Les declaracions d’operacions sospitoses rebudes per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) es van duplicar l’any passat, i van arribar  a les 116. La xifra dista de la registrada en l’anterior exercici (53 declaracions) i també durant el 2015 (60). La gran majoria, un total de 107, van ser presentades pel sector financer. Pel cap de la Uifand, Carles Fiñana, aquest increment es deu, d’una banda, a la major conscienciació del sistema socioeconòmic del país en relació amb el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, producte de les circumstàncies i de la formació que fa aquest òrgan. Al mateix temps, va afegir que de les 116 declaracions de sospita, 44 van ser presentades per l’AREB en relació amb comptes de persones que no han sofert el procés de migració de BPA a Vallbanc (l’any 2016 l’AREB només en va presentar una i el 2015, tres).
De la memòria d’activitats de la Uifand corresponent als anys 2016 i 2017 presentada ahir, també se n’extreu que, després de l’anàlisi dels casos i constatant que hi ha indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, es van trametre a la fiscalia 56 expedients (la majoria procedents dels bancs, 51). En aquest cas,  també es registra un creixement substancial, d’un 93%, respecte de l’exercici anterior motivat per l’increment de les declaracions, va dir Fiñana. Així, el 2015 se’n van trametre 21 i el 2016, un total de 29. Fruit d’aquesta evolució, també augmenten els imports amb possibilitat d’embargament judicial, i s’assoleixen xifres “cridaneres”. L’any passat es van situar en 254,2 milions d’euros, mentre que el 2016 podien comportar 10,7 milions i el 2015, un total de 55,2 milions d’euros. 
A l’informe també es constata que les peticions d’origen extern que han generat l’obertura d’un expedient han seguit una línia decreixent, i han passat  de 30, el 2015, a 17, l’any passat. És el sector financer, en aquest cas l’INAF, qui presenta la majoria de les peticions (el 2017 va entrar totes les 17). Quant a la cooperació internacional, en canvi, les peticions de col·laboració creixen de forma important. En total, hi van haver 41 sol·licituds procedents d’altres països a la Uifand (el 2016 van ser 20, però el 2015 eren 41) i 47 de la Uifand a altres organitzacions homòlogues estrangeres (el 2016 van ser 11, i el 2015 es van quedar en 7). Els principals països sol·licitants van ser el Perú (amb sis peticions) i França (amb 5) seguida de l’Argentina (4 peticions). Amb  relació als països sol·licitats per la Uifand, els principals van ser Espanya i Letònia (amb 5 peticions cadascun) i Suïssa (amb 4). En aquesta cooperació internacional, Fiñana va destacar la reducció del temps de resposta, que ha passat dels 18,5 dies de mitjana del 2015 als 10 dies del 2017. El cap de la Uifand considera que és un termini “excel·lent”.
Fruit de les declaracions de sospita presentades, es van investigar 1.729 persones. Es tracta també d’una xifra superior a la dels anys precedents,  en els quals es va investigar 437 persones, el 2016, i 707, el 2015. 

Inversió estrangera
En la memòria de la Uifand,  també es reflecteixen les demandes que fan referència a la inversió estrangera. Aquestes sol·licituds es mantenen estables amb 1.464 (el 2016 se’n van rebre 1.143). D’aquestes, 940 feien referència a inversió directa i 524, a inversió en immobles. El creixement respecte de l’exercici anterior va ser del 28%. Tot plegat va fer que l’any passat s’investiguessin un total de 3.560 persones en el marc de la inversió estrangera (el 2016 van ser 3.737 i el 2015, un total de 3.254).
Fiñana preveu que el treball realitzat per la Uifand segueixi creixent durant el 2018. En aquest sentit, va posar en relleu que durant els primers cinc mesos de l’any les declaracions de sospita ja superen la cinquantena. Si la progressió es manté en la mateixa línia durant el que queda de l’exercici, el cap de la Uifand preveu que a finals d’any se superaran les 116 declaracions d’operacions sospitoses registrades el 2017.