En una sessió de preguntes al Govern amb resposta oral bastant plàcida per a l’Executiu, en què l’absència del cap de Govern, Xavier Espot, ha possibilitat la retirada de la demanda estrella de Concòrdia, el text de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), ha agafat el relleu del debat al ple del Consell General un tema ja antic però encara no resolt: la creació de l’agència tributària única. En aquest sentit, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha anunciat que l’objectiu del ministeri és que estigui acabada abans que acabi aquesta legislatura (2027).

Com que es tracta d’un projecte que necessàriament ha d’implicar els set comuns, el ministre ha explicat que, tot i que els primers contactes han estat “complexos”, en tres mesos es trobarà amb els representants de les administracions comunals. “Hi ha d’haver un esforç compartit per eliminar dubtes, però l’objectiu és l’eficiència i no canviar competències, no hi pot haver una imposició del Govern”, ha assegurat Lladós.

El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, per la seva banda, tot i compartir l’objectiu de consens amb els comuns, ha emplaçat el Govern i la majoria a tirar endavant una iniciativa legislativa. “Després d’escoltar els comuns, hem de pensar en clau de país i que el consens no sigui un llast per avançar”, ha afirmat Escalé. En uns termes similars s'ha pronunciat la representant d’Andorra Endavant, Carine Montaner: “És un objectiu polític i s’ha de legislar i imposar”, ha etzibat.

Lladós ha explicat a la cambra que s’han anticipat tasques, sobretot en l’aspecte tecnològic, però encara s’ha de fer el portal tributari. “Quan hi anem la tecnologia ens hi ha d’acompanyar”, ha dit. També en l’aspecte operatiu, “hi ha feina feta”, però “s’han de definir objectius estratègics i no és senzill”, ja que “ens cal una base sòlida”.

El líder de Concòrdia ha remarcat que el nou organisme costarà menys diners per donar el mateix servei, amb el mateix personal, facilitarà obtenir estadístiques, dades dels pisos de lloguer, un millor control i, amb la finestreta única, reduir el temps de l’administrat en els tràmits.

La tramitació de la llei de l’aigua, el primer semestre de l’any 2026
La futra llei de l’aigua ha estat motiu de debat al Consell General, a partir d’una pregunta parlamentària de Concòrdia. El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha explicat que s’ha encarregat un estudi jurídic amb l’objectiu d’analitzar el marc competencial. El treball estaria enllestit aquest mateix mes o a l’abril, de manera que l’índex de la norma veuria la llum a l’estiu. Amb aquest pas previ, Casal preveu que la llei podria entrar a tràmit al Consell General el primer semestre del 2026. “Hem fet un equip multidisciplinari, ja que és una llei feixuga i la volem consensuar, també amb els grans consumidors, per declarar l’aigua bé de domini públic, amb el propòsit de qui contamina, paga”, ha afirmat. El text inclourà una agència competent que “no sigui una gran estructura”, sinó “de coordianció per compartir dades entre les administracions”.

El conseller general de Concòrdia, Jordi Casadevall, també ha demanat per la gestió dels recusos hídrics. “Ens ocupa i ens preocupa”, ha afirmat en més d’una ocasió Casal, que ha explicat que l’actual situació de sequera és menys severa que la registrada el 2008. A més, ha revelat que es farà un butlletí mensual i que es pactaran accions amb els comuns per minimitzar pèrdues i avaluar possibles interconnexions. Sobre si hi haurà restriccions, ha precisat que la competència és dels comuns, i ha descartat una xarxa d’embassaments, “una solució que no ens plantegem perquè ens faria més vulnerables”.

AE vol que es revisi el conveni del SAAS
Andorra Endavant (AE) ha demanat en seu parlamentària que es revisi el conveni col·lectiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS). La minsitra de Salut, Helena Mas, ha recordat que es va aprovar el 2022 i que té una vigència de tres anys, fins al 2025. “Som a la meitat del període i es fan reunions de seguiment, amb una actitud de diàleg”, ha assegurat. La consellera Noemí Amador, per la seva banda, ha denunciat que l’ambient era “crític” i que es corria el risc de perdre qualitat assistencial, perquè als països veïns hi havia condicions més favorables. Al seu torn, Carine Montaner ha reiterat la petició que es faci una enquesta anònima, a la qual Mas ha contestat que la nova direcció tirarà endavant les mesures que consideri més adequades.

Emergències i delegacions oficials, per a l’heliport
El grup parlamentari socialdemòcrata ha qüestionat la viabilitat de l’heliport nacional. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha afirmat que l’objectiu principal són les emergències i l’arribada de les delegacions oficials, però que també es faran vols comercials, amb espais “ben condicionats, amb garanties de seguretat i amb permanència de personal”, perquè funcioni com a frontera amb tramitació duanera. A més, ha precisat que hi havia converses obertes a diferents nivells i que es treballa amb “diverses hipòtesis” en els vols comercials.