El grup parlamentari liberal ha entrat a tràmit una proposició de llei d’informació alimentària i nutricional per adaptar la legislació andorrana a la dels països del voltant. La proposició de llei vol regular d’una forma clara i entenedora la informació que han de contenir les etiquetes dels productes alimentaris que es posen a la venda perquè anunciïn de forma inequívoca si contenen al·lèrgens, tal com va recordar ahir la formació a través d’un comunicat.
L’objectiu d’aquesta proposició de llei és aconseguir una major seguretat alimentària i disposar dels mecanismes que permetin “conèixer la informació precisa de la composició dels aliments, de manera que millori la seguretat alimentària i el coneixement dels productes”. El text també recull l’obligació que les escoles i els centres educatius disposin de menús adaptats per a alumnes amb intoleràncies alimentàries.
Un dels apartats de la proposició de llei promoguda pel grup liberal se centra en els establiments de restauració, que estaran obligats a informar a les seves cartes o de forma general a l’establiment si els seus productes contenen o poden contenir al·lèrgens o traces d’aquests. També podran indicar quins plats elaboren sense al·lèrgens i que són aptes per a persones amb intoleràncies alimentàries.
El text legislatiu s’ha redactat per garantir la seguretat alimentària de les persones amb intoleràncies però tenint en compte el principi de mínima afectació, fet que a la pràctica suposa que l’adaptació a la llei no suposarà cap impacte econòmic a les empreses, es va assegurar.
El conseller general del grup liberal Carles Naudi d’Areny-Plandolit assegura que aquesta proposició de llei d’informació alimentària i nutricional “és necessària per al país, ja que alhora que dota d’una major seguretat alimentària les persones amb intoleràncies alimentàries permetrà posicionar Andorra com un país sensibilitzat amb aquest problema i evitar que els turistes amb intoleràncies hagin d’estar preguntant als restaurants si elaboren plats lliures d’al·lèrgens”. Així mateix, Naudi creu que “caldria accions de promoció d’aquells establiments que elaborin part o la totalitat de la seva carta lliure d’al·lèrgens”.
El text inicial elaborat per la formació ha anat evolucionant gràcies a les aportacions de les associacions d’intolerants i celíacs. De fet, l’associació que reuneix aquest darrer col·lectiu, l’ACEA, ja es va mostrar favorable al document. En aquest sentit van remarcar que és una llei de mínims que permetria que el projecte del segell per a restaurant que van impulsar passés a recaure en el Govern, amb un control estatal, que consideren que és com ha de ser. Així, indiquen que això suposaria una garantia legal que faria que tots els establiments haguessin d’etiquetar cada plat, oferint informació al consumidor. L’associació va celebrar haver pogut fer aportacions des de l’inici i es va mostrar a l’espera que el text pugui arribar a bon port.
L’esborrany també es va presentar a la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) així com a la resta de grups parlamentaris i al Govern, que s’ha mostrat favorable a la iniciativa.
