La recuperació del sometent evita la unanimitat en el text de protecció civil

El Consell General ha aprovat aquesta tarda la proposició de llei qualificada de protecció civil, un text que no ha aconseguit la unanimitat dels grups parlamentaris per incloure la recuperació del sometent, una figura que des de la bancada socialdemòcrata Jordi Font ha considerat que “va ser molt important en una època” però que avui en dia “és del tot anacrònica”. 

De fet, els socialdemòcrates, que sí han celebrat que després de molts anys el país es doti d’un “marc legislatiu relatiu a la protecció civil”, han demanat la votació separada del text per deixar clar el seu no als articles relatius a la figura del sometent però el seu aval a la resta de l’articulat de la proposició de llei.

Font, que ha insistit que el sometent tenia sentit en aquells anys en què hi havia “un bander per parròquia i tot just dos agents de policia a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella”, ha lamentat la “reconducció subliminal” d’una institució que sempre “ha estat paramilitar”, i que ha “estat abolida” en aquells països de l’entorn on també existia, per una simple qüestió de “romanticisme”, i ha remarcat que “es tracta d’una figura que no s’havia de recuperar”. 

Des de la majoria parlamentària, la consellera general demòcrata Ester Molné, que ha retret als socialdemòcrates el “soroll” per una simple “qüestió de terminologia” i ha considerat que “no calia votar la llei per separat”, ha admès que els principis que regien aquesta figura “no s’adeqüen a la nostra societat” tot i que per això amb la nova llei “es deroga el decret dels veguers del 1984” i que les úniques funcions atribuïdes al sometent són en protecció civil. I en aquest sentit, ha insistit que tots aquells que formin part d’aquest cos “estaran formats adequadament”. 

En una línia similar, el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que ha replicat a Font assegurant que havia intervingut com a sometent durant els aiguats del 1982 i en la visita del copríncep François Mitterrand del 1986 i que en cap cas va tenir la sensació que “fos un grup paramilitar” ni va portar “cap pistola o rifle enganxat al coll”, ha incidit en el caràcter voluntari que tindrà aquesta figura i també en la formació. “El sometent sempre ha estat una figura històrica i amb la llei el modernitzem i li donem les funcions que mereixen”, ha remarcat el ministre, que dirigint-se als socialdemòcrates els ha assegurat “no entendre el perquè els fan tanta nosa els elements tradicionals”.

Més enllà de la recuperació del sometent, Molné ha recordat altres aspectes que preveu la llei, com són la creació d’un centre nacional d’emergències, on se centralitzaran totes les trucades al número 112, centre que s’hauria de posar en marxa en un termini màxim de tres anys, l’elaboració d’un mapa de riscos que ha de permetre preveure i planificar la resposta a una situació d’emergència, sigui de caràcter nacional, comunal o privada o la creació d’un comandament únic en cas d’emergència no ordinària. Tot plegat, ha remarcat Molné, per “reduir desastres, minimitzar les conseqüències dels que no s’hagin pogut evitar i tornar a la normalitat al més aviat possible”.

D’altra banda, en la sessió la cambra ha aprovat, en aquesta ocasió per assentiment de tots els grups, la designació de Joan Manel Abril Campoy com a magistrat del Tribunal Constitucional, càrrec que renova després d’accedir-hi, el febrer del 2019, en substitució d’Isidre Molas.

Nova adaptació a la legislació comunitària, ara per enfortir el control de diners en efectiu

La cambra, per assentiment de totes les forces, ha donat llum verd també a la modificació de la Llei sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord Monetari amb la UE, uns canvis que permeten fer “un passet més en l’homologació” amb la legislació comunitària, com ha recordat el titular de Finances, Eric Jover, que ha agrait el suport al text. 

Amb aquesta modificació, que recull l’exclusió dels bitllets de 500 euros i concreta més les formes de bescanvis de bitllets d’euro, es canvia també la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme per tal d’ampliar i enfortir el control sobre els moviments de diners en efectiu. Així, es manté el límit màxim de 10.000 euros que es poden portar en efectiu sense haver de declarar-los però s’amplia la definició de diners en efectiu per incorporar-hi  les targetes de prepagament o qualsevol altre element que pugui ser fàcilment convertible en diners. A la vegada es fa extensible el control als diners en efectiu no acompanyats, els que es puguin moure a través de serveis postals o de paqueteria, que també caldrà declarar si superen el topall de 10.000 euros. 

Aval als aprenentatges basats en l’experiència

El ple ha aprovat també el projecte de llei de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència que permetrà reconèixer els aprenentatges no reglats que hagin adquirit les persones per la seva trajectòria, formació informal i experiència professionals.

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, que ha agrait el suport dels grups al text, ha detallat que la creació del VAE beneficiarà aquelles persones que tenen una experiència professional i la volen acreditar o aquells joves que van deixar de manera prematura els estudis i ara vegin limitades les seves opcions professionals i vulguin acreditar el seu nivell de formació. La ministra ha recordat que seran necessaris tres anys d’experiència professional per accedir al VAE i que l’acreditació es preveu fer en tres fases, una d’orientació, una d’acompanyament i la d’avaluació.