La recepta electrònica es preveu que estigui disponible durant el 2024. Almenys aquesta és l’estimació que en fa la ministra de Salut, Helena Mas, en la resposta escrita a les preguntes relatives al règim del tercer pagador realitzades per la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner. De fet, fa justament un parell de mesos, el 26 de juny, en qüestió d’hores Mas refredava les previsions de la presidenta del consell d’administració de  la CASS, Montserrat Capdevila, segons les quals a finals d’aquest 2023 la recepta electrònica podria estar en funcionament.

I és que per portar a terme la implementació d’aquest projecte “amb garanties d’èxit”, la ministra de Salut explica que el projecte s’ha estructurat en tres fases. Segons Mas, la primera, que consisteix en la creació d’una base de dades de medicaments única que inclogui els medicaments espanyols i francesos amb les particularitats del sistema andorrà, “ja està molt avançada i es preveu que es finalitzi durant la tardor”. Paral·lelament s’està treballant amb el Col·legi de Metges en un model específic de prescripció que pugui arribar a les farmàcies en format electrònic per part dels professionals mèdics a través de la història clínica compartida. Una fase qualificada per la titular de Salut d’“altament complexa” i que podria iniciar-se de manera generalitzada a finals del 2023.

La tercera fase consistirà en la integració de les aplicacions de les oficines de farmàcia per rebre la recepta des de la història clínica compartida i fer la facturació a la CASS. Aquest procés que s’està treballant amb el Col·legi de Farmacèutics és “més difícil de calendaritzar”, remarca la ministra. D’aquí que no serà fins a l’any que ve quan podrà estar operativa la recepta electrònica perquè cal avaluar el funcionament de les fases anteriors, resoldre les disfuncions i adaptar les aplicacions informàtiques. 

Mas subratlla que la recepta electrònica és un projecte prioritari del ministeri que suposarà un avenç molt rellevant en qualitat i seguretat de l’assistència sanitària. Alhora, però, remarca que es tracta d’“un projecte complex” que requereix la implicació i coordinació dels equips tècnics del ministeri de Salut, el SAAS, la CASS i professionals mèdics i farmacèutics. La titular de Salut recorda que cal tenir en compte, a més, la integració de diferents eines informàtiques com ara la història clínica compartida, els sistemes informàtics de cada farmàcia i els sistemes de facturació de la CASS.

La generalització del tercer pagador, 'sine die'
Pel que fa a la generalització del tercer pagador per a tots els ciutadans, Helena Mas no aporta cap novetat significativa respecte al que el Govern ha manifestat fins ara. En aquest sentit, recorda que el 18 de setembre entrarà en vigor l’ampliació d’aquest règim en la prestació farmacèutica per a les persones majors de 65 anys. El 18 de novembre, serà el torn de les persones amb discapacitat. Un cop, doncs, s’hagi implementat el tercer pagador per als actes diagnòstics, mèdics, odontològics i farmacèutics a aquests col·lectius, es portarà a terme una anàlisi del funcionament de l’impacte de la mesura per valorar si aquest règim es fa extensiu a tots els usuaris del sistema sanitari públic.

Per tant, segons la resposta de la ministra, queda oberta la possibilitat o no que la modalitat del tercer pagador inclogui tots els ciutadans, tot i que l’encomana del Consell General al Govern del 30 de juny de l’any passat era exactament que “en un termini de dos mesos ampliés el règim de tercer pagador a les lletres clau corresponents a les proves diagnòstiques, radiològiques i de productes farmacèutics amb recepta, així com a les visites de metges especialistes derivades pel metge referent”.

El 91,67% de la població té metge o pediatre referent i el 53,7%, especialista referent
El percentatge de població resident amb metge o pediatre referent assignat és del 91,67%, a 31 de juliol del 2023. Així s’informa en la resposta de la ministra de Salut, Helena Mas, a la pregunta de la presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, sobre la via preferent que ha sortit avui publicada al Butlletí del Consell General. Pel que fa al nombre d’assignacions de metge especialista referent, Mas exposa que ha augmentat de manera progressiva des de l’inici de la via preferent el 2020 i actualment el 53,7% de la població en té. Les especialitats mèdiques amb més nombre d’assignacions són dermatologia, otorrinolaringologia, cardiologia, cirurgia ortopèdica i traumatologia, angiologia, urologia, psiquiatria, gastroenterologia, rehabilitació i pneumologia.

En relació amb l’import sol·licitat a la CASS per a les consultes al metge d’atenció primària i al metge especialista, la ministra Helena Mas assenyala que no hi ha canvis significatius. El que sí que es percep és un increment progressiu de l’import sol·licitat total a la CASS. Això es justifica per la tendència a un augment progressiu dels costos sanitaris que s’observa arreu motivat sobretot  per l’envelliment de la població, l’increment de les malalties cròniques i el cost de la innovació en salut, entre altres raons.