El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, opina, davant de les demandes de més activitat legislativa, que no s’ha de caure en la precipitació. “Sóc més aviat partidari de la qualitat dels productes legislatius que no pas de la quantitat”, afirma.

Baró considera també que “en la segona meitat de legislatura hi hauria d’haver un esforç per incrementar la inversió pública, perquè lògicament té uns efectes dinamitzadors de l’economia”.

Ha passat una mica més d’un any de legislatura. ¿Quin és el balanç que en fa?
D’aquest primer any en fem un balanç positiu, perquè la veritat és que s’han tocat molts temes. Per una banda, ha estat un any en el qual hem afinat el diagnòstic sobre la complexitat dels problemes existents. El context de crisi econòmica continua i hem intentat reaccionar davant d’aquesta situació posant èmfasi en dos pilars. Hem iniciat l’esforç per avançar cap a l’equilibri pressupostari –ja que creiem que per sortir de la crisi les finances públiques han d’estar més equilibrades– avançant en la contenció de la despesa i en el desenvolupament del model fiscal. I com a segon pilar hem fet la llei d’obertura econòmica, de cara a diversificar l’economia.

El gran debat ara a Europa és si només amb polítiques de contenció es pot sortir d’aquesta greu crisi econòmica...
Sí que és veritat que hi ha el debat a escala europea sobre si es pot sortir de la crisi només amb contenció o hi ha d’haver inversió. El primer pressupost que hem presentat tenia uns nivells d’inversió pública molt baixos i segurament el segon es mantindrà en uns paràmetres similars, de cara a acabar les infraestructures en curs.
Però sí que entenem que en la segona meitat de legislatura hi hauria d’haver un esforç per incrementar la inversió pública, perquè lògicament té uns efectes dinamitzadors de l’economia que cal no menysprear. Per tant, cal trobar un equilibri entre la contenció pressupostària i la necessitat d’injectar diners públics a l’economia.

Es podia esperar una activitat legislativa més elevada tenint en compte que per fi hi ha una majoria àmplia al Consell...
A nosaltres ens ha semblat que era important començar per aquest esforç realista de contenció de la despesa pública i per assentar les bases jurídiques de l’obertura econòmica i intentar atreure al més ràpidament possible diferents inversors al nostre país. Això era per a nosaltres prioritari, tot i que s’ha de dir que no hem acabat ni amb una cosa ni amb l’altra, i dins de l’agenda legislativa haurem d’examinar aviat les modificacions de la Llei de la funció  pública i de la Llei de la CASS, de cara a poder garantir la sostenibilitat i viabilitat del nostre Estat del benestar. La idea és intentar atacar aquells problemes que estan generant uns costos que difícilment es poden assumir, però a la vegada preservar un nivell correcte de prestacions socials i de qualitat, tant a l’administració pública com a la sanitat.
DA compta amb una majoria absoluta i té un ampli marge per legislar. El que passa és que això tampoc ens ha de fer caure en una precipitació legislativa molt gran. Sóc més aviat partidari de la qualitat dels productes legislatius que no pas de la quantitat. No crec que el balanç a finals de legislatura s’hagi de fer des del punt de vista quantitatiu, sinó que té més sentit fer-lo des del punt de vista qualitatiu i que aquestes lleis tinguin un impacte a l’hora de solucionar els problemes del país. De totes maneres tenim una agenda bastant plena per als pròxims tres anys.

Però a vegades des d’alguns sectors es demana que hi hagi més feina parlamentària i que, per exemple, es faci la llei del comerç d’una vegada per totes.
Una de les iniciatives legislatives que ens estem plantejant és una llei de la competència que eviti pràctiques abusives o concentracions que puguin anar contra el mercat, cosa important ara que s’està encarant l’obertura econòmica. Segurament el desenvolupament d’aquesta llei és un bon moment per reflexionar també sobre la regulació del comerç, perquè són dos àmbits que van molt lligats.
El comerç continua sent un sector clau de l’economia andorrana i cal continuar preservant-lo. Normalment les lleis fixen regles del joc i hem de mirar de no perjudicar el desenvolupament de l’activitat econòmica, però s’ha de tenir en compte també que molt poques lleis generen creixement per si mateixes, sinó que han de crear les bases perquè la recuperació no es vegi entorpida.

La Cambra, la CEA i l’EFA han presentat el document Andorra té futur, una mena de pla estratègic que suposo que no difereix gaire del full de ruta del Govern en matèria econòmica.
El document planteja una mena de fil conductor de per on ha d’anar la modernització econòmico-social del nostre país, i hem de dir que en aquesta estructura de relat es coincideix bastant amb la concepció que tenim a DA, en el sentit de fer un país obert al món i competitiu, i homologable amb el nostre entorn.

El ministre d’Economia va dir que la Llei d’inversió estrangera és només l’inici i ara és necessari tot un desenvolupament legislatiu.
Hi ha un vessant legislatiu per facilitar que l’obertura sigui una realitat i que ho sigui de manera eficaç i competitiva. Caldrà fer un esforç en la revisió  d’aspectes de la Llei d’immigració que puguin quedar vinculats a l’obertura econòmica i de la regulació de professions liberals i col·legis professionals. Evidentment, també té molta importància la consolidació del model fiscal, així com els convenis de no doble imposició, ja que obertura vol dir també que els empresaris andorrans puguin expandir-se cap a l’exterior.

Mentre es va dibuixant el nou model econòmic, el cert és que l’atur continua creixent i
algunes veus demanen més mesures que tinguin resultats immediats.
S’hauria de veure la situació de cada sector econòmic. Crec que hi ha un sector especialment afectat, com el de la construcció, en el qual tenen més sentit aquestes mesures immediates. Així, cal reconèixer que hi ha un esforç per atendre el problema de la pèrdua de llocs de treball i estem intentant plantejar mesures concretes juntament amb l’Acoda, com és la reforma de la llei del sòl, que poden pal·liar en certa manera la crisi del sector.
Potser és més fàcil plantejar reformes estructurals a mitjà termini que són bàsiques perquè quan el context de crisi internacional amaini una mica hi pugui haver una incorporació al tren del desenvolupament de forma clara. Tots els governs tenen dificultats per trobar mesures immediates que permetin fer repuntar l’economia. Cal fer esforços en aquest sentit i se n’han fet.
Pel que fa al comerç, crec que cal un diàleg amb les associacions de comerciants per poder convertir per a vianants, encara que sigui parcialment, algunes zones. En definitiva, estem fent esforços en diferents nivells perquè la reactivació sigui el màxim de ràpida.

L’oposició s’ha mantingut al marge del model d’obertura econòmica. ¿Això pot afectar d’alguna manera el procés encetat?
En l’obertura econòmica és cert que no hi ha hagut unanimitat en la votació de la llei, però de totes maneres no gosaria dir que no hi ha unanimitat sobre la necessitat que hi hagi una obertura econòmica. El fet que no acabessin votant la llei forma part més de la dinàmica parlamentària de majoria i oposició, i de la necessitat de diferenciar-se, que no pas que no hi hagi una certa convicció que l’obertura és una peça clau per al desenvolupament futur d’Andorra.
Els temes en els quals han plantejat discrepàncies no són del tot essencials. De totes maneres, ja s’aniran veient, perquè de vegades s’arriba a més acords sense solemnitzar grans pactes d’Estat de manera formal, sinó que el dia a dia pot arribar a desbloquejar moltes qüestions. Per exemple, estem treballant de forma discreta i constant en l’àmbit de les relacions amb
Europa.

Hi ha hagut també acord, per exemple, pel que fa a la llei de l’IGI.
És un altre exemple. No s’ha anat a formalitzar un gran pacte d’Estat i, en canvi, la feina notable d’uns i altres ha donat un bon resultat en aquesta llei.
Per tant, no descarto que hi pugui haver acords en determinades qüestions al llarg de la legislatura.

Pel que fa a la reforma de la CASS, ¿es tracta només al final de retallar com ja s’està fent a altres països?
La voluntat és fer viable el sistema de protecció social. Estem a l’espera que el Govern acabi de presentar un estudi actuarial sobre la seguretat social. No es tracta de retallar, tot i que fer viable el sistema pot comportar determinades retallades, no ens hem d’enganyar. Però en tot cas no es fan per vocació retalladora, sinó per assegurar la viabilitat del sistema. Què més voldríem que no haver de plantejar mesures d’aquesta naturalesa, però si calen ajustaments s’hauran de portar a terme.
 
La decisió de fer un casino sembla que ja està presa, segons es dedueix del discurs del cap de Govern en el debat d’orientació política.
Si les coses col·laterals sobre les quals s’ha de reflexionar al voltant d’aquest tema no diuen el contrari, sí que la decisió és que un dels elements, tot i que no el clau ni essencial, com el joc sigui un element complementari de l’Andorra comercial i turística, que volem continuar preservant i enfortint.
La voluntat és que el casino serveixi com a complement de dinamització econòmica, intentant minimitzar els possibles riscos que té associats. És una qüestió que és a l’agenda però que no és una qüestió estrella, ni de bon tros, de DA.

“Hi ha hagut un cert acarnissament contra el ministre Alcobé que trobo desproporcionat i injust”

¿Quan tocarà tractar la qüestió de la nacionalitat, en vista que el grup parlamentari de DA no va voler prendre en consideració la proposició de llei dels socialdemòcrates?
En aquesta qüestió, com ja vam dir en la intervenció que vam fer al Consell General quan es va discutir la proposició del grup socialdemòcrata, hem de manifestar la nostra sensibilitat perquè es pugui produir una rebaixa dels anys necessaris per a naturalització. I d’altra banda, vist que hi ha una prohibició constitucional de la doble nacionalitat, i que actualment els andorrans troben dificultats per estudiar o treballar a fora, ens agradaria poder rebaixar aquest nivell de dificultats, que el que està fent és incentivar que la gent tingui dues nacionalitats. Ens agradaria avançar en el diàleg amb els països veïns per arribar a alguna conclusió en aquesta matèria i, si es pot aconseguir, pensem que hi haurà l’oportunitat abans que s’acabi la legislatura de replantejar aquesta rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat.

Una altra qüestió pendent és la reforma del Codi de relacions laborals i ja s’ha anunciat que es vol facilitar l’activitat sindical a les empreses i regular el dret de vaga.
S’està treballant en una reforma del Codi de relacions laborals i els eixos principals són regular el dret de vaga i intentar millorar la qüestió de la representativitat sindical, que acaba anant en perjudici de l’exercici de l’activitat sindical especialment en el sector privat, on el nivell d’afiliació sindical és molt feble. I és que entenem que una de les mostres de normalització de l’activitat productiva andorrana passa per tenir també uns mecanismes d’interlocució social clars i ben establerts. Per tant, són dos objectius principals que presideixen la reforma del codi i que té un calendari d’aplicació bastant immediat, amb un nivell de prioritat temporal, igual que la Llei de la funció pública o la reforma de la Llei de la CASS.

¿Com veu tota la polèmica que s’ha creat sobre la ubicació de l’heliport nacional al roc de Patapou?
El Govern va explicar al grup parlamentari la decisió que s’havia pres, una decisió força ben argumentada en el sentit de primar que hi hagi mesures que puguin tenir un resultat immediat. A l’hora de decidir fer l’heliport al roc de Patapou es va valorar molt el fet que hi ha uns costos molt reduïts per a l’administració i que el funcionament seria molt ràpid. D’altra banda, crec que és complicat implantar una infraestructura d’aquest tipus en una parròquia en la qual la majoria comunal no ho veu clar. Aquesta és una dificultat òbvia i és un factor negatiu i que cal tenir en compte. S’ha de tenir en compte també que el fet que hi pugui haver una judicialització és una qüestió que porta a reflexionar.
El que sí que em sembla inapropiat és que el tema s’hagi utilitzat des del grup parlamentari socialdemòcrata amb un cert acarnissament contra el ministre Alcobé, cosa que és injustificada perquè si alguna cosa té el ministre és bona fe i es mira amb molta profunditat els dossiers. O sigui, que el ministre ha cregut que, vistos els paràmetres d’immediatesa i de cost econòmic, era una bona solució. Ara hi ha molt soroll mediàtic i el grup socialdemòcrata intenta treure rendiment polític a partir d’aquesta qüestió.
La situació és complicada i des del grup parlamentari recollim l’afirmació del ministre portaveu, que va dir que s’aposta pel diàleg. El Govern té elements per intentar persuadir sobre la base de la seva proposta i per integrar les altres variables, com que el Comú no ho vegi clar. Es tracta d’una situació normal en política el fet que determinades infraestructures generin problemes quan es tracta d’ubicar-les territorialment. Tot passa ara per parlar, perquè el Govern crec que té elements sòlids, i cal que es defensi i els expliqui, i també s’ha d’escoltar l’altra part.

Una bona part dels impulsors de la plataforma són membres de DA. ¿Això pot crear alguna situació incòmoda al partit?
El que ha intentat instrumentalitzar políticament aquesta qüestió és el Partit Socialdemòcrata de manera molt clara i, com he dit, hi ha hagut un cert acarnissament contra el ministre Alcobé que trobo desproporcionat i injust. El problema de la ubicació afecta gent d’afiliacions polítiques diverses. No crec que hi hagi afectació interna en la vida del partit, sinó només social. El procés de consolidació de DA com a partit continua i els òrgans funcionen amb perfecta normalitat després del primer congrés després de les eleccions.