Tal com ja va anunciar el grup parlamentari demòcrata, i després d’exposar el criteri favorable del Govern, el Consell General va prendre ahir en consideració la proposició de llei de l’impost del valor afegit presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata.

D’aquesta manera, aquest text servirà de base per configurar el nou impost, i a aquest efecte es va decretar l’obertura d’un període de quinze dies perquè els grups presentin les pertinents esmenes.
Malgrat tot, el conseller demòcrata Martí Salvans va lamentar que durant l’anterior legislatura ja es comencés a treballar el text i que s’haguessin arribat a acords per acceptar bona part de les esmenes presentades pel grup parlamentari reformista i que, en canvi, la proposició de llei no inclogui tots aquests acords.
De la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va assegurar que sí que inclou la majoria de les esmenes i va aprofitar per mostrar-se sorprès del fet que “hàgim hagut de presentar nosaltres el text”.
Així mateix, el líder socialdemòcrata va destacar també la neutralitat i transparència de l’impost, i que permetrà un sistema impositiu indirecte més homogeni i homologat amb el model fiscal europeu. Alhora, va lamentar que les esmenes que farà DA seran “més d’abast polític que tècnic”, destacant que, pel que fa als serveis bancaris, segons el criteri del Govern, “sembla que no es vulgui mantenir la recaptació que es percep actualment del sector bancari”.
Per la seva part, Salvans, en el transcurs de la intervenció, va destacar que el text es basa en el model harmonitzat que hi ha majoritàriament a Europa, i va fer un repàs dels aspectes que seran objecte d’esmenes per part del seu grup, per canviar el sistema de liquidació, evitar duplicitats en l’impost de transmissions patrimonials o reflexionar sobre la idoneïtat del sistema de règim de franquícia.
Quant a la crítica feta per Bartumeu sobre el tipus augmentat per a serveis bancaris, Salvans va defugir parlar de la qüestió argumentant que el contingut del text ja serà objecte de debat més endavant.

Congelació dels lloguer
D’altra banda, el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va aprofitar el debat de la proposició de llei presentada pel conseller general socialdemòcrata David Ríos sobre accions complementàries a les mesures de reactivació econòmica del 16 de desembre de l’any passat, per anunciar que l’executiu entrarà un projecte de llei amb caràcter d’urgència per evitar l’augment dels lloguers dels habitatges i els locals, i mantenir així la congelació actual.
Pel que fa a la proposició de llei, i tal com era previsible després del criteri contrari emès pel Govern,  no va prosperar davant el vot contrari de la majoria demòcrata, tot i que Ríos va intentar convèncer-los argumentant que el text conté un seguit de mesures d’immediata execució que ajudarien els ciutadans “a fer més suportable la situació de crisi i a pal·liar-ne els efectes”.
El parlamentari del PS també va destacar que amb les seves propostes es “potencien sectors econòmics” i que les mesures “no fan nosa a una reforma econòmica molt més àmplia”. Precisament, aquesta va ser una de les crítiques centrals d’Alcobé i de la consellera general de DA Sílvia Calvó. Tots dos van argumentar que no són mesures de xoc i que en el text s’hi troben a faltar reformes estructurals, que creen falses expectatives ja que les consideren insuficients. A més, Calvó les va considerar més pròpies d’una proposta de resolució que no pas d’una mesura legislativa.
Per la seva part, Alcobé va arribar a dir als socialdemòcrates que “sembla que d’on Europa surt, vostès volen entrar, i això sí que és una llàstima”.
La consellera demòcrata i el mateix ministre van exemplificar les seves afirmacions qüestionant alguns dels articles de la proposta. Un va ser el dels 75 euros per mes i infant que van a l’Escola Bressol.
Calvó va recordar que aquesta mesura, en l’actual context de crisi, no pot ser universal i que el milió d’euros que s’hi destinaria seria més just invertir-lo en l’ajuda a les famílies que ho necessiten. Va acabar comparant la iniciativa amb el xec-nadó de Rodríguez Zapatero, una proposta, va dir, feta de manera electoralista i que al final s’ha acabat eliminant havent constatat un impacte mínim.
Ríos va lamentar que el grup demòcrata no vulgui debatre la proposta i que “després de sis mesos el tarannà dialogant es va esfumant i s’actua amb criteris tacticistes”.
D’altra banda, en la sessió es van aprovar també els projectes de llei de crèdit extraordinari per fer front a les despeses derivades del seminari de formació del Greco i per a la implantació del passaport biomètric de segona generació.

El ple del Consell va aprovar per unanimitat la presa en consideració de la proposició de llei contra el tabaquisme passiu presentada conjuntament pels dos grups parlamentaris, que van  recuperar així el text original de la primera iniciativa legislativa popular que hi ha hagut al país, i que no va anar més enllà l’anterior legislatura a causa de les eleccions anticipades. Després que la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va exposar el criteri favorable del Govern, que especifica que “s’haurà de precisar l’abast i l’afectació que haurà de tenir en determinats tipus d’establiments com a espais globals totalment lliures de fum”, les conselleres Sílvia Bonet (PS) i Celina Mandicó (DA) van defensar la iniciativa pels riscos per a la salut que provoca el fum de tabac. Ara s’obre un termini de quinze dies per a la presentació d’esmenes, i els grups ja han anunciat que dialogaran amb els agents implicats sobre l’abast de les mesures.
El Consell General va aprovar per assentiment la ratificació de l’Acord Monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que entrarà en vigor el febrer vinent un cop complerts tots els tràmits de comunicacions entre les dues parts.
Tal com van remarcar el cap de Govern, Antoni Martí, i els presidents dels dos grups parlamentaris, Ladislau Baró i Jaume Bartumeu, l’adopció de l’Acord Monetari dóna un missatge a l’exterior de credibilitat per la capacitat del país de complir els compromisos i la voluntat d’oferir una cooperació amb Europa franca i lleial, de cara als futurs compromisos i a les reformes legislatives que s’han de fer en matèria d’obertura i d’homologació fiscal.