La política migratòria, el control sobre la immigració, és on més se sentirà l’impacte de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Així ho ha destacat Benoit Le Bret, expert del Bufet Gide a qui Andorra Endavant li va encarregar un estudi d’impacte sobre l’acord, en un acte públic que ha omplert fins a la meitat, o una mica més, el Centre de Congressos d’Andorra la Vella. 

Le Bret ha assenyalat que els filtres de què avui disposa Andorra per controlar qui s’instal·la al país, com el certificat d’antecedents penals o la revisió mèdica, amb l’acord decaurien. I tampoc es podria decidir “tancar la porta”, ja que l’acord obliga a acceptar un mínim de ciutadans europeus cada any, cosa que avui sí que es pot fer. En aquest punt, l’expert del bufet contractat per Andorra Endavant, el mateix que va fer l’estudi que va portar Mònaco a suspendre les negociacions, ha exposat que els nacionals de la UE tindrien accés a la funció pública amb les mateixes condicions que els andorrans i que la llibertat de circulació de persones, de treballadors, “també s’aplica als professionals liberals”.

En relació amb la lliure circulació de mercaderies i la unió duanera, Le Bret ha afirmat que en aquesta qüestió “no hi ha tanta revolució”, ja que Andorra ja disposa de l’acord duaner. Ara bé, tot i assegurar que la imposició indirecta no es veurà afectada per l’eventual entrada en vigor de l’acord, més enllà dels augments per via de l’impost especial sobre el tabac per evitar que la diferència de preus augmenti (cosa que ja s’aplica avui en dia), no ha estat tan taxatiu pel que fa a la imposició directa i ha valorat que tard o d’hora implicarà canvis en la imposició sobre els beneficis de les empreses. “Hi haurà debat sobre la interpretació” del paràgraf de l’acord en el qual es diu que no afecta la política fiscal però que aquesta haurà de ser equitativa, ha augurat l’expert tot mencionant la normativa de l’OCDE a la qual ja es va obligar Andorra per la qual determinades societats han de tributar al 15% l’IS. En aquest punt, però, el secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, que ha valorat que l’exposició de Le Bret havia tingut algunes “imprecisions” i havia estat “poc rigorós” en alguns aspectes, com justament aquest de fiscalitat, ha defensat que afecta empreses amb “facturacions de milions d’euros” i plantilles de “centenars de treballadors”, que no existeixen a Andorra “i difícilment en tindrem”.

Pel que fa al capítol dels serveis financers, Le Bret ha comentat que les autoritats de vigilància europees “no volen serveis financers andorrans al mercat interior. És una pena, perquè és on més teniu a guanyar”, ha manifestat, coincidint amb la necessitat de disposar d’un prestador d’última instància, que l’acord no proporciona.

Un altre aspecte que es podria qualificar de negatiu assenyalat per l’expert de Gide ha estat la pèrdua dels ingressos per roaming que experimentarà Andorra Telecom.

Després d’afirmar que “no he trobat incompatibilitats evidents” de l’acord amb la Constitució andorrana, que “és una bona Constitució”, Le Bret ha assenyalat la idoneïtat de revisar bé el cabal europeu, perquè podria obligar a modificar-la, encara que “el risc és feble”. En aquest punt, ha assenyalat que serà el Tribunal de Justícia de la UE l’encarregat de dirimir les discrepàncies d’interpretació. En aquest punt, Riba ha defensat que el fet que sigui aquest tribunal el garant de la interpretació de l’acord i qui tingui l’última decisió dona  “seguretat jurídica”.

Le Bret, que ha defensat que presentava un balanç dels canvis que implicarà l’acord des del punt de vista jurídic però que és molt difícil calcular l’impacte real, ha assenyalat que “Andorra no és una illa i no partiu d’una pàgina en blanc”. Així, ja hi ha part del cabal comunitari assumit i les relacions tampoc es trencarien si el Principat finalment rebutgés l’acord d’associació. Dit tot plegat, ha afirmat ser un defensor de la “construcció comunitària”, ja que està “destinada a evitar l’hegemonia d’un país sobre un altre” i per tant a “mantenir la pau”.