Serà una regidoria específica o serà algun departament que depengui d’una altra, això és peccata minuta, però l’Ajuntament de la Seu d’Urgell comptarà amb una àrea específicament dedicada a la defensa de la llengua catalana. O un “pla de contenció, veient l’onada [anticatalà] que ens ve a sobre”, puntualitzava des d’ERC Núria Tomàs. En tot cas, tots els grups donaven suport unànime i diríem que fervorós a la moció presentada per la CUP, que presentava un reguitzell de mesures encaminades a aquest fi. Començant per la creació de la regidoria, ja de cara a l’exercici vinent, i seguint per la conformació d’una Assemblea Local per la Llengua, l’elaboració de plans de conscienciació i difusió de l’ús del català -especialment entre els més joves, puntualitzava la regidora Núria Valls, en la defensa del text, perquè és la part de població on més està caient en desús–. Inclou també la moció un punt on recull la necessitat de “blindar” la llengua pròpia en l’Administració local, “amb especial èmfasi” en l’estament polític, i “garantir la competència” lingüística entre els treballadors municipals, facilitant l’accés a cursos de perfeccionament, si són necessaris.

Responia des de l’equip de govern la regidora d’Educació, Christina Moreno, amb un “molt d’acord”, encara que per posar en marxa mesures com la creació de la regidoria, convidava els grups: “trobem-nos i parlem-ne”. No per discutir el fons de la qüestió, puntualitzava, sinó perquè som a mig mandat i la demanda dels cupaires parla d’implementar-lo ja de cara al 2026, així que s’ha d’estudiar com fer. Moreno expressava la bona rebuda a les idees contemplades en la proposta i convidava que aquestes reunions comencessin ja “la setmana vinent”. 
Esquerra i Junts s’hi sumaven amb similar entusiasme, i sorprenent hauria estat que no ho fessin, és clar. Tot i que Carme Espuga prenia la paraula per pronunciar la puntualització del seu grup: aquest interès per la llengua també el podien haver inclòs a l’acord de pressupostos entre Compromís i la CUP. Hi era, li recordava Valls, en forma de projecte per organitzar un “gran” esdeveniment per la llengua i la cultura, una trobada a la qual el seu company de files, Miquel Albero, i l’alcalde i regidor de cultura, Joan Barrera,  ja estan posant el fil a l’agulla. “Serà a l’octubre i ens donarà a parlar”, prometia Barrera, sense avançar-ne més detalls. 

La part del desacord (tebi) arribava amb la moció conjunta de Junts i ERC, al voltant de l’ordenança –aprovada en el ple anterior–, que estableix una taxa per a les parades de la Fira de Sant Ermengol per als comerciants del municipi amb parada davant del seu establiment, concretament amb un cost de 6,37 euros a la zona A i 5,46 a la zona B per metre lineal i dia. La moció –aprovada amb els vots en contra de Compromís i les dues abstencions de la CUP, que retreia que ni se’ls convidés a sumar-s’hi prèviament i la considerava “partidista”, contingut a banda– contempla que aquesta taxa sigui eliminada. Ho serà? Les mocions no són d’obligat compliment, puntualitzava Barrera, “encara que comprometen”. En tot cas, el posicionament del seu equip l’havien exposat abans ell i la regidora Gemma Tó: la taxa és una mena de fiança per evitar la picaresca dels comerciants que demanen un espai sols per  evitar que ningú s’instal·li davant el seu aparador, però per a qui efectivament s’hi instal·li, els diners els seran retornats. Molta feina administrativa innecessària, venia a retreure Jordi Fàbrega. 

Les pageses de PatalÍn
La moció incloïa també un punt per reclamar que les pageses tornin a la plaça Patalín i Tó insistia en un argument ja exposat en altres ocasions: no es pot mantenir una situació sense regular, fins i tot pel propi bé dels venedors. En cas que es torni a produir una altra intoxicació, podrien haver d’enfrontar una denúncia. 
D’altra banda, el ple va aprovar iniciar tràmits per al refinançament del deute municipal, mancomunant-lo amb altres administracions, HiULS i l’Ajuntament de Puigcerdà.