El president suplent del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, va aprofitar ahir les tres qüestions que va plantejar en relació al cas BPA per posar en dubte la tasca de la Uifand i de l’Institut Nacional Andorrà de Finances. “Crec que tenim un problema amb els organismes supervisors del nostre país”, va assegurar Gallardo, que va afirmar desconèixer si es tractava de manca de recursos econòmics o humans.
La contundència de Gallardo va comportar-li el retret del ministre de Finances, Jordi Cinca, que, al marge de reiterar la confiança en la feina feta pels organismes supervisors del país, va dir al parlamentari liberal que posar en dubte els organismes no els fa cap favor ni a aquests mateixos ni tampoc a la plaça financera andorrana ni al país. En aquest sentit, Cinca va destacar que “si els nostres organismes supervisors tinguessin mancances com les que posa en relleu no podríem formar part dels organismes internacionals o els informes que ens avaluen ho dirien”.
Gallardo va justificar els seus dubtes sobre el paper dels supervisors en el fet que BPA havia superat totes les auditories sense que es detectés irregularitats, que el banc havia informat
l’INAF sobre casos que podien posar en risc la reputació del sistema financer, casos que posteriorment van ser esmentats pel FinCEN en la nota del 10 de març del 2015, i que no va rebre cap resposta, així com en el fet que sobre la limitació de les operacions de caixa superiors a 3.000 euros, en una compareixença davant la comissió especial de seguiment del cas BPA, es va assegurar que havia entrat en vigor el 2014 i, en canvi, segons va admetre el mateix ministre, el comunicat tècnic de la Uifand en aquest sentit no es va fer efectiu fins al 4 de maig del 2015.
Per la seva part, Cinca, que en una altra intervenció va negar que l’executiu hagués tingut accés a l’informe de PwC –auditoria que “l’AREB va rebre degudament signada el 29 de febrer”, segons va precisar el ministre–, va recordar a Gallardo que BPA només va informar dels casos després de ser requerit i que segurament ho havia d’haver fet amb anterioritat. Així mateix, el ministre de Finances va incidir que quan finalitzin els processos judicials “es podrà veure si, més enllà del que deien les auditories, hi havia alguna pràctica que permetia incomplir els preceptes legals”, i va destacar que més enllà dels supervisors la responsabilitat de complir la llei és de les mateixes entitats.
Martí, convençut que l’Institut Marquès acabarà venint al país
L’Institut Marquès de fertilitat acabarà instal·lant-se al país i oferirà la cartera de serveis que decideixin els consellers generals. Així de contundent es va mostrar el cap de Govern, Antoni Martí, responent a una pregunta del liberal Ferran Costa relativa a l’interès d’aquest prestigiós centre per obrir una de les seves delegacions al Principat. En aquest sentit, Martí, que va explicar que es continua treballant amb el centre per definir la cartera de serveis, va assegurar que se signarà el Conveni d’Oviedo, malgrat no concretar quan, i que s’anirà més enllà ja que es portarà al Consell General tota una legislació sobre l’àmbit biomèdic.
En aquesta línia, Martí va insistir que “no es legislarà més enllà del que està admès en el nostre entorn” ni tampoc res que pugui posar en dubte “el model institucional de què ens vam dotar al seu moment”.
Quant al Conveni d’Oviedo, i en una pregunta anterior també de Costa, el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, va precisar que s’està estudiant el text i va atribuir el retard en la signatura en el fet que el conveni, a diferència d’altres, no permet emetre reserves de forma general.
D’altra banda, el titular de Salut, responent a una interpel·lació de la consellera general del PS, Rosa Gili, va assegurar que la voluntat de l’executiu és instaurar el règim del tercer pagador en el pagament dels actes mèdics, tot i que “s’anirà fent de forma gradual” ja que demanarà canvis informàtics.
L’heliport, sense terreny
Responent al parlamentari liberal Jordi Gallardo, el titular d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va explicar que no es disposa de cap terreny de titularitat pública que reuneixi les condicions necessàries per ubicar-hi l’heliport nacional, després que els informes dels experts francesos descartessin el d’Engolasters perquè té una altitud elevada que dificultaria el rendiment comercial. Alcobé, que va admetre que la partida pressupostària per a la infraestructura “és sobredimensionada”, va dir que es busca un
terreny privat.
L’experiència de Torrejón
El conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López va interrogar l’executiu sobre la contractació del nou cap del gabinet jurídic, Emilio Torrejón, i sobre les funcions que se li han encomanat. En aquest sentit, i després que el cap de Govern li atribuís com a tasca principal l’organització del gabinet i en lloés l’experiència en dret comunitari, López va qüestionar l’experiència de Torrejón en aquest darrer àmbit ja que en la tasca a la Generalitat Valenciana “només havia tractat temes de subvencions”.
