Tot i que les previsions indicaven que la reconstrucció dels Serradells costaria 6,8 milions d’euros, el Comú d’Andorra la Vella ha acabat adjudicant les obres per 4,1 milions, el que suposa 2,7 milions menys. El consell de comú va acordar ahir adjudicar a Locubsa els treballs que no durà a terme Progec (l’empresa que realitzava les obres en el moment de l’incendi i que ha acceptat assumir la part que encara no estava recepcionada per la corporació, que puja a uns 1,6 milions). Aquests consisteixen en l’enderroc i la construcció de la façana que no realitzarà Progec.

La cònsol major, Conxita Marsol, va assenyalar que gràcies a això i a l’acord assolit amb les asseguradores i Progec, la reconstrucció no suposarà pràcticament ni un euro per a les arques públiques, incloent-hi el milió d’euros de més per les millores que hi va afegir el Comú. Ara caldrà analitzar si els 2 milions que no es destinaran als Serradells es dediquen a cobrir passius financers o bé a inversions a la parròquia. La previsió és començar els treballs d’enderroc aquest mes de març, que tindran una durada de tres mesos, i tot seguit arrencaran les obres de reconstrucció per tenir enllestits els treballs a finals de la primavera de l’any que ve. Tot i que l’oposició no està satisfeta amb la gestió global del sinistre i que lamenta no haver tingut tota la informació sobre aquest dossier, ahir va votar a favor de l’adjudicació perquè “volem que es faci al més aviat possible”, va dir la consellera del PS Dolors Carmona. La minoria espera poder participar en el moment que es decideixi a què es destinen els 2 milions que s’han pogut estalviar.
Per altra banda, el consell de comú va aprovar la liquidació dels comptes del 2019. L’exercici es va tancar amb un superàvit d’1,2 milions d’euros (fruit d’unes despeses de 47,1 milions i uns ingressos de 48,3 milions). Aquest resultat ve motivat per l’augment, sobretot, dels ingressos procedents de la construcció i les taxes. Així, el cònsol menor i conseller de Finances i Serveis públics, David Astrié, va assenyalar que per drets de construcció es va poder rebre 4,7 milions (quan al pressupost només s’havia previst 1 milió) i per llicències urbanístiques més d’1 milió (quan s’esperaven 260.000 euros). Quant a les inversions, es va liquidar el 74% del pressupostat per valor de 13,1 milions. L’endeutament a 31 de desembre del 2019 se situava a 30,5 milions d’euros, 11,7 milions menys que a inicis de l’anterior mandat. Els comptes del Comú de la capital es troben avui un 76,11% per sota del límit d’endeutament legal.
Davant d’aquestes xifres, l’oposició va destacar que “hem pogut tancar força bé” l’exercici gràcies als ingressos provinents de la construcció. Malgrat tot, Carmona va recordar que el resultat de l’exercici no és un superàvit sinó un dèficit d’1,8 milions, que es pot assumir amb tresoreria, “perquè si no caldria demanar una pòlissa de crèdit”. El PS va basar aquesta argumentació en els 3 milions d’euros que ja estan compromesos pel Comú i que caldrà pagar. És davant d’això que Carmona va assenyalar que “no podem estirar més el braç que la màniga”, una afirmació que va ser refutada per la cònsol major que defensa una gestió “seriosa” i que ha generat activitat a la parròquia. El Comú també va aprovar uns reconduïts per a l’exercici 2020 per valor de 3,3 milions (2,8 milions dels quals són inversions reals).
A l’últim, es va acordar que la concessionària de la recollida de residus, Pirinenca de Serveis, podrà deixar de pagar el cartró fins que el mercat es recuperi, ja que avui argumenta que no pot assumir el cost perquè aquest ha caigut. Fins ara, l’adjudicatària pagava 15 euros la tona (el Comú d’Andorra la Vella percebia per aquest concepte entre 15.000 i 20.000 euros anuals). La proposta es va tractar en reunió de cònsols i tots els comuns la van acceptar.

Compromís perquè les dones també puguin ser deseners del sometent
“I les dones?”. Ho va preguntar la consellera del PS Dolors Carmona en l’aprovació del nomenament dels deseners del sometent d’Andorra la Vella per al període 2020-2023. Fins ara, només poden accedir a aquest cos els homes de més de 18 anys i menys de 60. Una qüestió que la majoria ja s’havia plantejat. I la decisió és que la voluntat de l’actual equip de govern és donar l’opció a les dones d’entrar al cos. En tot cas, ahir van jurar tres homes, els tres darrers casats durant el 2019 de la parròquia, que al costat del capità ajudarien a coordinar. Es tracta de Julià Rodríguez, Miquel Rossell i Jorge Palacios. La cònsol major va destacar la importància del sometent en cas de catàstrofe, ja que el país no té exèrcit i el cos de policia és reduït. Així va recordar el “gran paper” desenvolupat pels aiguats del 82.

La capital destina 33.000 euros al mes per als sis càrrecs de confiança
El Comú d’Andorra la Vella té aquest mandat sis càrrecs de confiança i destina a aquests sous un total de 33.000 euros al mes. Es tracta del cap de gabinet dels cònsols, Xavier Palma, que té un salari brut de 4.949 euros mensuals; el coordinador de Mobilitat, Miquel Rossell, amb un sou de 4.675 euros; el coordinador de Tràmits, Tributs i Deutors, Xavier Gilabert, amb un salari de 4.207 euros; el director de la Temporada de Música i Dansa d’Andorra la Vella, Josep Maria Escribano, amb un salari de 2.796 euros; l’assessora de comunicació, Cinta Audí, amb un salari de 2.389 euros; i Gerard Claret, com a professor honorífic de l’Institut de Música, amb un salari brut de 1.682 euros al mes. 
La cònsol major, Conxita Marsol, va destacar que aquest i l’anterior són els comuns que menys càrrecs de confiança han tingut i menys despesa han fet per aquest concepte. Així, en el mandat 2004-2007, n’hi havia 11 i el cost pujava a 29.000 euros al mes; durant el mandat 2008-2011 n’hi havia 14, amb un cost de 50.000 euros al mes; el mandat 2012-2015 va baixar a 10, amb un cost mensual de 40.000 euros; i el mandat 2016-2019 es va situar en sis persones, amb un cost de 29.000 euros al mes. Totes aquestes dades són sense tenir en compte el secretari i l’interventor. 
La majoria va facilitar aquestes dades arran d’una pregunta del Partit Socialdemòcrata (PS+I). Els consellers de la minoria van demanar aquesta informació perquè “la ciutadania estigui al corrent de la gestió que s’està fent al Comú”. El PS troba a faltar una definició de la tasca que han de realitzar aquests càrrecs i els motius pels quals se’ls incorpora, un fet que en alguns casos no es produeix. Així, Carmona lamenta que no pot ser “que es contracti primer la persona i que després es desenvolupin les funcions”. Al mateix temps defensa que els sous d’aquests càrrecs nomenats “a dit” es publiquin al BOPA per una qüestió de transparència, ja que “és diner públic”.