En un acte catalogat des del primer moment i per tothom com "històric", ja que era la primera vegada que els dos coprínceps, el francès, Emmanuel Macron, i l'episcopal, Josep Lluís Serrano, presidien alhora una sessió del Consell General, Macron ha instat els càrrecs electes i responsables polítics a mirar a "llarg termini", a tenir la vista posada en el futur per arribar a consensos i "determinar en quina Andorra desitgeu que els vostres infants creixin". De la mateixa manera, el copríncep francès ha recordat que les institucions han de restar a l'escolta de les "demandes quotidianes" dels ciutadans i d'aportar-hi "respostes concretes", perquè el que esperen, "tant aquí com arreu, són resultats tangibles".
Així s'ha pronunciat després de citar alguns dels problemes, o reptes als quals s'ha de fer front: l'accés a l'habitatge "davant un mercat desenfrenat", la pèrdua de poder adquisitiu, el futur del sistema de jubilació, la viabilitat de les petites empreses, la sostenibilitat de l'economia i mediambiental, i la connexió amb Europa, entre d'altres.
Justament sobre l'associació amb la Unió Europea, el copríncep i president de la República Francesa ha demanat als representants polítics abordar "la nostra relació amb la Unió Europea" amb el mateix esperit amb el qual s'han afrontat les "importants reformes" que s'han dut a terme les darreres dècades al Principat "per adaptar-se a un món canviant i respondre a les exigències d'acció col·lectiva", com van ser l'establiment de l'intercanvi d'informació en matèria fiscal o la creació d'un marc impositiu directe per disposar d'un sistema fiscal homologable internacionalment i poder sortir de les llistes de paradisos fiscals, entre d'altres, i tot plegat "sense renunciar a les pròpies arrels". Aquelles reformes no han suposat "un perill de la nostra identitat, ben al contrari", ha manifestat Macron, que ha reiterat que Andorra pot trobar en el seu copríncep "un aliat decidit" a acompanyar-la en aquest acostament a Europa, que "en el fons és l'espai natural d'Andorra".
Garantia de sobirania
Tant el copríncep francès com el síndic general, Carles Ensenyat, han defensat el rol dels coprínceps, i del Coprincipat, en la "garantia de la seva independència i el fonament de la seva sobirania", en paraules de Macron, que ha insistit que la institució és "viva i es renova i s'adapta" amb el pas del temps. I aquesta fórmula l'ha escollit lliurement el poble andorrà una vegada i una altra, un "pacte renovat" per última vegada amb l'aprovació de la Constitució, el 1993.
De manera similar, Ensenyat ha defensat que "la millor manera de garantir la sobirania, la independència i la llibertat d'Andorra és saber establir vincles sòlids i duradors amb el món que ens envolta", com ja es va fer "fa més de dos segles" reclamant la restauració del coprincipat francès a Napoleó.
Ho ha dit ressaltant la importància del "moment històric" que suposava tenir els dos coprínceps presidint el Consell General, una imatge "tan excepcional com simbòlica", que no s'ha donat en els més de 700 anys d'història del Consell General, i que "reflecteix perfectament la naturalesa del nostre sistema: un coprincipat parlamentari, fonament de la nostra sobirania, expressió de la nostra història i garantia de les nostres llibertats".
En el seu discurs amb motiu de la visita Macron, Ensenyat ha repassat el llegat que han deixat els diferents coprínceps francesos, des de Charles de Gaulle, un dels predecessors "més il·lustres", fins al propi Macron. Del primer va dir que va "guiar i aconsellar els andorrans en un moment de transformació social i econòmica". Amb Georges Pompidou es va començar a gestar, "de manera simbòlica", la presència conjunta al Consell General dels dos coprínceps, ja que va ser el primer a trobar-se personalment amb el seu homòleg episcopal. Valéry Giscard d'Estaing "va impulsar la reforma institucional que va culminar la separació de poders" i amb ell també es va iniciar "la tradicional trobada d'ambdós coprínceps en territori andorrà" coincidint amb la visita del francès. De François Mitterrand ha recordat que va acompanyar Andorra en la negociació de l'acord comercial amb la Comunitat Econòmica Europea, i que juntament amb monsenyor Joan Martí Alanis, van ser els coprínceps de la Constitució. Amb Jacques Chirac es va iniciar el camí en l'etapa constitucional, i tant Nicolas Sarkozy com François Hollande "van ajudar el país en un moment de canvi de paradigma econòmic, amb reformes profundes, especialment en l'àmbit fiscal". Per acabar, Macron "ens heu fet costat en la negociació internacional més llarga i complexa de la nostra història recent: la de l'acord d'associació amb la Unió Europea".
