Els grups parlamentaris de la majoria han anunciat un preacord per prorrogar els contractes de lloguer per tres anys, fins al 2027, en el marc del debat sobre les esmenes presentades al projecte de llei d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges que està treballant la comissió legislativa d’economia i que la setmana vinent ha d’arribar al ple del Consell General. 

Cal recordar que el text original del projecte de llei presentat pel Govern preveia una pròrroga mínima d’un any que podia allargar-se fins als quatre en funció de l’antiguitat del contracte, i que posteriorment es va parlar d’una pròrroga mínima de dos anys que ara ja se situa en els tres.
Ha estat el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, el primer a demanar ser “valents” i allargar les pròrrogues dels contractes de lloguer “com a mínim fins al 2027”. Creu que amb aquesta mesura es donarà “tranquil·litat” a les famílies, que podran estar a casa seva tres anys més. A més, ha valorat que “és importantíssim que ens posem d’acord” amb aquesta llei, també pel que fa als increments de les rendes permesos.

Després, des de gairebé tots els grups parlamentaris s’hi han sumat. El president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, ha afirmat que “ens afegim” a l’allargament de la pròrroga dels contractes, que cal recordar que havien demanat des dels grups de l’oposició Socialdemòcrata (per mínim dos anys, i per tant si és més llarg “a bodes ens convides”, ha celebrat la seva presidenta, Judith Salazar) i d’Andorra Endavant (que demanava una pròrroga de quatre anys sabent que hauria de rebaixar les seves expectatives, tal com ha confessat la seva presidenta, Carine Montaner).

El cap de Govern, Xavier Espot, també s'ha pronunciat favorablement a l’allargament de les pròrrogues: “tres anys és un termini raonable” i ofereix un “escenari de tranquil·litat” a la ciutadania mentre es dona temps per “consensuar les mesures” per solucionar la situació de l’habitatge i que s’integraran en un full de ruta que el Govern impulsarà amb les propostes presentades en el debat i en què els diferents grups han coincidit.

En relació amb la llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat de l’habitatge, les diferents formacions també van insistir en la necessitat d’arribar a un consens sobre els increments de les rendes que es permeten. En aquest punt, però, hi ha més discrepàncies, i mentre des de l’oposició s’apostaria per vincular-los als ingressos familiars, la majoria opta per relacionar-los amb el preu del metre quadrat, un factor “determinant i objectiu”. Uns increments que s’hauran d’acompanyar també d’augments d’aquells salaris que van del mínim al medià, segons ha assenyalat Espot, que ha anunciat que el Govern “assumirà la responsabilitat” i presentarà una proposta per revaloritzar els salaris si patronal i sindicats no arriben a un acord.