Als casinos i similars, la casa sempre guanya. Però no a la Seu d'Urgell. Si més no, no de moment. Si fa poques setmanes un gegant com Cirsa renunciava a la intenció d'instal·lar-s'hi degut a l'oposició dels veïns afectats i altres grups que es van manifestar en contra, l'Ajuntament s'ha posat mans a l'obra perquè un negoci que la corporació no considera benvingut es trobi -si mai es repeteix la situació- amb les màximes dificultats que permeten les lleis. Per això el ple aprovava la suspensió per un any -dos, perquè es pot prorrogar- de llicències per a cases de jocs, apostes i similars. Una decisió presa per unanimitat. L'Ajuntament no pot impedir la implantació de negocis a la ciutat, exposava l'alcalde, Joan Barrera; però sí pot fer ús d'instruments com el pla urbanístic per regular on els permet instal·lar-s'hi. Per descomptat, lluny de llocs  sensibles com centres educatius. 
El punt era àmpliament comentat pel regidor de la CUP Miquel Albero, qui va insistir que no es poden acceptar arguments com el dels hipotètics llocs de feina que generin. Són "patranyes", assegurava, en una diatriba que concloïa amb un "no volem cases d'apostes en aquesta ciutat; ni una". 
En un altre joc, el del "xantatge", van concordar també tots els grups, ha sortit guanyadora la DGT: el ple aprovava una despesa de més de 20.000 euros per equipar les aules d'examen a la ciutat. És el requisit perquè es continuï oferint el servei als ciutadans no sols de la Seu i l'Alt Urgell, sinó també de la Cerdanya i Solsona, recordava Barrera. El primer a fer servir el terme "xantatge" era Francesc Viaplana (ERC), qui postil·lava que com es pot entendre, atesa "l'avinentesa" política entre l'equip de govern municipal i l'executiu madrileny. El guant del "xantatge" el recollien la resta de grups, inclòs Compromís: "és un xantatge en tota regla", concedia l'alcalde. Però el dret a fer aquí els exàmens "no es pot perdre". Sobre la possibilitat d'obtenir-ne subvencions, responia que el Servei Català de Trànsit només havia atorgat ajuts a Ripoll i Vic precisament perquè recuperessin aquests exàmens, que havien perdut. Sobre subvencions presentava una moció -aprovada també per tothom- el grup de Junts. La defensava Carme Espuga per exposar la importància que els clubs i entitats esportives de la ciutat -"peça clau de la societat urgellenca"- recuperin la convocatòria d'ajuts, aturada des del 2022. Sense portar-li la contrària, Barrera (la regidora de l'àrea, Bàrbara Romeu, era absent) explicava que la pràctica majoria de les entitats que en aquell any van rebre una resolució afirmativa en realitat haurien de tornar els diners, perquè les bases així ho estipulen en el cas que obtinguin beneficis (per pocs que siguin). Tot plegat, admetien conjuntament, s'ha de revisar i desencallar. 
Menys acord va haver-hi  amb la pujada de l'IBI aprovada -un 2,7%-, que va comptar amb la insistent oposició del portaveu de Junts, Jordi Fàbrega. 
I un detall important que va sortir a la palestra: les dues partides, que superen els 400.000 euros, perquè el consistori pugui continuar comprant pisos. "No és suficient, però és bo", reblava la cupaire Núria Valls.