Les dades del darrer Observatori publicat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), que es va efectuar entre el 16 de febrer i el 9 de març passat, tornen a situar les prestacions socials i les pensions com el primer problema que caldria resoldre al Principat. Són un 21% els enquestats que assenyalen la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i les pensions com els principals aspectes a millorar. La principal diferència respecte a les últimes enquestes de l’Observatori és que la política, i en concret la seva millora i la gestió del Govern i dels comuns, puja sis punts percentuals i és considerada el segon problema, segons el 16% dels enquestats. La majoria d’aquells a qui els preocupa la política són andorrans, segons el director del CRES, Joan Micó. El 24% dels andorrans van votar per la política com a qüestió a millorar.
En tercer lloc torna a situar-se el trànsit (el 13,5% dels enquestats), seguit de les infraestructures i equipaments (13%) i el transport públic (12,5%), la preocupació pel qual també s’incrementa en tres punts percentuals. Els segueixen la manca de feina i l’atur amb un 10%, que també experimenta un petit
augment.
MILLORA ECONÒMICA
En les respostes a la pregunta “Com qualificaria la situació econòmica general d’Andorra actualment?”, la tendència a la millora es torna a confirmar. Des del 2012 puja el percentatge que la situa en molt bona o bona i ja se situa en el 29%. La majoria absoluta, amb un 57%, se l’emporten els que la consideren regular i baixa. Els que la perceben com a dolenta o molt dolenta han passat del 15% al 12%.
També consideren la situació econòmica del Principat millor que la de fa un any gairebé un 29% dels enquestats i un 49% creuen que està igual. Baixa el nombre de gent que pensa que és pitjor, del 23% al 16%. “Els que més consideren que ha millorat la situació econòmica solen ser propietaris o empresaris, la qual cosa és positiva”, va explicar Micó.
Tot i això, aquesta percepció optimista de la millora de l’economia xoca amb el fet que hi ha un increment percentual dels que pensen que d’aquí un any la situació empitjorarà. De fet, els que pensen que serà millor passen del 35% al 31% i els que pensen que serà igual passen del 33% al 34%. I pugen només un punt, fins al 12%, els que pensen que l’economia empitjorarà.
Per altra banda, també augmenta la població que considera bona o molt bona la seva situació econòmica personal. De fet, ja són el 43% dels enquestats, set punts més, que consideren que és molt bona o bona. Un 47% la consideren regular, i un 9%, dolenta o molt dolenta. En correspondència amb la percepció de la situació econòmica de cada llar, un 58% dels enquestats considera que arriba amb facilitat o certa facilitat a final de mes, un 4% més que el 2016. Baixa el nombre de gent que diu que arriba amb dificultat o certa dificultat a fi de mes, però encara són un 33% dels enquestats. Finalment, només un 4% indica que acaba el mes amb molta dificultat.
Les dones continuen treballant més a casa, agafant mitges jornades i ingressant menys que els homes
El CRES ha realitzat una enquesta sobre gènere per fer una comparació amb la darrera que es va fer, el 2011, i per les dades es veu una millora que tendeix a la igualtat, sobretot en la franja que va dels 25 als 39 anys i en les persones més joves. Val a dir que per mesurar la igualtat el CRES només ha analitzat el paper de l’home i la dona en les tasques domèstiques i la cura dels fills i també en el món laboral. Tot i la millora, la dona continua ocupant-se més temps de les tasques domèstiques, com cuinar, anar a comprar, fer la bugada, planxar i netejar. En total, les dones enquestades manifesten que dediquen setze hores a la setmana a les tasques domèstiques, sense comptar la cura dels fills, sis hores més de les que els homes declaren que hi dediquen. Si es mira per grups d’edat, els homes que viuen amb parella i que tenen entre 25 i 39 anys treballen més d’onze hores i les dones, més de quinze. En les franges d’edat superiors i inferiors a la referida, la diferència encara és més gran. L’escenari canvia quan es pregunta a les parelles que treballen tots dos jornada a completa. En aquest cas, en la franja de 25 a 39 anys els dos membres de la parella hi dediquen poc més de tretze hores.
Quant a les tasques, la majoria les fan sempre o habitualment les dones, a excepció de les reparacions a la casa, que les fan els homes.
Pel que fa a l’àmbit laboral, i per parelles, la majoria treballen tots dos a jornada completa (el 79% dels homes i el 61% de les dones). La desigualtat es constata en els percentatges dels que treballen a mitja jornada, que són només l’1,4% dels homes i gairebé un 14% de les dones. Aquestes dades es traslladen als ingressos: el 53% dels homes afirmen que en perceben més que les dones. Però si es pregunta a les parelles en què tots dos treballen a jornada completa, la desigualtat és més accentuada i el 46% dels homes manifesta tenir més ingressos que la seva parella.
Finalment, tocant a l’administració dels ingressos, el 72% dels homes i el 75% de les dones afirmen que ajunten tots els diners i cadascú agafa el que necessita.
Joan Micó va avançar ahir que el CRES disposa d’unes dades d’estadística sobre ocupació que podran fer més llum sobre la desigualtat de salari per gènere que es constata. A més, el director del CRES reconeix que tindran més dades per sectors, però tampoc seran suficients per determinar l’origen de totes les desigualtats. Tot i això, “es podrà matisar aquesta diferència salarial”. Segons Micó, es pot concloure que en les professions liberals la diferència salarial es dona perquè les dones ocupen llocs més administratius, però “aleshores s’ha d’analitzar el perquè d’aquestes diferències”.
