Amb l’única abstenció dels consellers generals socialdemòcrates, la cambra parlamentària va donar llum verd ahir a la Llei reguladora de l’impost sobre les estades en allotjaments turístics i de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic i de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme SA, text que implanta la taxa turística que s’aplicarà ja a partir de l’1 de juliol vinent.

El ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, en una intervenció telemàtica en haver estat diagnosticat de coronavirus, va defensar la implantació d’una taxa que “no es farà estranya” als visitants, ja que són moltes les destinacions del nostre entorn que ja apliquen un gravamen al sojorn en establiments turístics, i que a més a més, en comparació amb aquestes, “se situarà a la zona mitjana”. Així mateix, Torres va recordar que la creació del fons turístic permetrà “millorar la competitivitat del sector” i garantir-ne un desenvolupament sostenible.

Des del grup socialdemòcrata, el conseller general Roger Padreny va justificar l’abstenció del seu grup en la “manca d’un component ecològic” després que, durant els treballs en comissió, s’hagués rebutjat l’esmena que plantejava destinar un 33% de la recaptació de la taxa al fons verd per poder preservar el medi i mitigar l’impacte del turisme sobre aquest.

Des del grup demòcrata, Maria Martisella va respondre a Padreny que la llei sí té en compte el component ecològic, ja que s’incideix en l’impuls del turisme sostenible. Així mateix, la consellera general va voler remarcar l’esmena de la majoria per tal que part de la recaptació de la taxa vagi dirigida a la formació del personal del sector turístic.

Per la seva part, el parlamentari de Terceravia, Joan Carles Camp, va incidir en el caràcter “recaptatori” de la taxa, ja que “es vengui com es vengui, la realitat és que la caixa està buida”, i va demanar al Govern que les infraestructures, en al·lusió al multifuncional, es facin en terrenys públics i no llogats.


El PS alerta dels dubtes del text de les estacions de muntanya

El ple, en aquest cas amb els vots únicament dels tres grups de la majoria, va aprovar també la Llei d’estacions de muntanya, un text “necessari” i “millorat durant el tràmit parlamentari” però al qual el PS es va abstenir, ja que “el redactat final d’alguns articles poden arribar a plantejar dubtes en la seva aplicació”. Així ho va advertir el president del grup socialdemòcrata, Pere López, que va argumentar també l’abstenció en el fet que hi ha hagut esmenes “molt tècniques”, com les relatives als canvis de denominació de carreteres o a l’encaix de la llei actual amb les concessions, a les quals “no ha estat possible fer un seguiment”.

Des de Terceravia, Oliver Alis es va mostrar molt crític amb tot el procediment de tramitació de la llei, assegurant que “mai hem entès el perquè Govern va demanar el procediment d’urgència”, i acusant l’executiu d’haver-se “posat únicament a disposició del sector”. En aquest sentit, Alís que va recordar que “l’objectiu principal era conjugar els drets i deures dels explotadors de les estacions de muntanya i dels usuaris”, va lamentar que durant els treballs en comissió no s’aprovés “cap de les esmenes de calat” aportades per la formació.

Des del grup demòcrata, en nom de la majoria, la consellera general Sandra Codina va incidir en la importància d’un text que respon a la necessitat “d’actualitzar la legislació vigent de fa més de vint anys” i a una encomana de la Llei de l’esport, i que té la voluntat de “preservar dos aspectes intrínsecs del país com són el territori i l’esquí”. Així mateix, Codina, que va destacar també la referència a la protecció de l’esquí escolar, va deixar clar que “la muntanya és de tots” i que no s’obligarà a adquirir forfet aquells que no utilitzin els serveis i instal·lacions de les estacions.

Agilització del procés d’execució forçosa

Amb els vots en contra dels tres parlamentaris de Terceravia, la cambra va aprovar la modificació de la Llei del saig, un text que  permetrà “continuar agilitzant els processos d’execució forçosa”, segons va assegurar el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, que va destacar també la introducció de criteris objectius i unificats a l’hora d’embargar salaris i pensions.

Des de Terceravia, Joan Carles Camp va lamentar que no s’haguessin volgut tenir en compte les esmenes de la formació, especialment la que plantejava que els saigs poguessin participar en processos de desnonaments, que ara “s’eternitzen”.