La nova llei de l'allotjament turístic es va aprovar el 13 de juliol amb l'objectiu de lluitar contra els pisos il·legals i millorar la qualitat dels serveis dels allotjaments del país. Però, tot i aquesta voluntat, no s'han tingut en compte les reivindicacions del col·lectiu de les cases rurals, segons denuncia el sector. Actualment n'hi ha set a tot el país i ofereixen gairebé una seixantena de places d'allotjament. Durant les reunions mantingudes amb l'executiu per l'elaboració de la llei "els vam demanar que no es requerís un registre de comerç per a cada casa", ja que "n'hi ha que es gestionen des de la mateixa empresa", ha exposat Josep Maria Puy, d'R de Rural. "Suposa un perjudici en relació als hotels, que en un únic establiment poden oferir centenars d'habitacions", ha recordat Puy. Pel que fa a l'ocupació per a l'estiu, s'està una mica per sobre de l'any passat.

Andorra compta actualment amb set establiments catal·logats com a allotjaments rurals, que ofereixen gairebé una seixantena de places per als hostes. Són la Borda del Mollà (Encamp), la casa rural de les Arnes (Cortals d'Encamp), la Casa Mariola (Sornàs), Cal Garibaldi (Pal), Borda Patxeta (Canillo), Borda de Conangle (la Rabassa) i Cal Batlle (la Cortinada). Tenen una catal·logació d'entre tres i quatre espigues -la categoria més alta- i, a excepció de Cal Batlle, provenen d'explotacions agràries. Els allotjaments rurals, concepte en auge els darrers anys dins i fora del país, també s'han inclòs dins la nova llei de l'allotjament turístic, aprovada al Consell General el 13 de juliol. Des del col·lectiu lamenten que no s'hagi tingut en compte les seves reivindicacions en l'elaboració de la llei, fet que suposa un perjudici en relació a d'altres allotjaments d'Andorra com els mateixos hotels.

Durant les reunions mantingudes amb l'executiu per l'elaboració del contingut de la llei, "els vam demanar que per cada casa no es necessités un registre de comerç", però "no ens han fet cas", lamenta Josep Maria Puy, d'R de Rural, que gestiona tres de les set cases rurals que funcionen al país (Arnes, Mariola i Mollà). Demanaven que aquest registre "es pogués agrupar", ja que els suposa un gran esforç econòmic i també de tràmits a realitzar. "Nosaltres necessitem un registre per a cada casa", que ofereix de mitjana unes 29 places (n'hi ha que ni això, només és una habitació), mentre que "un hotel paga també només un registre i té centenars d'habitacions", planteja Puy.

Més ocupació que l'estiu passat

Pel que fa al balanç de l'ocupació per a aquest estiu, de moment tot apunta que serà millor que el de l'any passat. Durant el juliol els percentatges d'ocupació s'han situat "entre el 50 i el 75%", han indicat des d'R de Rural, i per a l'agost ja hi ha algunes setmanes en què s'estarà al 100%. De mitjana es fregarà el 75%. El perfil del client que opta per les cases rurals és sobretot famílies, parelles o joves amb bicicletes. Venen en la gran majoria d'Espaya, així com també de França, Bèlgica, el Regne Unit, els Països Baixos i fins i tot els Estats Units. Amb tot, els períodes de màxima afluència a les cases rurals els trobem durant la temporada d'hivern, entre els mesos de desembre i febrer. 

Paral·lelament a l'oferta de cases rurals, a banda d'hotels i apartaments, una altra opció d'allotjament són els albergs. N'hi ha tres registrats al Govern, la Borda Alberg Jovell (Sispony), Mountain Hostel Tarter (el Tarter) i l'alberg de Naturlàndia. Aquest darrer, el més gran, té capacitat per a 130 persones, mentre que el de Jovell té 58 llits i el Mountain Hostel Tarter 41.