La qüestió de l’habitatge és un dels “grans desafiaments” que el Govern té plantejats, i així ho reconeixia el cap de Govern, Xavier Espot, en la tradicional trobada de Nadal amb la premsa. Tant és així que ja s’està treballant en relació amb els acords adoptats en el marc del debat d’Estat sobre habitatge que va celebrar el Consell General a mitjans de novembre i “en tres o quatre mesos les primeres accions estaran en marxa”, ha anunciat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Coxita Marsol.

En aquest sentit, Marsol ha explicat que es treballa en relació amb els pisos buits i als d’ús turístic, i també sobre el registre de la propietat. A més, les pròximes setmanes es reunirà amb els propietaris de béns immobles (que “formen part de la solució”, per veure, per exemple, com col·laborar a nivell de la borsa d’habitatge que es vol crear perquè es gestioni des del sector públic com a habitatge a lloguer assequible) i amb els convocants de les manifestacions, també per veure què tenen a aportar. Això sense oblidar les trobades amb els comuns per treballar la qüestió de les dades sobre els habitatges buits, la cessió de terrenys per concessionar habitatges de lloguer a preu assequible o els projectes a mitges ja engegats.

Una de les mesures que abans veurà la llum és el reglament d’accés al parc d’habitatge públic, doncs es preveu que el pròxim mes de febrer, o març, els pisos que sortiran de l’antic hotel Àrtic ja estiguin a disposició. 

I abans encara es rebran els resultats de la diagnosi del pla d’habitatge, que s’esperen per a aquest pròxim mes de gener, va exposar la titular de la cartera d’Habitatge.

D’altra banda, la comissió de treball mixta entre Govern i Consell General pel pla d’actuació d’habitatge sorgida dels acords presos en el debat d’Estat ha mantingut una primera reunió de treball, en la qual s'han posat “deures” per a les pròximes setmanes i que hauran de portar fets en la trobada fixada el 19 de gener per tal que sigui “efectiva”. Segons Marsol, es tracta que tots presentin un “esquema” del model de llei pel dret a l’habitatge que tenen per veure si és compartit i a partir d’aquí començar a treballar el text.
 

Crida a la generositat
La problemàtica de l’habitatge “ens afecta a tots, i tots hem d’aportar”, ha opinat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge. I en aquest sentit, Espot apel·lava a fer un “exercici de generositat” i a “posar-se a la pell dels altres” per arribar a acords en els diferents aspectes relacionats amb l’habitatge. 

“Tampoc inventarem la sopa d’all”, ha apuntat el cap de Govern tot assenyalant que hi ha un “ventall de mesures que es poden adoptar” i que la feina del Govern serà vetllar per l’interès general. Així mateix, Marsol ha manifestat que són qüestions que es volen treballar “amb seriositat, constància i el màxim consens”.
 

La llei de represa del cabal de la UE, abans del setembre
Fins al març es farà la redacció “íntegra” de l’acord d’associació amb la Unió Europea, i a l’abril ja s’hauria de disposar del text definitiu, després que el Consell de la UE l’adopti i el passi al Parlament d’Europa perquè l’aprovi i el retorni al Consell, segons ha informat el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba. I a partir d’aquí ja es veurà si es rubrica o no (encara que la rúbrica no té efectes jurídics). Al setembre es vol poder fixar la data del referèndum, i abans d’arribar a aquest punt cal, d’una banda, regular el referèndum (qüestions de caràcter pràctic i operatiu com pot ser la convocatòria o la durada de la campanya, entre d’altres) i també tenir la llei de represa del cabal de la UE. Segons Riba, es tracta de tenir la llei preparada abans de l’entrada en vigor de l’acord, perquè “no seria responsable no tenir-la”.  I mentrestant, el Govern engegarà la comunicació de les grans línies polítiques de l’acord mentre no es disposi del text definitiu, i després es farà una “comunicació més detallada” i “dirigida” sector per sector, ha explicat el secretari d’Estat.

Seguidament caldrà modificar i redactar altres lleis, més enllà dels textos normatius ja esmentats: la regulació del referèndum i la llei de represa del cabal de la UE. Destaca la modificació de la Llei qualificada d’immigració i la redacció d’una nova llei sobre la prestació de serveis professionals, a més d’adaptar la de societats a noves figures que no existeixen en l’actualitat a Andorra com la societat europea, per exemple. En aquest punt, el cap de Govern ha intervingut per explicar que també es vol regular les professions liberals a nivell intern de país per “protegir els professionals liberals”, doncs des del Govern s’ha adoptat aquest compromís per instaurar salvaguardes. 

En relació amb el possible impacte que l’acord pugui tenir a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, Riba ha assenyalat, com ja havia informat el BonDia amb anterioritat, que aquest seria “molt menor”, ja que ja es tenen convenis bilaterals amb els països de l’entorn i en l’únic que afectaria és que la CASS hauria d’avançar els diners per al tractament del pacient europeu, però que després es reclamaria a la Seguretat Social a la qual cotitzés.

Finalment, Espot ha deixat clar que la qüestió dels drets polítics “no fa part del mandat de negociació”, i per tant es descarta que es pogués obrir la participació electoral dels residents a les eleccions comunals.