Les inversions estrangeres inferiors al 10% no requeriran autorització prèvia

El consell de ministres de dimecres té previst aprovar el projecte de llei d’inversions estrangeres, i l’endemà, l’1 de març, l’entraria al registre del Consell General per a la tramitació parlamentària. En el capítol d’inversions directes, la participació en societats andorranes inferior al 10% no requerirà una autorització prèvia del ministeri competent, encara que s’haurà de declarar després al Registre d’Inversions Estrangeres.

Tampoc no hi figura cap llista d’activitats, cosa que a la pràctica significa l’obertura al cent per cent, i s’instaura el silenci administratiu positiu d’un mes.
D’aquesta manera, una de les novetats que inclou el text de l’avantprojecte, respecte de la llei del 2008, és facilitar la inversió directa en societats andorranes per part d’un inversor forà sempre que no superi el 10%. En aquests casos no caldrà l’autorització prèvia del ministeri competent.
El text possibilita les inversions de petits accionistes que vulguin participar en societats andorranes, al mateix temps que pretén evitar que les seves sol·licituds es retardin pel tràmit administratiu.
Ara bé, l’avantprojecte també preveu que, encara que no calgui requerir l’autorització per a aquest tipus d’inversió directa, sí que s’haurà de declarar la participació al Registre d’Inversions Estrangeres. Es tracta d’un mecanisme de control per evitar la compra en cascada de petites accions. En canvi, totes les inversions directes consistents en una participació igual o superior al 10% en societats andorranes sí que necessitaran l’autorització prèvia.
L’avantprojecte que treballa el Govern també incorpora en el capítol de les inversions directes un nou apartat, el que fa referència a les transmissions per causa de mort en què el beneficiari sigui un no andorrà o no resident. I manté els apartats sobre les inversions directes destinades a la “constitució o ampliació de sucursals o altres tipus d’establiments permanents sigui quina sigui la naturalesa de l’activitat empresarial que es vulgui desplegar” i sobre  les entitats financeres que vulguin fer inversió directa, totes amb necessitat d’autorització prèvia.
El text no inclou cap llista d’activitats econòmiques, com sí que fa la Llei d’inversions estrangeres del 2008 i la seva posterior modificació del desembre del mateix any, en què, als annexos 1 i 2, hi figuren les que s’obren al cent per cent, evitant la inversió forana en les activitats que no hi consten.
Però, en canvi, en el projecte de llei que s’aprovarà demà hi consta un article específic sobre les salvaguardes conceptuals “per protegir l’exercici del poder públic, de la sobirania i la seguretat nacional, de l’ordre públic, del medi ambient, de la salut pública o de l’interès general del Principat”.
Així mateix, també especifica que es podrà denegar la inversió estrangera directa relacionada amb les mercaderies sensibles definides en la Llei  de control de mercaderies sensibles del 1999 (el tabac, els estupefaents, les substàncies explosives i les màquines escurabutxaques), ja que poden constituir un perill per a la salut, la seguretat, l’ordre o la moralitat pública, i poden ser objecte de frau internacional o mercat clandestí.
En aquest mateix article, s’estableixen els criteris de valoració que s’hauran de tenir en compte en el moment que el ministeri avaluï la demanda d’inversió estrangera. Així, ha de contribuir “a la millora de la competitivitat, al progrés tecnològic i a la diversificació de l’economia” i no ha de provocar un “efecte desfavorable en la lliure competència, el mercat de treball i l’equilibri financer dels recursos públics”.
La valoració es farà tenint en compte uns “factors objectius” perquè la inversió estrangera aporti valor afegit, que són la naturalesa de l’activitat; l’orientació del mercat; el valor de la inversió i la seva planificació; el model ocupacional i formatiu; el pla d’expansió; les vinculacions econòmiques i els socis estratègics; la planificació dels recursos necessaris i el seu finançament; el model de responsabilitat social corporativa, i el nivell de compromís amb Andorra.