Satisfacció. Aquesta és la sensació general que traspuaven ahir els presidents dels grups parlamentaris davant de la victòria del candidat de En Marche!, Emmanuelle Macron, a la segona volta de les presidencials franceses que va tenir lloc diumenge. Amb el 100% del vot escrutat, Macron va rebre el suport del 58,5% dels votants, mentre que la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, es va quedar en el 41,5%. Entre els nostres residents francesos els resultats van ser quasi calcats, el 59,3% davant del 40,7%. El millor resultat històric de la ultradreta en una segona volta i si es vol una dolça derrota, com deia l’espanyol Alfonso Guerra. Però una derrota, al cap i a la fi.

Macron repetirà per tant com a copríncep, i això és, per a quasi tots els grups parlamentaris, garantia d’estabilitat. Ho va resumir el president del grup liberal, Ferran Costa: “Més enllà de les afinitats ideològiques que ens uneixen, Macron ha demostrat fins ara ser un bon copríncep, un copríncep lleial, pragmàtic i realista”. En aquesta mateixa línia, i en nom del grup de Terceravia, Josep Pintat també ho tenia clar: “Els tres reptes que tenim sobre la taula són la gestió de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i l’acord d’associació. Macron coneix aquests tres dossiers i amb ell com a president de França i com a copríncep cal esperar que serà més fàcil avançar”.

La perspectiva europea és també el gran valor que segons el president del grup socialdemòcrata, Pere López, engrandeix la figura de Macron: “Sabem que a Europa hi ha coses que s’han de millorar, però la reelecció de Macron garanteix un eix francoalemany inequívocament europeista, lluny de discursos rupturistes que ara mateix només accentuarien la incertesa”. Exactament el mateix discurs que esbossava el president del grup demòcrata, Carles Enseñat: “En uns moments especialment delicats, Macron garanteix el compromís de França en la construcció europea i el suport a l’acord d’associació.” De la seva banda Carles Naudi d’Areny-Plandolit insistia en el caràcter centrista del guanyador: “Amb tots els respectes per la candidata Le Pen, sens dubte és preferible una opció més moderada”. La més lacònica va ser la consellera general no adscrita, Carine Montaner, a qui se li va entendre tot el que no va dir: “Els francesos han triat el seu president i no tinc res més a afegir-hi més que desitjar-li molts encerts”.

El cap de Govern, Xavier Espot, tampoc no va ocultar la satisfacció pel resultat: “Ens felicitem que hagi guanyat el projecte moderat, centrista i europeista que encarna el president Macron, d’altra banda alineat amb el projecte que defensem des del Govern, els grups que li donen suport i m’atreviria a dir que tots grups que formen part del Consell”, mentre que el Copríncep episcopal, Joan-Enric-Vives, va recórrer a un to més institucional: “Rebeu la meva cordial felicitació en nom propi i en el del Principat d’Andorra. Us desitjo molts encerts en la vostra tasca de servir tots els ciutadans francesos [...] amb una preocupació preferent per la concòrdia, la justícia i el progrés. Encomano a Déu la vostra tasca perquè us ajudi en aquest noble servei”.

Pel que fa a la candidata Le Pen, el cert és que a posteriori cap dels presidents de grup li donava possibilitats de guanyar: “L’únic element diferent que concorria era la guerra a Ucraïna, però estava clar que Macron repetiria, una altra cosa és l’escenificació, l’estratègia de cridar que ve Le Pen per mobilitzar l’electorat”. Enseñat atribueix aquesta victòria anunciada a una part de l’abstenció històrica que es va registrar diumenge, prop del 30%, i l’altra, al vot jove que probablement s’hauria decantat per Mélenchon i que no es va sentir “interpel·lat” pels candidats. Naudi considerava “poc viable” un transvasament de vots de l’esquerra descontenta cap a Le Pen, Costa definia una hipotètica victòria de Le Pen com a “plausible però no desitjada”, “un pas enrere per a la democràcia que hauria generat una involució a França i que ens hauria repercutit molt negativament”, mentre que López alertava d’una tendència que no es pot considerar un “accident”: l’ascens de la ultradreta, que ha passat del 18% dels vots que va obtenir el 2002 Jean Marie Le Pen, al 34% de Marine el 2017 i al 41,5% de diumenge: “El nínxol del Front Nacional es consolida i creix. Els números canten. No ens enganyem”.