Els grups que donen suport a la majoria parlamentària (DA, el grup parlamentari liberal i CC) i el PS veuen factible arribar a un acord, “o com a mínim a punts d’entesa” abans d’acabar l’any per tal de poder consensuar un mínim de mesures que s’haurien d’acabar de concretar en la nova legislatura. Així ho van explicar ahir tant la consellera general socialdemòcrata, Judith Salazar, com el conseller general demòcrata i president de la comissió especial de seguiment de la CASS i per a la sostenibilitat de les pensions, Carles Enseñat. “Estem en la bona via, hem trobat punts d’entesa. No està res tancat ni fet, però tinc la sensació que podem arribar, com a mínim, a principis d’acord. Em dona la sensació que ho farem”, manifestava optimista Enseñat, destacant la bona voluntat mostrada pel PS per assolir un acord.

En línies similars es manifestava Salazar, que després de la reunió d’ahir al matí també assenyalava que seria “relativament fàcil explorar el consens i trobar com a mínim uns primers punts que ens permetin adoptar algunes mesures”.

Ahir van poder escoltar les conclusions de l’actuari de la CASS sobre l’impacte que tindria aplicar les mesures proposades per la parapública i segons Enseñat, dels cinc escenaris plantejats, tant el que preveu aplicar totes les mesures i canviar el sistema per als menors de 45 anys, com aplicar les mesures i no canviar el sistema “millora molt la situació actual”. I és que si ara el dèficit arribaria en 2 o 3 anys, amb les mesures el període s’estiraria fins a 10 anys.

Ara bé, un dels punts d’acord entre els grups és que “calen més ingressos per a la CASS” i segons Salazar, s’ha parlat d’intentar trobar una fórmula “híbrida”, és a dir, ni deixar-ho tot en increments de cotització com proposava la parapública, ni fiar-ho tot als impostos com volia el PS. En aquest sentit Enseñat va detallar que majoria i socialdemòcrates volen demanar a l’actuari que calculi quin seria l’impacte de prescindir del pla públic gestionat pel Fons de Reserva que es preveia en les 14 mesures de la CASS (dins de l’anomenat Pilar II) i destinar el 5% previst a ingressos directes per a la CASS. “De la manera que estava previst no tenia cap impacte per a la CASS, ni generava dèficit ni superàvit”, per tant, les formacions s’han plantejat “què passaria si no fem el Pilar II, però sí que tenim en compte el 5% per a la CASS, perquè tindria un 5% més de cotització”. La petició es posarà per escrit per tal que durant l’estiu es pugui fer el càlcul i de cara al setembre poder tenir els resultats. “Pensem que seria positiu perquè comportaria més ingressos, el que dona més estabilitat i menys dèficit”, va exposar el conseller general demòcrata.

Pel que fa a l’edat de jubilació, Salazar va deixar clar que si s’ha d’apujar “nosaltres diem que no per a tothom, no de manera lineal”, sinó que demanen que s’apliquin factors de correcció que tinguin en compte “el tipus de feina que es fa així com els anys de carrera que acumula la persona”.

Carles Enseñat va insistir que “tots hem de cedir” i que des de la majoria no es defensa una “opció maximalista”, insistint que es té clar que cal posar la balança entre “resoldre el problema i l’impacte social i econòmic” que es pot arribar a generar si totes les mesures s’apliquen de cop.

La pròxima reunió serà el dia 27 i es traslladarà l’encàrrec per calcular els nous escenaris. Si tot va bé, al setembre es podrien tenir resultats “i assolir un acord abans d’acabar la legislatura”.