacable va ser la discussió pel Madriu, tema que va posar damunt la taula Gili i que va tancar ràpidament: “no poden manar a Escaldes i ho pretenien”, va respondre la candidata a la reelecció quan García defensava una gestió conjunta amb els “quatre comuns”.

En els respectius minuts d’or, Gili va exposar que hi havia dos models, un de “continuista de DA, que no ha sabut resoldre els problemes”, i un de “propostes realistes” per fer una “parròquia on la gent sigui feliç”, mentre que García va defensar que “podem canviar les coses” perquè ella i el seu equip volen “aportar els seus coneixements i experiències”.