Les irregularitats del SAAS: responsabilitat civil o penal?

Des que el Tribunal de Comptes va denunciar els fets fins que el Govern va trametre el dossier a la fiscalia va passar un any mig amb l’elaboració de fins a tres informes amb conclusions molt discordants. El primer, el de l’advocada Carmen Moles, concloïa que “les actuacions podrien fins i tot arribar a qualificar-se de delictives”. El segon, el dictamen del gabinet jurídic del Govern, només hi veia “irregularitats administratives”. El tercer, de l’advocat Lluís Cases, del bufet Garrigues, exposava que es podria haver incorregut en responsabilitats civils, però sense detectar-se infraccions penals. Un enigma en mans de la fiscalia.   

Ara que els informes del Tribunal de Comptes estan a l’ordre del dia amb les detencions i posteriors condemnes per diversos delictes, via ordenança penal, dels excònsols de Sant Julià de Lòria Montserrat Gil i Manel Torrentallé i l’interventor de la mateixa corporació,  Josep Maria Altimir, després d’una llarga investigació de la fiscalia, convé recordar que des del mes d’octubre passat la mateixa fiscalia també té sobre la taula l’anàlisi d’unes altres irregularitats també detectades pel Tribunal de Comptes, però que en aquest cas afecten la gestió del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). 
Més concretament, el Govern va trametre un dossier a la fisccalia que, entre altra documentació, inclou tres informes que ha pogut consultar el BonDia i que ofereixen conclusions molt divergents sobre els casos denunciats per l’ens fiscalitzador dels organismes públics. Tres versions molt diferents sobre unes mateixes irregularitats que de moment han tingut una única conseqüència: l’acomiadament “no causal”, amb una indemnització de més de 70.000 euros, del director econòmic i de recursos generals del SAAS, Quirze Font. De totes maneres, en el moment de justificar la decisió, el ministre de Salut, Carles Álvarez, mai va voler vincular l’acomiadament amb les irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes i simplement va al·legar manca de confiança del director general de l’organisme, Josep Maria Piqué, en la figura de Font: “Cadascú té la seva manera de fer i la persona de Font no s’adaptava a les seves necessitats”, 
va afirmar ara fa exactament un mes. 
Però com dèiem, la fiscalia ha de resoldre l’entrellat de la documentació aportada per l’executiu. Un primer informe concloïa que de les irregularitats detectades en el SAAS se’n podrien despendre actuacions delictives. Una segona opinió només es referia a irregularitats administratives i un tercer estudi hi veia possibles responsabilitats civils. Un autèntic enigma a resoldre.

Les irregularitats
Però anem a pams. Quines són les irregularitats que va detectar el Tribunal de Comptes en els treballs de fiscalització del SAAS de l’exercici 2014? En l’informe emès pel Tribunal el juliol del 2015 es va exposar un mínim de quatre observacions. En primer lloc, es va constatar incidències en l’adquisició d’un vehicle de transport sanitari usat per un import de 55.000 euros i sense seguir el procediment establert per la normativa de contractació pública. En segon lloc, les irregularitats denunciades també es referien a l’adjudicació d’un contracte de manteniment d’equipaments tecnològics del servei de radiologia de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell a l’empresa Toshiba Medical System SA amb posterioritat a l’inici de la prestació del servei.
La tercera de les irregularitats versava sobre una infracció de l’ordenament de contractació administrativa i de finances públiques en la contractació de l’empresa Inzamac per prestar els serveis de diagnòstic, avaluació i definició de l’abast d’un model d’eficiència energètica i manteniment de les instal·lacions del SAAS. I finalment, dues adjudicacions directes de contractes de serveis sense seguir el procediment establert per la normativa de contractació pública. Una de l’empresa Arthur D. Little i l’altra de la Fundació Universitària del Bages.

Els tres informes
A requeriment del Govern, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària va contractar un primer informe a la jurista Carme Moles. Al marge de les qüestions concretes, les conclusions d’aquest informe van ser més que clares. Així, d’una banda s’hi assenyala que “la documentació facilitada ens permet afirmar que, pel que fa a l’adjudicació dels vehicles amb matrícules J-1013, J-5214, J-5215, J-5819, J-6869 i K-1721, així com les contractacions d’Inzamac i Toshiba Medical System SA, s’hauria vulnerat, al nostre entendre, la Llei de contrac­tació pública, la Llei general de les finances públiques i la Llei 3/2014 del pressupost per a l’exercici 2014”. I de l’altra banda i, encara més important, s’afegeix que “les actuacions podrien fins i tot arribar a qualificar-se de delictives, i és del tot convenient al nostre entendre fer part d’aquestes al ministeri fiscal a fi que en l’exercici de les funcions que té encomanades per llei efectuï les verificacions que consideri pertinents, ordeni una enquesta preliminar i, si escau, en faci tramesa a l’autoritat judicial a fi que s’obrin diligències per a l’esclariment de fets punibles i el descobriment dels seus responsables”. 
Per ser més concrets, en el cos de l’informe i per als casos amb indicis delictius s’insisteix en diverses ocasions que “podem afirmar que podrien trobar-se constituïdes les responsabilitats civil i penal a què es refereixen els articles 57 i següents de la Llei general de les finances públiques. Recordem que aquest article estipula en el punt 1 que  “les accions i les omissions, tant intencionades com culposes, que ocasionen, directament o indirectament, perjudici econòmic a les finances públiques determinen l’exigència de responsabilitat civil, penal i administrativa, segons els casos”, mentre que al punt 2 es fixa que “la responsabilitat civil consisteix en el deure d’indemnitzar les finances públiques per raó dels danys i els perjudicis produïts per les accions o les omissions”.
Aquest informe es presentava en data 29 de juliol del 2016, però misteriosament el director general del SAAS no el feia arribar al Govern fins a l’1 de setembre del 2016. Es desconeix què va succeir perquè no es trametés l’informe amb més celeritat, però el que sí que se sap és que a principi del mes de juliol els tres consellers del grup parlamentari socialdemòcrata van denunciar públicament que les irregularitats detectades al SAAS podien constituir “una trama de corrupció” després d’haver analitzat els informes del 2013 i 2014 de la Intervenció General i les actes del comitè directiu del mateix òrgan. Amb aquesta compareixença es donava continuïtat a les demandes d’informació i preguntes sobre la qüestió que van derivar en el fet que el mateix cap de Govern, Antoni Martí, anunciés en sessió de Consell General, el mes de juny del 2016, l’obertura d’un expedient informatiu per indagar les causes de les irregularitats.
Però tornant als informes sobre la qüestió, i malgrat la contundència del treball presentat per l’advocada Moles, el Govern va encomanar al gabinet jurídic l’anàlisi de les observacions del Tribunal de Comptes. En aquest s’arriba a la conclusió que “no disposem d’elements de judici suficients” per trametre els expedients a la fiscalia, perquè “en els casos analitzats ens trobem exclusivament davant de supòsits d’indiscutibles irregularitats administratives en matèria de contractació” i, per tant, “des del punt de vista de l’aplicació dels articles 57 de la Llei de finances públiques, les investigacions podrien ser arxivades”. En aquest sentit, s’afirmava que “el SAAS hauria de considerar la possibilitat d’iniciar un expedient de responsabilitat disciplinària si les irregularitats administratives descrites poden ser constitutives de faltes tipificades en aquest àmbit jurídic”. Aquestes conclusions es presentaven en data 6 de setembre del 2016.
Però abans de prendre una decisió, el Govern encara va demanar mitjançant el SAAS un tercer informe al prestigiós bufet d’advocats Garrigues. Més concretament, en el treball que va firmar l’advocat Lluís Cases es conclou que en alguns dels casos estudiats “els seus responsables podrien haver incorregut en les responsabilitats civils a què es fa referència a l’article 57.2 de la Llei general de finances públiques”, però de la documentació analitzada “no es desprenen indicis de la comissió d’infraccions penals susceptibles de generar les responsabilitats penals”. Amb tot, cal tenir present un matís força rellevant sobre el diagnòstic del bufet Garrigues. I és que en aquest mateix document, en les consideracions prèvies, es recorda que el resultat “s’emet tant des d’una perspectiva juridicoadministrativa com des d’una perspectiva penal, prenent en consideració especialment respecte a aquesta la interpretació que dels diferents il·lícits penals es fa a l’Estat espanyol”. Aquest darrer informe es presentava un 11 d’octubre del 2016. 
Només dos dies més tard l’executiu anunciava l’obertura d’un expedient al SAAS “per tal d’esclarir l’existència d’una responsabilitat civil derivada de les possibles irregularitats detectades en l’informe del Tribunal de Comptes referent a l’exercici 2014”. D’aquesta manera, el Govern es posicionava en base a les conclusions del darrer dels informes. L’opinió del bufet espanyol es va imposar. No obstant això, l’executiu també va donar trasllat dels fets a la fiscalia, vist que, tal com hem explicat anteriorment, el primer informe de l’advocada Moles va detectar indicis d’il·lícit penal de les irregularitats.
Des que el Tribunal de Comptes va treure a la llum les presumptes irregularitats detectades en la gestió del SAAS fins que el Govern va portar el dossier a la fiscalia va passar un any mig, denúncies polítiques i tres informes molt discordants entre si. Responsabilitat penal?, civil?, administrativa? I responsabilitat i mesures per a qui o quins? Preguntes que a hores d’ara encara no tenen resposta. Les investigacions de la fiscalia hauran de solucionar aquest trencaclosques.