“Falta sensibilitat amb la cultura quan en els últims pressupostos es va reduir en un 50% la partida destinada a programació”. O “falta sensibilitat amb la cultura, amb les arts escèniques, quan a un músic se li requisa l’altaveu per manca de permisos”.  Encara més: “Qui de vostès, més enllà de quan participa com a càrrec electe, assisteix a espectacles a la nostra ciutat?”. Dues consideracions i una pregunta que formen part del particular “memorial de greuges” (ells mateixos s’hi van referir així en algun moment) que la plataforma pro teatre portava al ple de l’Ajuntament de la Seu. El desplegava Joel Pla, davant govern i oposició municipal, i incloïa alguna demanda concreta, com la creació d’un grup de seguiment del projecte de construcció de l’equipament escènic.  

Al portaveu de la plataforma li responia Joan Barrera, en el doble vessant d’alcalde i regidor de Cultura, comprometent-se a posar en marxa aquest equip, sí. També acceptava que, més enllà de la Seu, tot el Pirineu és un “forat negre” pel que fa a escenaris i en què a la capital de comarca “és una necessitat”. A banda, assegurava, “per a nosaltres és una prioritat” i “a qualsevol regidor d’aquí”, incidia allargant la inclusió a tot el plenari, “estic segur que li agradaria apostar molt més per la cultura”. Pel que fa a passos concrets per a l’edificació del futur auditori, Barrera va explicar que intenten agilitar la demanda de subvencions a la Generalitat per redactar l’avantprojecte.  Responent els dubtes de la plataforma, va apuntar també que l’edifici dels antics jutjats està descartat com a seu del nou equipament, perquè amb una superfície de 1.500 metres quadrats, queda molt lluny dels 2.500 necessaris. 

Els greuges, llegits al torn d’intervencions dels ciutadans al ple, van provocar una dolguda reacció de part de l’ara síndica municipal de greuges i durant molts anys regidora de Cultura, Anna Martí: “Em dol, fins i tot em sembla cruel dir que no s’ha fet res” per aconseguir que la Seu es dotés d’un teatre municipal. 

També hi va intervenir Jordi Nadal, conseller comarcal (Compromís), en aquest cas per puntualitzar que qualsevol equipament ha de donar servei a tota la comarca. "No pot passar com amb l'escola municipal de música o la de dansa, a les quals després no podien accedir els infants d'Alàs per exemple". Ja hi compten, li responia l'alcalde. 

La intervenció des del públic cloïa una sessió per la qual havien desfilat afers com l’aprovació d’una partida de 18.150 euros per encarregar una auditoria interna dels comptes de l’Ajuntament. La quantitat feia aixecar les suspicàcies del portaveu de Junts, Jordi Fàbrega: la quantitat es correspon justament amb els 15.000 euros més IVA per sobre dels quals la llei de funció pública obliga a convocar licitació pública. “Les conclusions les donaran també a dit?”, preguntava. Massa suspicaç, venia a respondre-li Barrera: hi ha un acord amb la CUP per treure’l a licitació. Junts i ERC votaven en contra, en el cas dels últims, amb l’argument que el treball el pot assumir personal de la casa. 
L’equip de Barrera, d’altra banda, no va obtenir suport per comprar la nova màquina de neteja de carrers (300.000 euros). Si més no, fins que no s’abordin els nous pressupostos. 

També va tenir més força l’oposició quan va donar suport a la moció presentada per Junts per a la reobertura del pàrquing de sorra adjacent al de Doctor Peiró i el d’autocaravanes. No va passar, però, la petició d’arranjar l’aparcament del cementiri: cal refer el projecte tècnic. 

Rebuig unànime del ple a la matança de palestins
Dies porten concentrant-se al carrer els membres del grup de suport a Palestina i dilluns feien també presència al ple, pancarta a la mà, per donar suport moral a la moció presentada per la CUP (la formació va recollir el guant de la plataforma, ERC s’excusava per no haver-ho fet a temps i incloïa la demanda que la crida s’enviï al govern de l’Estat) perquè el consistori mostrés suport al poble palestí, massacrat per Israel. Va ser aprovada per unanimitat, tot i que Junts hi trobava a faltar un matís: la condemna al també cruel atac de Hamàs.