L’acte neix d’una idea senzilla. Ho va afirmar en la presentació la subsíndica general, Sandra Codina, i la idea era recordar que els drets no van aparèixer per casualitat i que les dones van poder votar el 1970. “Es va obrir una porta que ja no es va poder tancar”, va afegir. Però que va quedar mig oberta perquè, com va dir la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, “queda molt camí per recórrer i reptes per afrontar. La igualtat de gènere és una exigència democràtica” com va corroborar posteriorment la consellera Berna Coma (Demòcrates per Andorra) tot afirmant que “la democràcia plena només és possible si és igualitària”. Són frases del manifest que es va llegir, consensuat entre totes les institucions amb l’objectiu de fer valdre el paper de la dona a la vida pública i la seva influència en la societat.

Així, i per consens, sorgeix la reivindicació expressada per la consellera Maria Àngels Aché (Concòrdia) de "continuar avançant de manera efectiva en una regulació de la interrupció voluntària de l'embaràs que tingui en compte els drets de les dones amb respecte dels diferents posicionaments polítics per assolir de la millor manera aquest objectiu".

Objectius, però també conscienciació que la igualtat és el pal de paller. Per a Mas "només des de la igualtat es pot construir un país fort", i en paraules de la consellera Laia Moliné  (Partit Socialdemòcrata) "instem els partits polítics a comprometre's amb la igualtat efectiva".  Per Codina, "la igualtat no és una meta que s'assoleix i que queda fixada per sempre, sinó una meta constant".

En aquest sentit la conclusió de la Declaració és "fer un pas ferm per construir una Andorra més justa, inclusiva i cohesionada". Per aconseguir-la i per arribar a altres propòsits són fonamentals les dades. 

En aquest punt van coincidir la secretària d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena i Berna Coma. Per la primera i darrera a intervenir a l'acte, "cal generar estadístiques desagregades per sexes que proporcionin informació sobre dones en tots els àmbits i coordinades per totes les administracions". 

Abans, Berna Coma s'havia referit a la necessitat de "disposar de dades objectives i indicadors fiables. És imprescindible comptar amb aquests indicadors verificables que permetin avaluar els avenços i identificar els obstacles, a fi de garantir que la formulació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques es fonamentin en evidències contrastades i no en percepcions o valoracions subjectives".

Així mateix, un dels punts destacats es va centrar en l'alerta davant un context social cada vegada més polaritzat i l'augment de la violència  de gènere en l'àmbit digital, sovint silenciada. En aquest punt, es va subratllar la iniciativa de l'Institut Andorrà de les Dones, amb el suport de Govern, per impulsar la tipificació d'aquesta violència com a delicte al Codi Penal.

La Declaració detalla vuit acords  que han de servir com a guia per l'acció política futura i que són: garantir la igualtat d'oportunitats en l'àmbit públic i privat; fomentar els entorns segurs, lliures de violència i assetjament; millorar la generació de dades estadístiques desagregades per sexe; impulsar la formació en igualtat en tots els espais de socialització; garantint una conciliació real i una distribució equitativa de responsabilitats; integrar la perspectiva de gènere  de manera transversal; reconèixer el lideratge femení i les trajectòries de les dones andorranes i avaluar periòdicament l'impacte de la Llei 6/2022  del 31 de març per a la igualtat efectiva entre homes i dones.  

El text legislatiu busca el tracte i oportunitats equitatius, eliminant qualsevol discriminació o violència de gènere. Aquesta normativa exigeix formació en igualtat als cossos especials i impulsa mecanismes com el registre de la bretxa salarial i plans d'igualtat per garantir una equiparació real en tots els àmbits. La igualtat entre dones i homes és un aspecte nuclear de la protecció dels drets humans, el funcionament democràtic i la justícia social.

L'acte va aplegar, per primera vegada a la història, dones electes del Consell General i dels set comuns  a l'hemicicle i va acabar amb la tradicional foto de família. La conclusió és que calen més dones en la política i més pressió de la societat, sinó no farem res.