Aquest dijous que ve tots els sindicats de l’administració general es reuniran per redactar un document adjunt que mostri la seva disconformitat amb la reforma que el Govern d’Antoni Martí està portant a terme de la Llei de la funció pública. Segons destaquen, no estan d’acord en el contingut ni tampoc en la forma. La setmana passada es va celebrar una reunió informativa amb els treballadors de l’administració per explicar-los el text que vol tirar endavant la ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, i es van trobar amb punts que no s’havien tractat en les reunions i taules de treball que s’havien convocat prèviament per tractar de la reforma. Entre aquests punts hi ha que l’executiu proposa canviar els triennis per quinquennis per adquirir drets. “La qual cosa significa que si fins ara cada tres anys un funcionari podia cobrar un plus per antiguitat, amb la reforma cobrarà el mateix plus però cada cinc anys. Aquesta clàusula se l’ha tret de la butxaca perquè no s’havia comentat en cap reunió”, va explicar Carles Sierra, del sindicat de duaners.

Els presidents dels sindicats dels funcionaris volen signar un escrit conjunt per denunciar “la manera que s’ha actuat, perquè considerem que no és la correcta”. “La ministra de Funció Pública va treballar amb nosaltres i no ens ha presentat l’escrit i ara ens trobem amb clàusules noves”, va comentar el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach.

“Clàusules noves”
Una altra de les condicions que proposa el text i que, segons asseguren des dels sindicats, mai s’havia tractat en les taules de treball és que si algun funcionari es veu incapacitat, per un accident laboral o per altres motius, de continuar en la feina serà reubicat en un altre lloc de l’administració, “la qual cosa significa que canviaria les condicions i perdria les que ja tenia”, va comentar Ubach. El secretari general de l’USdA va afegir que “és com si un bomber té un accident i té una lesió que li impedeix exercir de bomber. Fins ara li donaven altres feines al cos, com la neteja de camions, per exemple, i ara, amb la reforma, el reubicarien en altres llocs de l’administració general i perdria totes les condicions que tenia com a bomber”, va dir. 
Per això, en la reunió de dijous es preveu mostrar aquest malestar i posició contrària a la reforma “pel fons però també per la forma com s’ha portat”, va dir Ubach. “La ministra Descarrega no ha sigut gens transparent en aquest tema”, va dir Sierra, en descobrir en la reunió informativa de la setmana passada aquests i altres punts que asseguren que no s’han tractat en les reunions prèvies entre sindicats i ministeri. 

La reforma de la llei que regula les condicions laborals dels funcionaris “podia ser la Llei de la funció pública de DA o la llei consolidada amb els sindicats”, va explicar Ubach. Amb les “clàusules noves”, els sindicats preveuen que sigui una reforma imposada i per això volen alçar la veu i mostrar-s’hi en contra. 

 

Els duaners signen el recurs com a pas previ per anar fins a Estrasburg a defensar els seus neguits

La setmana passada els duaners van firmar el document per tirar endavant el recurs i anar al Constitucional per defensar les seves demandes “com un pas previ per anar al Tribunal d’Estrasburg”, va explicar Josep Sinfreu, secretari general del Sindicat de Funcionaris de Duana. Aquesta decisió s’ha pres perquè s’acabava el termini per presentar el nou recurs i després que la majoria d’agents de Duana es posicionessin a favor del recurs en l’enquesta que es va fer al mes de juliol, en la qual es proposava vies alternatives per reclamar els seus drets. El que demanen, per una banda, és tenir les mateixes condicions de prejubilació que tenien abans d’aplicar la nova Llei de la funció pública o, cosa que és el mateix, que no se’ls apliqui de manera “retroactiva”, diuen, les noves condicions. Per l’altra, reclamen el 20% de la recaptació per sancions imposades, que, segons manifesta el Codi de Duana, hauria de formar part d’un fons social.

En l’enquesta entre les alternatives per tirar endavant les dues reclamacions, a més del procés judicial, que és la proposta que ha rebut la majoria dels vots, hi havia la vaga de zel i anar a negociar i parlar amb els polítics. “La vaga de zel pràcticament està descartada perquè no resoldria res, però anar a parlar amb els diferents grups no es descarta, i és una acció que pot ser paral·lela a l’acció judicial”, va explicar Sinfreu.