Les xifres i el destí dels turistes

Només començar el debat televisiu de Canillo el candidat de Demòcrates + Independents, Francesc Camp, va aplaudir que es pogués celebrar aquest intercanvi d’idees, ja que en els dos comicis anteriors només s’havia presentat una llista a la parròquia. Aquesta afirmació ja feia sospitar que hi hauria confrontació i així ha estat. Saber on van els turistes, les inversions que es volen fer o si els programes d’uns i d’altres tenen més o menys propostes van ser punts de fricció entre Camp i el candidat d’Objectiu Comú, Albert Torres.

On són els turistes? Aquesta va ser una de les preguntes que va planar durant una bona part del debat televisiu. Torres va manifestar, des de la seva experiència personal, que des de casa seva els veu “passar” dirigint-se des del roc del Quer cap a Ordino. Camp també va tirar d’experiència personal per negar que aquesta infraestructura no tingui impacte a la parròquia. Va treure pit de la feina feta al capdavant del ministeri de Turisme per fer incrementar els turistes i, a més, va explicar que des d’un petit restaurant que ha muntat pot copsar que aquests turistes sí que fan despesa a la parròquia, una de les preocupacions de Torres. I és que es va evidenciar que les xifres són una preocupació per als dos candidats, ja que mentre que Torres es mostrava preocupat pels diners que des de Demòcrates es volen destinar a potenciar el turisme, Camp va argumentar que “si es volen grans resultats s’han de fer grans coses” i va demanar a Torres concreció sobre la proposta d’esquí durant tot l’any. El cap de llista d’Objectiu Comú va respondre que “no n’hi ha prou amb projectes de grans xifres” i va detallar que vol posar simuladors d’esquí al Palau de Gel. Els simuladors no van semblar del gust de Camp, que li va respondre que això no és el que necessita el Palau de Gel.
Les xifres i el turisme van tornar a la palestra encara que ja no eren el tema del debat, ja s’havia passat al bloc de social, i això va obligar el moderador, Jordi Cama, a apel·lar els candidats a explicar què proposen en l’àmbit social. I és que mentre es va debatre aquest apartat, el volum de pisos turístics il·legals, els anys d’experiència de Torres com a treballador de la banca o el cost del transport públic d’uns i dels altres (tots dos en proposen, es va encarregar de dir Camp per tranquil·litzar els ciutadans) van tornar a estar sobre la taula.
Camp va demanar que Torres fos “més ambiciós” en les seves propostes per als joves (cedir espais perquè es puguin reunir i recolzar-los per la festa major) i, com en el cas dels projectes turístics, va apel·lar a anar a més, fer de la festa major de Canillo “de les més importants” del país. Això va fer que Torres l’hagi advertit de com poden acabar aquestes festes, a la qual cosa Camp li va respondre que “no es pot generalitzar”. I com que les xifres van anar sortint una vegada i una altra Torres va criticar que “no s’hagi fet inversió en els darrers anys” mentre que Camp va defensar la gestió feta per l’equip de Josep Mandicó i, entre d’altres, va reivindicar l’embelliment que s’ha fet dels pobles. Aquí, novament, l’un i l’altre van fer esment de la seva experiència personal. Va semblar que a Torres no li agrada com ha quedat el carrer on viu i Camp, que és veí seu, li va manifestar que ara fent el porta a porta no es va trobar a ningú “a qui no li agradés l’embelliment”.
I novament les xifres, Camp li va recordar a Torres que ells porten “cent propostes” mentre que Objectiu Comú en porta 53 al programa electoral. El candidat de Demòcrates + Independents el va interpel·lar, també un altre cop, perquè tingués una major ambició, mentre que Torres li va respondre que el seu és un programa amb “punts possibles i realitzables”. En definitiva, que després de vuit anys, els electors podran escollir entre dues opcions. Més xifres.