Serà més o menys pels volts de Nadal que se signarà l’acord d’associació amb la Unió Europea. Uns dos anys després que la Comissió Europea, Andorra i San Marino donessin per tancades les reunions. Així com a mínim es pot deduir del calendari amb el qual es treballa, i que preveu que aquest octubre es pugui resoldre la qüestió de la naturalesa jurídica de l’acord (allò de si és mixt, i per tant l’haurien d’acabar aprovant tots els parlaments dels estats membres, o no, i amb l’aprovació del Parlament Europeu n’hi ha prou). Un cop presa aquesta decisió, s’anirà cap a la signatura, i després s’iniciarà el tràmit al Parlament Europeu d’acceptació de l’acord. “El tràmit al Parlament Europeu, en funció de si ens agafa el Nadal pel mig o no pot allargar-se entre quatre i sis mesos”, ha exposat el secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Així que el referèndum no serà fins al segon semestre del 2026.  

Avui mateix es reunia el grup de treball EFTA del Consell de la UE amb l’acord d’associació d’Andorra i San Marino a l’ordre del dia. I a finals de mes hi ha una altra reunió programada, i “és probable que, si no avui, a la sessió del dia 30, ja únicament quedi per debatre el caràcter jurídic de l’acord”, ha explicat Riba, que ha informat que s’han previst altres tres sessions per al mes d’octubre i “s’estan fent esforços perquè la decisió es prengui el més aviat possible i puguem anar cap a la signatura, que és el que esperem”.  Això és, “a l’octubre s’hauria de resoldre” la qüestió. “S’hauria de desenllaçar ràpidament perquè tampoc s’hi pot donar gaires més tombs”, reconeixia el secretari d’Estat, encara que entén que els estats membres vulguin examinar l’acord a fons tenint en compte que la decisió que adoptin ara pot servir de precedent per a acords futurs.

El calendari es pot allargar “unes setmanes addicionals” si finalment els estats membres decideixen que l’acord és mixt per una qüestió “purament formal i de procediment”. Hi ha elements de la redacció del mateix acord que s’hauran de revisar, “bàsicament” perquè els estats membres esdevenen part contractant. És una “subtilitat jurídica”, ha explicat el secretari d’Estat, recordant que no s’ha fet així perquè el que s’ha presentat és “un acrod exclusiu” i de moment “es manté el criteri del servei jurídic del Consell de la Unió”, que és que “l’acord en si no té elements suficients perquè sigui considerat mixt de manera obligatòria”.

Pel que fa al tràmit al Parlament Europeu, posterior a la signatura de l’acord, “s’ha avançat feina”. Ja s’ha presentat l’informe preliminar de la comissió d’Economia i els de les de Mercat Interior i Afers Exteriors “estan al caure”. Després, aquesta darrera comissió sera l’encarregada de preparar l’informe que haurà de votar el ple d’acceptació de l’acord, i aquest només arriba al ple “quan l’acord està signat i els estats membres sol·liciten al Parlament per prendre aquesta decisió”, ha recordat Riba.

En relació a les crítiques que l’excap de Govern Jaume Bartumeu ha llençat recentment envers els països veïns en el sentit que no estan recolzant prou Andorra i l’acord, Riba ha defensat que “no estaríem on estem sense l’esforç que van fer els nostres dos països veïns”, i que ara les seves veus són dues entre 27 “i el recolzament hi és i el notem”.


L’acord ha “d’il·lusionar, no fer por” 
L’acord ha “d’il·lusionar, no fer por”. Aquesta és la conclusió que s’extreu de la jornada ArrEU! 35 anys de relacions Andorra-UE, en la qual s'han celebrat dues taules rodones i una conferència final amb diferents experts sobre la Unió Europea. És una conclusió encara que ha estat el cap de Govern, Xavier Espot, qui en el seu discurs inaugural ho ha manifestat amb claredat. “Ha d’il·lusionar, no fer por, aprofundir més les relacions amb la UE. Andorra guanya accés, veu, reconeixement i futur”, ha afirmat després de recordar que l’acord duaner, signat el juny del 1990 “va marcar un abans i un després” i que va suposar l’inici del camí que culmina tres dècades després amb l’acord d’associació negociat. “Hem de ser plenament conscients de l’èxit de les decisions que ens han precedit i dels reptes que ens queden per davant”, ha manifestat Espot, que ha insistit que l’acord suposa una “oportunitat sense precedents per Andorra”, permentent la integració al mercat interior i ampliant els beneficis tot mantenint les especificitats del país. 

També ha destacat l’encert que va suposar l’acord duaner l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, que considera que era la sortida al “cul de sac” en què s’hagués trobat Andorra i que va permetre la consolidació de la situació econòmica del país. Bartumeu ha reconegut que aleshores l’acord també “generava dubtes, jo també en tenia, però l’acord era necessari i ha estat decisiu per al desenvolupament d’Andorra”. I en aquest sentit, el cap del departament de Recerca Jurídica de l’Institut de Liechtenstein, Georges Baur, ha indicat que quan el seu Principat va decidir entrar a l’Espai Econòmic Europeu només el 56% de la població ho acceptava i avui el nivell d’acceptació arriba al 70%. 

Finalment, l’exsecretari general de l’EFTA i exdirector d’Afers Europeus del govern suís, Henri Gétaz, ha defensat que els països veïns volen gaudir de les condicions favorables que es donen dins la UE, i que la unió s’ha mostrat oberta perquè aquests poguessin participar.