Les relacions entre Andorra i el Vaticà són excel·lents. Ho va confirmar l’arquebisbe secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats, Paul Richard Gallagher, en el transcurs de l’eucaristia amb motiu de la diada de la Mare de Déu de Meritxell. En declaracions posteriors a la premsa, Gallagher va destacar que la col·laboració amb les missions diplomàtiques del Principat ha existit sempre i les trobades amb el ministre d’Afers Exteriors són freqüents, al mateix temps que va assenyalar que “generalment sempre estem d’acord a col·laborar i treballar conjuntament”. Davant d’aquesta realitat, el representant de la Santa Seu va afirmar que, tot i que una entitat política depèn del seu poble i no de forces exteriors, “si els andorrans volen el coprincipat, que crec que és la veritat, aquest durarà molts segles més”.
I preguntat sobre si algunes decisions que es prenguin, com la despenalització de l’avortament, hi podrien posar fi va contestar que, tot i que ara per ara sembla que no es troba a l’agenda política del Govern, això “depèn del poble i ja ho veurem en el futur”. Amb tot va advertir que “la constitució política del país depèn de la seva Constitució, de viure profundament la Constitució i la tradició vivent del seu poble”.
Gallagher va apel·lar els andorrans a mantenir el dret a la vida, la defensa de la institució familiar, l’atenció als pobres i el respecte per la llibertat religiosa. En aquest sentit va indicar que en un moment històric en què a Europa i al món hi ha molts desafiaments i dificultats per afrontar, cal viure “els valors fonamentals del poble, les arrels”, que en el cas dels andorrans “són valors cristians essencialment”, al mateix temps que va recordar que també hi ha espai per a no-creients i persones d’una altra fe. L’arquebisbe secretari de la Santa Seu per a les Relacions amb els Estats també va fer èmfasi en la necessitat d’educar en el respecte i la tolerància per assolir així un futur no violent i brindar als immigrants un demà millor i en pau.
La visita de Gallagher va ser destacada pel copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que la considera una mostra del suport i l’estimació de la Santa Seu per Andorra, tenint en compte que és “una persona propera al sant pare”. Vives va remarcar que, “mentre el poble ho vulgui, el coprincipat estarà assentat i els compromisos de cap manera es tiraran enrere”. En aquest sentit va recordar el concordat, que consolida la figura del bisbe com a copríncep, tot i que va reiterar que aquesta ha de ser “una figura ben democràtica”.
El copríncep episcopal també es va referir als “problemes que hi ha al país, que sembla que, magnificats, ens trauran la pau o el futur”. Respecte d’aquests va apuntar que “el país està assentat” i que cal prendre’s els problemes com a reptes. En concret es va referir a l’avanç cap a la transparència, a “ser virtuosos èticament” i a la necessitat de “trobar la unitat en qüestions d’Estat com és la relació d’Andorra amb la Unió Europea”. En aquest darrer aspecte va declarar que “els coprínceps hem de ser escrupolosament respectuosos, i jo també ho seré”.
Els actes amb motiu de la patrona d’Andorra van portar un bon nombre de persones fins al santuari de Meritxell, que aquest any fa 40 anys i que estrena cambril i nova imatge de la Mare de Déu (beneïda per Gallagher). Al matí, els serveis d’emergència van haver d’actuar al camí que uneix Meritxell amb Prats, on un home resident de 63 anys s’havia desmaiat. Els bombers van rebre l’avís a les 11.15 hores i s’hi van desplaçar amb helicòpter, perquè es tracta d’un indret on no es pot arribar amb cotxe. L’home havia patit una parada cardiorespiratòria. Conjuntament amb el servei mèdic el van intentar reanimar durant una hora, sense èxit, i va acabar morint.
Estrena sense crítiques de la nova talla i el cambril
La nova talla de la imatge de la Verge de Meritxell i el cambril van rebre l’acceptació de les persones que es van arribar ahir fins al santuari consultades per aquest rotatiu. La Teresa la troba “maca” i destaca el fet que s’hagi reproduït quasi exactament l’original, ja que és una forma de recuperar la tradició. També creu que el cambril s’adequa a l’entorn, que ja és modern. Abel Martínez troba encertat que s’hagi reproduït una imatge fidel a l’original. La “talla és maca”, com també ho és el cambril. A casa guarda una còpia de la Verge que hi havia fins ara i espera poder tenir-ne una de l’actual. El fet és que l’uneix una relació especial amb el santuari, ja que el granit prové de l’empresa on treballava. Altres van detectar algun canvi, però no havien caigut en el detall de la nova imatge i el nou cambril. A la Manolita li agrada com ha quedat, però creu que el que hauria calgut és una església més gran. També la Victòria ho veu bé. Considera que el canvi ha fet que tot el conjunt sigui ara més bonic.